Trump llança un atac aeri contra els hutís a Iemen: 31 morts i més de 100 ferits

Irán, que dóna suport financer i militar als rebels iemenís, ha condemnat aquests bombardejos com a "bàrbars". "Aquesta agressió no quedarà sense resposta", van advertir els hutís en un comunicat de la seva oficina política.

Els Estats Units han dut a terme "una acció militar decisiva i poderosa" contra els hutís a Iemen, va declarar Donald Trump. "Farem servir una força letal aclaparadora fins que hàgim assolit el nostre objectiu", va advertir. Es tracta dels primers atacs aeris nord-americans contra els hutís des del retorn del president nord-americà a la Casa Blanca, el 20 de gener.

Segons el Ministeri de Salut dels hutís, aquests bombardejos van tenir com a objectiu la capital, Sanà, les governacions de Saada (nord) i Al-Bayda (centre), així com la ciutat de Radaa (centre). Van causar almenys trenta-un morts i cent-un ferits, "la majoria nens i dones", va informar en la xarxa social X el portaveu del Ministeri, Anis Al-Asbahi.

"Aquesta agressió no quedarà sense resposta, i les nostres forces armades estan preparades per respondre a l'escalada amb una escalada", va declarar l'oficina política dels rebels en un comunicat difós per la cadena Al-Massirah. Els hutís controlen àmplies zones de Iemen en guerra, inclosa la capital.

D'altra banda, Irán, que dona suport financer i militar als rebels hutís, ha "condemnat fermament els bombardejos aeris bàrbars realitzats pels Estats Units", segons un comunicat de la diplomàcia iraniana emès el diumenge, que lamenta "deu desenes de morts i ferits", entre ells "dones i nens innocents de Iemen".

Intercanvi d'insults entre Teheran i Washington

El dissabte a la nit, la televisió dels rebels, Al-Massirah, havia anunciat que un "atac anglo-nord-americà" havia tingut com a objectiu el districte de Shououb, al nord de Sanà, així com Saada, bastió dels rebels al nord de Iemen. Londres no ha anunciat bombardejos. Un fotògraf de l'Agència France-Presse (AFP) present a la capital iemenita va escoltar tres explosions i va veure columnes de fum elevar-se des d'un barri residencial.

Per la seva part, Irán, que dona suport financer i militar als rebels hutís, ha "condemnat fermament els bombardejos aeris bàrbars realitzats pels Estats Units", segons un comunicat de la diplomàcia iraniana emès el diumenge, que lamenta "deu desenes de morts i ferits", entre ells "dones i nens innocents de Iemen".

Aquests bombardejos es produeixen després de l'anunci dels hutís, l'11 de març, de la seva intenció de reprendre els atacs que venien realitzant des de feia més d'un any davant de les costes de Iemen contra vaixells comercials que consideren vinculats a Israel. Aquests rebels, que donen suport al moviment islamista palestí Hamas a Gaza, van afirmar que aquesta decisió va ser presa després del rebuig d'Israel a permetre l'enviament d'ajuda humanitària cap a la Franja de Gaza, devastada per quinze mesos de guerra.

"Els vostres atacs han de cessar a partir d'avui", va llançar el Sr. Trump als "terroristes hutís", als quals va prometre "l'infern". A la seva xarxa social Truth Social, el president nord-americà també va dirigir un missatge a Irán: "El suport als terroristes hutís ha de cessar immediatament! No ameneçeu el poble nord-americà, al seu president (...) ni les rutes marítimes mundials. I si ho feu, compte, perquè els Estats Units us faran totalment responsables i no tindran pietat de vosaltres".

Irán no cerca la guerra, però si algú el fa amenaçes, donarà respostes apropiades, resoltes i definitives a qualsevol atac, li va respondre a la televisió estatal el general Hossein Salami, cap dels Guardians de la Revolució, l'exèrcit ideològic del país. Els hutís "prenen les seves pròpies decisions estratègiques i operacionals" de forma totalment independent d'Irán, va afegir. "El govern nord-americà no té ni l'autoritat ni el dret de dictar la política exterior d'Irán", va comentar per la seva banda a X el cap de la diplomàcia iraniana, Abbas Araghtchi.

Aquests intercanvis d'insults entre Teheran i Washington es produeixen en un moment en què el Sr. Trump diu estar obert al diàleg amb Irán per negociar un acord que limiti les seves activitats nuclears. No obstant això, paral·lelament, el president nord-americà ha reforçat les sancions contra Irán i ha agitat la amenaça d'una acció militar, com a part d'una política denominada "màxima pressió" iniciada durant el seu primer mandat (2017-2021).

"Organització terrorista estrangera"

El ministre d'Afers Exteriors rus, Serguéi Lavrov, va declarar al seu homòleg nord-americà, Marco Rubio, durant una trucada telefònica el dissabte, que totes les parts haurien d'abstenir-se d'utilitzar la "força" a Iemen i començar un "diàleg polític".

Els hutís formen part del que Irán denomina l'"eix de la resistència" contra Israel, que també inclou el moviment islamista palestí Hamas i el Hezbollah libanès. En lloança al "suport" prestat pels hutís al poble palestí a la Franja de Gaza, Hamas va condemnar el dissabte, en un comunicat, l'"agressió aèria anglo-nord-americana", qualificant-la de "flagrant violació del dret internacional".

Des de novembre de 2023, els hutís han dut a terme atacs davant de les costes del país contra vaixells que consideren vinculats a Israel, així com als Estats Units i al Regne Unit. Afirmen actuar en solidaritat amb els palestins. El 19 de gener, els hutís havien cessat els seus atacs a causa de l'entrada en vigor d'una fràgil treva a Gaza, abans d'anunciar que els reanudarien al març.

Els atacs contra els vaixells han pertorbat el trànsit a la Mar Roja i al Golf d'Adèn, una zona marítima essencial per al comerç global, la qual cosa ha portat els Estats Units a establir una coalició naval multinacional i a colpejar objectius rebels a Iemen, de vegades amb l'ajuda del Regne Unit.

Segons el portaveu del Pentàgon, Sean Parnell, els hutís han "atacat vaixells de guerra nord-americans 174 vegades i vaixells comercials 145 vegades des de 2023". A principis de març, els Estats Units van classificar els hutís com a "organització terrorista estrangera", després de la signatura d'un decret en aquest sentit per part de Donald Trump.