La nova rebequeria de Trump: congela més de 2.200 milions a Harvard després d'un polèmic desacord
El president acusa la universitat de "privilegi endèmic" i falta de compromís contra l'antisemitisme
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat la congelació de 2.200 milions de dòlars en subvencions i 60 milions en contractes plurianuals destinats a la Universitat de Harvard, després que la institució rebutgés rotundament els canvis de política exigits per la Casa Blanca.
La mesura ha estat anunciada pel Grup de Treball Conjunt per Combatre l’Antisemitisme, creat sota la nova administració, que acusa Harvard de perpetuar una “mentalitat de privilegi endèmica” i de no actuar amb prou contundència davant el assetjament a estudiants jueus al seu campus.
Xoc frontal entre Harvard i la Casa Blanca
La resposta de Harvard no s’ha fet esperar. El seu president, Alan M. Garber, ha defensat amb fermesa la independència acadèmica de la institució:
“Cap govern, sigui del partit que sigui, hauria de dictar què poden ensenyar les universitats privades, a qui poden admetre o què poden investigar”.
Garber ha assegurat que Harvard ja treballa en mesures pròpies per combatre l’antisemitisme, però ha denunciat l’intent del govern de condicionar ideològicament els fons públics.
“No venem la nostra llibertat acadèmica”, ha reblat.
Trump intensifica la seva croada contra les universitats ‘woke’
Des del seu retorn a la presidència l’any 2024, Trump ha enfortit la seva ofensiva contra allò que considera activisme ideològic en el sistema educatiu, exigint l’eliminació de programes de diversitat, igualtat i inclusió (DEI), així com canvis en la contractació i en els criteris d’admissió per “recuperar el focus en la docència”.
Harvard va rebre recentment una carta oficial del govern federal amb una sèrie de condicions per mantenir el seu finançament, entre les quals hi havia vetar els perfils més implicats en l’activisme que en l’ensenyament.
Aquest nou episodi torna a encendre les alarmes sobre la pressió del poder executiu sobre l’autonomia universitària, en un context polític cada cop més polaritzat als Estats Units.
Escriu el teu comentari