Els líders europeus avalen els préstecs de 150.000 milions per a rearmar Europa

Els líders de la Unió Europea han avalat aquest dijous l'instrument de 150.000 milions d'euros en préstecs per a despesa militar en el marc del pla per a rearmar Europa la dècada vinent, a més de fixar les prioritats en les compres militars, en un pas més de la UE per a respondre a la urgència geopolítica marcada pel conflicte a Ucraïna.

En les seves conclusions sobre matèria de defensa, els caps d'Estat i de Govern de la UE han donat el vistiplau al 'full de ruta' de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per a accelerar de manera immediata la despesa en defensa que inclou com a mesura estrella una proposta per a un nou instrument per a proporcionar als Estats membres préstecs recolzats pel pressupost comunitari de fins a 150.000 milions d'euros, encara que posa el pes sobre el pressupost nacional amb iniciatives com activar de manera coordinada la clàusula de fuita perquè la inversió en defensa no computi en el dèficit.

El pla comunitari també inclou flexibilitzar les partides de Cohesió per a redirigir fons a la despesa militar i li demana al Banc Europeu d'Inversions (BEI) que continuï adaptant les seves regles per a finançar projectes militars.

Així mateix, els dirigents de la UE identifiquen per primera vegada una llista de "àmbits prioritaris" per a reforçar les seves capacitats, de tal forma que aquesta llista serveixi de guia per a les inversions immediates en defensa, en coherència amb l'OTAN i tenint en compte les "lliçons apreses a Ucraïna".

A la part alta de la llista europea es troba la defensa antiaèria, els sistemes d'artilleria, incloent capacitats d'atac de precisió profunda, míssils i municions i sistemes de drons i antidrones.

La UE inclou també entre les seves prioritats invertir en 'enablers' estratègics, en mobilitat militar, a elevar la protecció d'infraestructures crítiques, les amenaces ciber i la Intel·ligència Artificial, així com la guerra electrònica.

Amenaces des del flanc sud

El text de conclusions del cim subratlla la necessitat de protegir les fronteres de la UE terrestres, marítimes i aèries i posa l'accent en flanc oriental, encara que a petició d'Espanya i Itàlia, també inclou un esment a les amenaces provinents del flanc sud.

Aquest dijous, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha reconegut que la UE ha d'assumir "major fortalesa" en matèria de seguretat i defensa després de "haver delegat aquestes responsabilitats" i ha apuntat que les amenaces no provenen solament del flanc Aquest, sinó també del Sud.

Sánchez ha defensat que la UE assumeixi que el concepte de seguretat "sigui de 360 graus" i no es limiti a mirar a l'amenaça russa en l'est d'Europa. "També els països del sud tenim desafiaments importants pel que fa a la seguretat i la protecció dels nostres conciutadans i també del conjunt de la UE", ha explicat.