Guerra entre Dinamarca i els EUA per Groenlàndia? Trump mou fitxa i desencadena el pànic

L'expresident estatunidenc Donald Trump ha tornat a posar el focus a Groenlàndia, reiterant el seu interès a annexar l'illa àrtica als Estats Units. En una trobada amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, a la Casa Blanca, Trump va assegurar que "tard o d'hora" Groenlàndia formarà part dels EUA per raons de seguretat nacional. Com era d'esperar, les seves declaracions han provocat una forta reacció tant a Dinamarca com a Groenlàndia, on el debat sobre la sobirania ha cobrat més força que mai.

Reacció a Groenlàndia: unitat enfront de la pressió dels EUA

El líder del partit Demokraatit, Jens-Frederik Nielsen, qui va guanyar les recents eleccions a Groenlàndia, va qualificar les paraules de Trump de "inapropiades" i va cridar a la unitat política a l'illa per a defensar la seva autonomia. "Hem de mantenir-nos units davant aquestes situacions. Les diferències polítiques no han de dividir-nos quan està en joc la nostra sobirania", va afirmar Nielsen en un comunicat.

L'encara primer ministre en funcions, Muti Egede, també va ser contundent en la seva resposta i va exigir als líders polítics groenlandesos una acció més ferma contra les declaracions de Trump. "No podem acceptar aquesta falta de respecte. Groenlàndia no està en venda", va sentenciar Egede.

Dinamarca rebutja la idea d'annexió i critica la postura de l'OTAN

Des de Copenhaguen, el ministre d'Exteriors danès, Lars Lokke Rasmussen, va recordar que "el dret internacional és clar: no es pot annexionar un territori d'un país aliat". A més, va emfatitzar que Groenlàndia és un territori autònom, encara que Dinamarca manté el seu control des del segle XIV i aporta a l'illa una subvenció anual de 600 milions d'euros, clau en l'economia groenlandesa.

El president del Comitè de Defensa de Dinamarca, Rasmus Jarlov, també va criticar el fet que Mark Rutte fes broma amb Trump sobre la possible annexió de Groenlàndia, assegurant que "Groenlàndia no vol ser nord-americana mai".

Trump i la seva visió estratègica de Groenlàndia

Per a Trump, Groenlàndia representa una peça clau en l'estratègia militar i econòmica dels EUA a l'Àrtic. Washington ja té una base militar a l'illa i el exmandatari ha esmentat plans per a adquirir "48 trencaglaços" per navegar per les aigues àrtiques i augmentar la presència militar a la regió.

El president nord-americà també va qüestionar la sobirania danesa sobre Groenlàndia, argumentant que Dinamarca "està massa lluny" de l'illa i que el seu control es basa en una reclamació de fa "200 anys".

El paper de l'OTAN en el conflicte

Durant la seva trobada amb Trump, Mark Rutte va evitar involucrar directament a l'OTAN en el debat, però sí que va admetre que l'Àrtic s'ha convertit en una zona estratègica clau, donada la creixent presència de la Xina i Rússia a la regió. "Les coses estan canviant", va afirmar Rutte, destacant la necessitat que els països occidentals, excloent a Rússia, enforteixin la seva cooperació militar en la zona.

Independència de Groenlàndia o permanència a Dinamarca?

Malgrat el desig d'independència de molts groenlandesos, la realitat econòmica fa que l'autonomia total encara sembli llunyana. El partit Demokraatit, guanyador de les eleccions, aposta per avançar de manera gradual cap a la independència, evitant una ruptura immediata amb Dinamarca a causa de la forta dependència financera de l'illa.

Mentrestant, les tensions internacionals segueixen en augment i la polèmica pel futur de Groenlàndia està lluny d'acabar. Podrà els EUA pressionar prou per a aconseguir l'annexió de l'illa o prevaldrà la unitat de Groenlàndia i Dinamarca?