Donald Trump planeja enfonsar l'economia per salvar-la després?

L'aparent turbulència econòmica de l'inici del segon mandat del president Donald Trump no és un accident, sinó una estratègia acuradament dissenyada pel seu equip econòmic per a provocar una recessió controlada que redefineixi el comerç global i afebleixi el dòlar amb l'objectiu d'enfortir a llarg termini l'economia estatunidenca. 

Sota aquest acord, denominat així per la mansió del mandatari a Florida, el govern de Trump implementa agressius canvis aranzelaris i impulsa polítiques monetàries destinades a reduir la fortalesa del dòlar. La intenció és clara: fer més competitius els productes estatunidencs en l'exterior, especialment enfront de països com la Xina i el Japó, que històricament han mantingut barreres comercials elevades.

Scott Bessent, actual secretari del Tresor, va confirmar recentment que l'administració considera les fluctuacions dels mercats borsaris i la caiguda temporal del Producte Interior Brut (#PIB) com a danys col·laterals necessaris en la consecució d'objectius estratègics majors. En paraules de Bessent, "les correccions del mercat són saludables i necessàries", destacant que les polítiques actuals han de ser jutjades pels seus resultats a llarg termini en ocupació, indústria manufacturera i creixement sostenible.

Trump classifica als seus socis comercials en tres nivells

La Casa Blanca clasifica als seus socis comercials sota tres codis segons la seva disposició per a negociar: aliats (verd), països en negociació activa (groc) i adversaris (vermell), els qui enfronten fortes pressions financeres i comercials.

El president Trump ha sostingut una postura de tranquil·litat enfront de les recents caigudes dels mercats financers. Segons fonts internes, aquest aparent desinterès es deu a una convicció en l'efectivitat del pla i a la creença que una breu recessió facilitarà futures negociacions comercials i monetàries.

"Aguantin una mica, perquè després vindrà una època de riquesa sense límits. Tindrem tants diners que no sabran què fer amb ell", va dir Trump recentment durant un vol en l'Air Force One, reiterant la seva postura desafiadora davant les crítiques internes i externes.

A més, els EUA busca reduir la pressió generada per l'alt endeutament mitjançant l'emissió d'instruments financers a llarg termini, com a bons perpetus. Stephen Miran, pròxim president del Consell d'Assessors Econòmics, assegura que l'arrel dels actuals desequilibris és una sobrevaloració crònica del dòlar, la qual cosa impedeix l'estabilitat del comerç internacional.

"Aquest model no és sostenible", va sostenir Miren, suggerint que una depreciació intencional del dòlar podria ser inevitable per a recuperar la competitivitat industrial estatunidenca.

No obstant això, experts i crítics adverteixen sobre el risc d'aquesta audaç maniobra econòmica. Encara que l'administració assegura tenir sota control les possibles conseqüències negatives, una crisi prolongada podria afectar profundament la confiança internacional en el dòlar i en la capacitat de gestió econòmica del govern estatunidenc.

El que per a Trump i els seus aliats representa una jugada audaç, per a molts analistes podria convertir en un moviment d'alt risc amb conseqüències impredictibles per a l'economia global.