La música de la deformitat i l'anomalia

El grup que lidera Carles Magraner acaba de llançar un nou treball discogràfic, Música grotesca , que segueix El collar de la coloma , publicat a principis d'aquest any. En aquella ocasió es va centrar en l'obra de l'escriptor cordovès Ibn Hazm, i ara Capella de Ministrers s'endinsa en els aspectes musicals del que és grotesc.

Per a l'ocasió Magraner ha comptat amb Delia Agúndez, una veu habitual als treballs de la formació, així com amb Hugo Bolívar (alt), Jorge Morata (tenor) i Antonio Sabuco (baríton). A la part instrumental hi han intervingut Robert Cases (guitarra renaixentista), Miguel Ángel Orero (percussió) i el mateix Magraner a la viola da gamba, com és habitual.

El tema que reflecteix el disc és la música de la deformitat i l'anomalia, en contraposició amb l'harmonia que suposa que és la base de les arts musicals. Com explica Pepe Rey a les notes que acompanyen l'enregistrament, la música “ha trobat històricament un paper en el món del grotesc gràcies a la seva eterna simbiosi amb la paraula i amb el cos” . Gran part de les peces que conté aquesta obra estan relacionades amb el Carnestoltes, l'època dels excessos abans de la Quaresma, de les màscares i disfresses, i, en suma, l'època del grotesc.

El primer tema, un conductus del segle XIII relacionat amb la Festa de l'Ase, ja ens posa sobre avís del nivell de rareses musicals que escoltarem, amb els seus cants de bojos amanits amb rítmics rosats. El següent repertori combina obres d'autors espanyols i europeus de finals del segle XV i del XVI.

D'aquesta manera, Capella de Ministrers ha seleccionat algunes peces procedents del Cançoner Musical de Palau, com l'arxiconeguda Avui mengem i bevem de Joan de l'Alzina o La tricoteja sant Martí la vegi d'Alonso d'Alba. Igualment, hi ha present una part de l'amanida La Negrina de Mateo Flecha el viejo, un gènere renaixentista típicament espanyol caracteritzat per la interpretació polifònica gairebé escènica d'un text que combina diferents idiomes.

La part europea del disc es nodreix d'obres d'Adrian Willaert, Michael Praetorius, Giovanni Domenico da Nola i Orlando di Lasso. Menció a part mereixen dos temes del mateix Lorenzo de Medici, dos canti carnascialeschi o cançons de Carnaval, un gènere musical propi de Florència. Lorenzo va arribar a escriure fins a sis d'aquests cants, i un dels que inclou aquest cedé, Canzona de' confortini , porta música composta per l'organista Heinrich Isaac.

Tanca el disc una curiosa peça còmica d'Adriano Banchieri de 1608, Capricciata & Contrappunto bestiale alla ment pertanyent a la seva col·lecció de madrigals Festino, en què el contrapunt el duen a terme veus que imiten sons d'animals.

Es tracta sens dubte d'un disc tan interessant com estrany, però l'aire festiu i desenfadat del qual converteix en atractiu el contingut i convidava tornar a escoltar-lo una vegada i una altra.