L'Acadèmia Bizantina presenta 'Il Tamerlano' de Vivaldi al Palau de la Música de Barcelona

El proper 30 de maig, el famós conjunt italià dirigit pel clavecinista Ottavio Dantone interpretarà Il Tamerlano overo la nord di Bajazet [RV 703], de Vivaldi (1678-1741) al Palau de la Música Catalana. L'Acadèmia Bizantina presentarà aquesta tragèdia per música en tres actes amb llibret d'Agostino Piovene estrenada al Teatre Filharmònic de Verona durant el Carnaval de 1735 amb el mateix repartiment amb què va realitzar l'enregistrament d'aquesta obra per a The Vivaldi Edition del segell discogràfic Naïve Classique : el baríton Bruno Taddia (Bajazet), el contratenor Filippo Mineccia (Tamerlano), la contralt Delphine Galou (Astèria), la mezzosoprano Sophie Rennert (Irene), la mezzosoprano Marina de Liso (Andronico) i la soprano Arianna Ven.

Després de l'èxit aconseguit en diversos teatres italians (Ravenna, Piacenza, Reggio Emilia, Modena i Lucca) amb una nova producció d' Il Tamerlano signada per Stefano Monti, l'Acadèmia Bizantina i Ottavio Dantone arriben al cicle “Palau Òpera”, amb una versió a concert d'aquest pasticci , que reuneix música de diversos compositors. “El gènere del pasticci era un gènere molt apreciat a l'època, perquè en ser una creació a diverses mans, presenta una gran varietat musical i estilística. A més a més, reunia les àries més populars que agradaven al públic de l'època, i era una forma d'art de gran nivell. A Il Tamerlano , podem apreciar una marcada caracterització dels personatges; per exemple, Vivaldi escriu les àries dels personatges bons com Bajazet i la seva filla Asteria, mentre que Hasse, Giacomelli i Broschi, els altres compositors d'aquest pasticci , s'encarreguen dels personatges negatius”, assenyala Ottavio Dantone, director artístic i musical des de 1996 del conjunt italià amb seu a Ravenna.

Amb una imatge totalment renovada, que aposta pel contingut audiovisual i interactiu, l'Acadèmia Bizantina Orchestra celebra quaranta anys d'activitat, amb nombrosos concerts i projectes discogràfics, en els quals segueix fent gala de la seva característica filosofia interpretativa basada en el rigorós estudi de els codis retòrics i estètics de l'època per transmetre al públic les emocions de la música del passat.