Trump dinamita la relació transatlàntica i la Xina aprofita la bretxa per a estrènyer llaços amb Europa

La Conferència de Seguretat de Munic del 14 de febrer va marcar un punt d'inflexió en la relació entre els Estats Units i Europa. El que tradicionalment ha estat un fòrum per a la cooperació transatlàntica, enguany es va convertir en l'escenari d'una amarga confrontació. El vicepresident estatunidenc, JD Vance, va deixar clar que l'administració Trump prioritza l'eix Washington-Moscou sobre la històrica aliança amb Brussel·les, obrint un incert panorama geopolític. Mentre Vance criticava als seus aliats europeus i minimitzava les seves preocupacions, la Xina, representada pel ministre d'Exteriors Wang Yi, adoptava un enfocament més conciliador. Pequín es va mostrar com a defensor del multilateralisme i soci estratègic de la UE en un món multipolar. “Europa i la Xina són socis, no rivals”, va declarar Yi, destacant que enguany es compleixen 50 anys de relacions diplomàtiques entre totes dues parts.

La postura de Trump de reduir la seva presència militar a Europa per a redirigir tropes a l'Indus-Pacífic reforça la percepció d'una creixent desvinculació dels Estats Units amb el continent. Aquest gir en la política exterior estatunidenca deixa a la UE davant un dilema estratègic: mantenir la seva lleialtat a Washington o explorar noves aliances. La Xina, conscient d'aquesta bretxa, aprofita el buit per a consolidar la seva influència a Europa. En el marc de la seva iniciativa comercial “Belt and Road”, Pequín ha expressat la seva disposició a coordinar amb el programa europeu Global Gateway, promovent projectes d'infraestructura i cooperació econòmica.

El distanciament entre Washington i Brussel·les, unit a l'estratègia diplomàtica de Pequín, planteja un nou escenari en el qual Europa podria redissenyar el seu paper en la geopolítica mundial. En aquest context, la gran incògnita és si la UE serà capaç de mantenir la seva autonomia estratègica o sí, per contra, acabará inclinar cap a una relació més estreta amb la Xina, davant l'aparent retirada dels Estats Units del seu històric paper com a garant de la seguretat occidental.

Quina gana o guanyaria Catalunya amb una "relació més estreta" amb la Xina?

1. Un nou soci comercial en ascens

Amb la creixent distància entre els EUA i la UE, la Xina es posiciona com un soci clau per a Europa. Catalunya, amb la seva tradició exportadora i el seu teixit industrial fort, podria aprofitar aquesta oportunitat per a reforçar els seus llaços comercials amb Pequín, atraient inversió en sectors estratègics com l'automoció, la tecnologia i la logística.

2. Major inversió xinesa en infraestructures

la Xina fa anys que inverteix en ports clau dins de la UE, i el Port de Barcelona, un dels més importants del Mediterrani, és un punt d'interès per a les empreses xineses. Pequín podria augmentar la seva presència a la regió com a part de la seva estratègia d'expansió de la "Ruta de la Seda". Això significaria més ocupació i impuls a l'economia catalana.

3. Atracció de talent i tecnologia

la Xina busca expandir la seva indústria tecnològica a Europa, i Catalunya ja és un hub tecnològic amb un ecosistema innovador, empreses emergents i centres de recerca de primer nivell. Empreses xineses del sector automotor, com Chery (que ha invertit a la Zona Franca de Barcelona), poden accelerar la transformació de Catalunya en un referent europeu en mobilitat elèctrica i energies renovables.

Mentre l'eix Washington-Brussel·les es fractura, Catalunya i Espanya té l'oportunitat de consolidar la seva posició a la UE i atreure inversions estratègiques des de la Xina. La clau serà com ambdós governen, el central i l'autonòmic treballen i el teixit empresarial aprofita aquest canvi en l'equilibri global.