Trump imposa aranzels als pingüins i foques "timadores" d'unes illes remotes

En un moviment que ha deixat perplexos a analistes econòmics, ambientalistes i, probablement, als propis pingüins, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit imposar aranzels del 10 al 40% a diverses illes remotes, incloent aquelles habitades exclusivament per fauna salvatge.

Com a part de la seva lluita contra els "timadors" del comerç internacional, Trump ha posat el focus a les illes Heard i McDonald, situades en una regió inhòspita de l'Oceà Antàrtic i deshabitades per humans. A pesar que el seu comerç amb els EUA és inexistent, la Casa Blanca ha decidit aplicar un aranzel del 10%, "per si de cas". Entre els més afectats estan els pingüins i foques residents, que, encara que adorables, semblen haver guanyat la desconfiança de l'administració estatunidenca.

Els pingüins i les foques: Tenen alguna cosa a ocultar?

Durant anys, aquests animals han aconseguit mantenir fora del radar, però per fi algú els ha desemmascarat. Els pingüins, amb el seu esmòquing impecable, han passat desapercebuts com a mers habitants del gel, quan en realitat han estat operant en les ombres del mercat global. Potser algú ha investigat realment què tramen quan es reuneixen en aquestes enormes colònies? És possible que aquestes marxes interminables no siguin més que tàctiques de distracció mentre mouen els seus actius cap a refugis fiscals en icebergs anònims?

Les foques, per part seva, amb els seus grans ulls i el seu aire innocent, han estat encara més perilloses. Amb una capacitat innata per a guanyar la simpatia de tot el món, ningú s'havia adonat que porten anys acumulant riqueses naturals sense pagar un sol impost. Es mouen amb facilitat d'un país a un altre sense passar per duanes, evadint qualsevol tipus de fiscalització. És hora de posar fi al seu regnat d'impunitat.

Trump posa el focus en més illes remotes

El mandatari també ha assenyalat a altres petits territoris, com l'illa de Norfolk i les illes Cocos, que també rebran sancions comercials superiors que Austràlia, país del que formen part. El primer ministre australià, Anthony Albanese, va mostrar el seu desconcert sobre aquest tema: "No sé quines grans exportacions fa Norfolk als EUA, però aquí estan sobre la taula", va declarar en un to entre la sorpresa i la resignació.

Un altre cas particular és el de l'arxipèlag noruec de Svalbard i Jan Mayen, que també rebrà la seva respectiva càrrega d'aranzels, a pesar que a Jan Mayen només hi ha una estació meteorològica. Ni tan sols el clima sembla salvar-se de la política proteccionista de Washington.

Fonts de la Casa Blanca no han sabut explicar per què territoris com Norfolk o Reunió patiran aranzels més alts que els propis països als quals pertanyen. No obstant, el que queda clar és que, en la seva croada contra els "timadors" del comerç global, l'administració Trump no discrimina entre nacions, arxipèlags deshabitats o simpàtics pingüins.

Amb aquesta nova mesura, els Estats Units reafirma el seu compromís de vetllar per la seva economia, encara que això impliqui declarar-li la guerra comercial a animals que ni tan sols tenen una moneda pròpia. Pel que sembla, en el tauler de la guerra comercial, ningú està fora de perill, ni tan sols els pingüins amb el seu impecable esmòquing natural i les foques amb la seva mirada irresistible.