Marin Marais, la solemne bellesa de la viola da gamba

Mai no està de més revisitar l'obra genial de Marin Marais, una figura clau del Barroc francès, i, en concret, de la creació per a viola da gamba, instrument per al qual va obrir nous camins portant-lo a les cotes d'esplendor més altes. El conjunt La Rêveuse ha dedicat el seu nou treball a l'obra d'aquest músic, presentant-la juntament amb una de les seves influències, l'enigmàtic M. de Ste Colombe, i amb la del seu amic Robert de Visée.

La Rêveuse va ser fundat per Benjamin Perrot i Florence Bolton, i dedica la seva programació a l'herència artística dels segles XVII i XVIII. El grup duu a terme regularment actuacions per tot França en llocs tan prestigiosos com el Théâtre de l'Athénée i l'Auditorium de Ràdio France a París, el Scènes Nationales d'Orléans, Blois i Quimper, i el Théâtre National Populaire de Villeurbanne de Lió. La discografia de l'ensemble inclou volums dedicats a la música barroca anglesa, així com una interessant introducció a l'obra de Louis de Caix d'Hervelois, un dels alumnes avantatjats de Marin Marais.

Marin Marais en un rar cas de progrés social a la societat estamental de l'Antic Règim a França. De ser el fill d'un sabater d'abundant descendència i escassos ingressos, va passar a formar part de la cort de Lluís XIV ia convertir-se en un dels millors compositors per a viola da gamba de tots els temps.

Marais va entrar com a nen de cor a Saint-Germain-l´Auxerrois gràcies al tràfic d'influències que va exercir un oncle seu doctor en teologia. Allí ja destacava en la interpretació del clavecí i del llaüt, però el que realment va atreure la seva atenció va ser la viola da gamba. En abandonar Saint-Germain-l'Auxerrois, Marin Marais es converteix en deixeble, encara que per breu temps, de Monsieur de Sainte Colombe, un músic de moda pertanyent, juntament amb Monsieur de Machy, a la segona generació de gambistes francesos. El cas és que als sis mesos d'iniciar la relació Sainte Colombe dóna per finalitzades les lliçons, segons ell perquè ja no tenia res a ensenyar a Marais, encara que els historiadors malintencionats defensen que temia veure's superat aviat en tècnica pel seu brillant alumne.

Tot i que no ens ha arribat res de la personalitat de Monsieur de Sainte Colombe, ni pràcticament els fets de la seva vida, sí que coneixem la seva extensa obra. Els seixanta-set Concerts à deux violes esgals i les més de cent setanta peces per a viola solista de set cordes el converteixen en el més prolífic compositor per a aquest instrument anterior a Marais. De la poca cosa que se'n sap sembla ser cert que vivia força apartat de la societat a casa seva a Saint-Germain l'Auxerrois, París, i que era de natural modest i reticent a rebre honors i homenatges. En la seva obra de 1732 Le Parnasse Francais, Evrard Titon du Tillet relata que Sainte-Colombe era aficionat a oferir recitals als salons de la seva pròpia mansió, en què dues de les seves filles l'acompanyaven a la viola da gamba.

El tercer protagonista del disc de La Rêveuse és Robert de Visée, famós cantant i compositor de llaüt, guitarra i tiorba, i violagambista. Va treballar com a músic de cambra a la cort de Lluís XIV, i va escriure dos llibres de música que contenien dotze suites per a guitarra, a més d'algunes suites per a tiorba i llaüt.

A l'enregistrament del disc han intervingut Florence Bolton i Emily Audoin, a les violes da gamba, Benjamin Perrot, tiorba i guitarra barroca, i el teclista Carsten Lohff.