La fi de l'OTAN? Europa, exclosa del tracte entre Trump i Putin sobre Ucraïna

La conversa recent entre l'expresident nord-americà Donald Trump i el líder rus Vladimir Putin ha generat una gran preocupació a Europa. La "llarga i altament productiva" anomenada telefònica, segons les fonts, ha posat en evidència un gir en les negociacions sobre el conflicte a Ucraïna que podria tenir conseqüències dramàtiques per a la regió. La creixent influència dels Estats Units sobre la solució del conflicte, excloent Ucraïna de les discussions, ha encès les alarmes a la UE, que tem quedar relegada a un segon pla mentre Moscou i Washington arriben a un acord que podria no ser favorable als interessos europeus.

El president ucraïnès Volodymyr Zelenski ha estat clar en rebutjar qualsevol acord de pau negociat únicament entre els Estats Units i Rússia, sense la participació de Kíev. "No va ser agradable" per a Zelenski que Trump parlés amb Putin abans de posar-se en contacte amb ell, cosa que ha generat dubtes sobre el futur del mantra occidental "res sobre Ucraïna sense Ucraïna". El president ucraïnès veu amb preocupació com les decisions de Washington poden ignorar les necessitats i les aspiracions d'Ucraïna, posant en perill tant la sobirania com la seguretat del continent europeu.

Kaja Kallas, cap de política exterior de la Unió Europea, no ha trigat a advertir sobre els perills d'una "solució ràpida" que exclogui els actors clau del conflicte, afirmant que qualsevol acord de pau ha de comptar amb la participació activa d'Europa i Ucraïna. La seva postura és clara: “Cap acord de pau no es pot implementar sense la participació d'Ucraïna i Europa, no serà viable ni efectiu”.

Mentrestant, la situació dins de l'OTAN encara es complica més. A mesura que Europa observa com els esforços de mediació s'allunyen del control, sorgeixen grans dubtes sobre el futur de l'Aliança Atlàntica. La trucada de Trump a Putin, i el posterior anunci que les negociacions començarien immediatament si s'arribava a un acord sobre Ucraïna, va sorprendre els líders europeus i els va deixar amb la sensació que seran els encarregats de finançar i supervisar qualsevol acord, sense haver tingut un paper decisiu en les converses.

El que sembla que està passant és que Washington estaria disposada a fer el tracte amb Moscou, mentre Europa assumiria les conseqüències econòmiques i polítiques. La situació és especialment complexa per a països com Lituània i Estònia, que se senten amenaçats per la proximitat de Rússia i la manca de claredat sobre el paper d'Europa a la defensa de la regió.

En aquest context, Europa s'enfronta a una crisi d'identitat en termes de seguretat i defensa. Per dècades, els països europeus han depès dels Estats Units com a principal garant de seguretat, gràcies al seu poder militar i nuclear. Tot i això, l'administració de Trump ha deixat clar que els Estats Units ja no estan disposats a assumir el pes de la protecció europea de manera unilateral. En paraules del secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, les tropes europees hauran de ser les encarregades de vigilar qualsevol acord entre Ucraïna i Rússia. A més, s'ha descartat la possibilitat que Ucraïna s'uneixi a l'OTAN a curt termini, cosa que representa una decepció per a Kíev i un cop a la seguretat d'Europa en conjunt.

Un moment clau per a Europa

Tot i que Europa ha proporcionat milers de milions en ajuda a Ucraïna, alguns ministres del continent com el lituà Dovilė Šakalienė han plantejat la necessitat que la regió assumeixi més responsabilitat, tant en termes econòmics com militars. "O decidim caure en la il·lusió que Trump i Putin ens donaran una solució, o com Europa hem d'abraçar la nostra pròpia capacitat", va assenyalar Šakalienė.

El problema, com va dir el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, és que Europa no està preparada per assumir tota la càrrega. La indústria de defensa a Europa no està a l'alçada de la tasca, i els anys de retallades pressupostàries i manca d'inversió han deixat la regió vulnerable. Tot i els esforços recents per enfortir la capacitat de defensa d'Europa, la realitat és que encara falta temps perquè aquesta indústria estigui a punt per afrontar un conflicte de tal magnitud.

La situació també està sent vista amb preocupació per Zelenski, que considera que les tropes de pau de l'ONU no serien suficients per garantir la seguretat d'Ucraïna. El president ucraïnès ha deixat clar que es necessitarien entre 100.000 soldats per garantir la pau, cosa que és inviable sense la participació dels Estats Units. L'absència d'un clar compromís de Washington en aquest sentit podria resultar en un acord sense garanties suficients per a Ucraïna.

Finalment, Europa s'enfronta a una disjuntiva difícil. ¿Hauria de confiar que els Estats Units i Rússia arribin a un acord que beneficiï tothom, o és hora que Europa assumeixi un paper més proactiu en la protecció de la seva seguretat i el futur d'Ucraïna? El temps dirà si el continent europeu està disposat a assumir un paper més fort en la defensa de la seva pròpia sobirania o si, per contra, serà relegat a un espectador més al complicat tauler geopolític global.