Els equilibris de von der Leyen: demana pujar la despesa en defensa al mateix temps que defensa que els EUA és "aliat"

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha llançat un missatge clar i urgent als governs de la Unió Europea: ha arribat el moment que Europa reforci la seva capacitat de defensa i assumeixi plenament el seu paper en un nou escenari geopolític cada vegada més incert. Durant una roda de premsa celebrada a Brussel·les el passat dia 9, la dirigent alemanya va subratllar la necessitat que els Estats membres “facin els deures” i “carreguin sobre les seves pròpies espatlles” la responsabilitat de garantir la seguretat del continent.

Von der Leyen va presentar aquest missatge coincidint amb els primers cent dies del seu segon mandat al capdavant de l'Executiu comunitari. Va aprofitar l'ocasió per a insistir en la urgència d'aprovar la seva proposta per a “rearmar Europa”, un pla ambiciós que pretén reforçar les capacitats militars europees i reduir la dependència del suport militar dels Estats Units, el compromís del qual amb la seguretat transatlàntica, va advertir, ja no pot donar.

“Ser aliats no significa que hi hagi un desequilibri en la responsabilitat”, va remarcar von der Leyen, subratllant que la relació amb els Estats Units, encara que continua sent fonamental per a l'OTAN i la defensa europea, ja no ha de basar en els patrons de les últimes dècades. “els Estats Units continua sent un soci clau de l'Aliança Transatlàntica, però la situació actual és un fort crit d'atenció. És el moment que Europa faci un pas endavant”, va afirmar.

Encara que va evitar alimentar tensions amb l'Administració de Donald Trump, von der Leyen va reconèixer que les relacions transatlàntiques travessen una etapa complicada. A preguntes de la premsa, va rebutjar comparar la situació amb la qual manté la UE amb la Xina i va assegurar que espera reunir en persona amb el president estatunidenc “quan arribi el moment”, malgrat la fredor que es percep des de Washington. Des de la victòria de Trump en les eleccions estatunidenques, tots dos líders a penes han mantingut una trucada telefònica protocol·lària.

En lloc d'aprofundir en el distanciament amb els Estats Units, la presidenta de la Comissió va preferir centrar l'esforç que, al seu judici, ha de liderar la UE per a construir una “Europa més forta, més segura i més pròspera”. Un esforç que, segons va dir, ha de abordar amb rapidesa, determinació i proporcionalitat.

Com a part d'aquesta estratègia, von der Leyen va anunciar la pròxima convocatòria del primer “Col·legi de Comissaris sobre defensa”, un format destinat a assegurar que tot l'equip de la Comissió estigui plenament informat sobre els assumptes de seguretat i defensa. Encara que no va concretar la data de la primera reunió ni la freqüència que tindrà, sí que va assenyalar que aquesta nova estructura busca reflectir la transversalitat de les qüestions de seguretat en totes les polítiques de la UE.

La presidenta de l'Executiu comunitari va justificar aquestes iniciatives en el context d'una nova era de “competència geoestratègica”, en la qual altres actors internacionals, segons les seves paraules, “es tanquen, sembren incertesa i busquen beneficis a curt termini”. Enfront d'això, va afirmar, la Unió Europea ha d'oferir un model de “obertura, estabilitat i previsibilitat”.

Von der Leyen va avançar que dedicarà les pròximes dues setmanes a tancar el desenvolupament legal de les propostes incloses en el pla de rearmament europeu. Aquests treballs es reflectiran en el pròxim Llibre blanc sobre Defensa, que servirà de base per al debat en el Consell Europeu previst per als dies 20 i 21 de març.

El pla contempla una inversió inicial de 150.000 milions d'euros, fonamentalment a través de préstecs, així com mesures per a flexibilitzar les regles fiscals. En aquest sentit, von der Leyen va plantejar que la despesa en defensa dels països membres no computi en els objectius de dèficit i va proposar permetre la reprogramació de fons de cohesió per a reforçar el finançament de l'estratègia militar europea. La Comissió espera que, gràcies a aquestes mesures, es pugui mobilitzar un volum total de fins a 800.000 milions d'euros.

No obstant això, von der Leyen va esquivar la qüestió sobre la possibilitat d'incloure subvencions directes en el pla, com han sol·licitat alguns Estats membres, entre ells Espanya. De moment, la proposta se centra en préstecs i en l'ús més flexible dels recursos existents, sense contemplar aportacions directes del pressupost comunitari.

Amb aquesta estratègia, von der Leyen pretén marcar un punt d'inflexió en la política de defensa de la UE. En la seva opinió, Europa ha de deixar de dependre d'uns altres per a la seva seguretat i assumir de manera col·lectiva el compromís de garantir la protecció dels seus ciutadans en un entorn internacional cada vegada més desafiador.