Catalunya es troba en el punt de mira d'Europa per les polèmiques multes de la Generalitat a comerços
La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha donat llum verda a una recerca que podria tenir profundes implicacions per a la política lingüística de Catalunya
El focus de l'atenció europea se centra en les multes imposades per la Generalitat als comerciants que no retolen els seus negocis en català, una pràctica que ha generat controvèrsia i ha estat denunciada com una possible vulneració dels drets fonamentals.
La decisió de la Comissió de Peticions, un òrgan clau del Parlament Europeu, respon a una reclamació presentada en 2017 per un propietari d'un comerç català que va ser sancionat per no complir amb les normatives lingüístiques. E staqueixa, que ha romàs en el radar de les institucions europees, ha cobrat nova rellevància en un context de creixent debat sobre la diversitat lingüística i els límits de les polítiques de promoció de les llengües regionals.
El Partit Popular europeu ha estat un actor clau en l'impuls d'aquesta recerca. Els populars han argumentat que la política de multes de la Generalitat atenta contra la "llibertat lingüística" dels ciutadans i les empreses, i han instat a la Comissió de Peticions a vetllar pel respecte dels drets fonamentals en l'àmbit lingüístic.
"Catalunya es troba en el punt de mira d'Europa per una política que restringeix la llibertat d'elecció lingüística en l'àmbit comercial", assenyalen fonts del Parlament Europeu. "La Unió Europea es fonamenta en el respecte a la diversitat, i això inclou la diversitat lingüística. Les polítiques que imposen una llengua oficial en detriment d'unes altres generen preocupació i han de ser examinades amb deteniment".
La legislació catalana, en concret la Llei 22/2010, faculta a la Generalitat per a imposar sancions de fins a 10.000 euros als comerciants que no utilitzen el català en la retolació dels seus establiments, així com en altres aspectes de la comunicació comercial. Les dades de l'Agència Catalana de Consum revelen la magnitud d'aquesta política: fins a novembre de 2024, s'havien imposat 189 sancions per motius lingüístics, amb un import total de 384.000 euros. En 2023, la xifra va ascendir a 261 multes, aconseguint un valor de 496.920 euros.
Europa també investigarà el tracte igualitari del castellà i el català
La recerca europea no es limita a l'àmbit comercial. L'endemà de tractar el tema de les multes, el president de la comissió de peticions del Parlament Europeu es reunirà amb la presidenta de l'assemblea per una escola bilingüe, per a tractar el tema del tracte igualitari del castellà i el català a les escoles catalanes. Aquesta trobada subratlla la preocupació de les institucions europees per l'equilibri lingüístic en tots els àmbits de la societat catalana, incloent l'educació.
A més, la Generalitat de Catalunya s'ha vist embolicada en una polèmica per presumptament haver enganyat a la comissió de peticions del Parlament Europeu, sobre que s'estaven duent a terme les sentències del 25% de castellà a les aules. Aquesta acusació, de confirmar, podria tenir greus conseqüències per a la credibilitat de les autoritats catalanes davant les institucions europees.
La recerca de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu es presenta com un desafiament per a la Generalitat de Catalunya i com un test per a la Unió Europea en el seu compromís amb la diversitat lingüística i els drets fonamentals. El resultat d'aquesta recerca podria establir un precedent important per al tractament de les llengües regionals en tota Europa.
Escriu el teu comentari