Perilla el conclau? El cardenal Becciu desafia al Vaticà i reclama el seu dret de vot

Quan encara no hi ha data per a l'elecció del pròxim Papa, ja ha esclatat una controvèrsia que promet marcar l'ambient previ al conclave. El protagonista és el cardenal italià Angelo Becciu, de 76 anys, qui ha reavivat el debat sobre la seva participació en el procés d'elecció del successor de Francisco. Malgrat haver estat destituït en 2020 per suposats fraus financers i condemnat per la justícia vaticana, el prelat insisteix que el seu dret a formar part del conclave es manté intacte.

Una figura caiguda en desgràcia… però encara activa

Becciu, que va ser un dels homes forts de la Cúria Romana i mà dreta del Papa en la Secretaria d'Estat, va caure en desgràcia després de ser acusat de mala gestió de fons vaticans. El Papa Francesc li va retirar els “drets del cardenalat”, la qual cosa incloïa la seva exclusió dels processos electorals. No obstant això, mai va ser apartat formalment del Col·legi Cardenalici, la qual cosa ha obert un buit legal que el mateix Becciu ara intenta aprofitar.

Aquest dimecres, el cardenal va fer acte de presència en una reunió de purpurats i va deixar clara la seva postura: “Tinc dret a votar en el conclave”. Segons el seu relat, mai va rebre un document oficial que li prohibís participar, i assenyala que l'única comunicació sobre aquest tema va ser una nota de premsa —alguna cosa que, segons ell, no té validesa canònica.

Elector o no elector? El dilema jurídic que incomoda a Roma

La Sala de Premsa del Vaticà ha estat clara en assenyalar que Becciu no és considerat elector, per la qual cosa no figura entre els 135 cardenals amb dret a vot. No obstant això, el mateix prelat sard contradiu aquesta xifra: “No són 135, som 136”, insisteix, sumant el seu nom a la llista.

El seu argument es basa en una interpretació estricta del Dret Canònic. Assegura que mai va renunciar per escrit als seus drets com a cardenal i que el Papa Francesc, en l'últim consistori, no va expressar de manera explícita la seva exclusió del conclave. “No pot bastar una nota de premsa per a llevar-me un dret que el Dret Canònic em reconeix”, afirma Becciu.

Un precedent incòmode per a l'Església

La situació de Becciu és especialment delicada perquè és el primer cardenal en la història a ser jutjat i condemnat per un tribunal penal del Vaticà. La seva pena: cinc anys i mig de presó, a més de la inhabilitació perpètua per a exercir càrrecs dins de la Santa Seu. Però, segons els seus defensors, això no ho converteix automàticament en inelegible per al conclave, ja que la normativa eclesiàstica vigent no preveu mecanismes automàtics d'exclusió en aquests casos.

El que es juga l'Església

La controvèrsia sobre la possible participació de Becciu en el pròxim conclave no és només una qüestió jurídica, sinó també simbòlica. Permetre o impedir el seu accés al conclave envia un missatge al món sobre els límits del poder papal, l'aplicació del Dret Canònic i la coherència moral dins de la jerarquia eclesiàstica.

Ara com ara, la decisió final podria quedar en mans del mateix Francisco o bé obrir al debat dins de les congregacions prèvies al conclave, on els cardenals tracten assumptes d'organització i doctrina abans del tancament definitiu.

El que és clar és que el nom de Becciu continuarà generant titulars en els pròxims mesos i, potser, marcant un dels moments més tibants que hagi viscut l'Església Catòlica en l'avantsala d'un conclave