Carl Friedrich Abel a la cruïlla entre el Barroc i el Classicisme

El nou llançament discogràfic de l'ensemble La Spagna reivindica la figura del compositor alemany del Barroc tardà Carl Friedrich Abel, un nom que, si bé no ressona entre els més familiars de la música de l'època, va rubricar una obra molt interessant mirall del procés de transició cap al Classicisme. Per això, Between Two Worlds es converteix en un vehicle necessari per donar a conèixer al gran públic les diferents facetes del cabal de composicions d'Abel.

El violagambista Alejandro Marías va fundar La Spagna el 2009 per interpretar repertoris majoritàriament barrocs, si bé el grup també ha fet incursions en el Renaixement, el Classicisme i el primer Romanticisme. La formació té una doble dimensió, com a conjunt de cambra i com a orquestra barroca, interpretant òperes i oratoris al costat de solistes i directors convidats. En els darrers temps, ha actuat a llocs com la Sala Simfònica de l'Auditori Nacional de Música, el Palau Reial o el Congrés dels Diputats, així com al Festival de Música Antiga de Sevilla, el Festival Internacional d'Art Sacre o el Festival de Música Espanyola de Cadis.

Between Two Worlds constitueix el setè títol de la discografia de La Spagna, una col·lecció que inclou, entre altres, un volum dedicat a l'obra per a viola da gamba de Jacques Morel, Les Set Paraules de Haydn-Barbieri o Sopra La Spagna, una gravació de danses espanyoles del Segle d'Or. Ara, el conjunt ha fixat la mirada a Carl Friedrich Abel, un notable violagambista molt anomenat al Londres de la segona meitat del segle XVIII, que, a banda de la seva habilitat amb aquest cordòfon, va deixar la seva empremta com a compositor, principalment a través d'obres instrumentals.

Abel neix el 1723 a Köthen en una família de músics, ja que el seu pare Christian Ferdinand Abel tocava la viola de gamba i el violí a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. A banda de la impartida pel seu progenitor, la formació musical de Carl Friedrich va poder procedir del mateix Johann Sebastian Bach, amb qui hauria estudiat a Leipzig a partir del 1737, si tenim en compte el que relata el musicòleg viatger divuitxec Charles Burney. En qualsevol cas, sobre el que hi ha més certesa és que va existir una relació entre les famílies Bach i Abel més enllà de l'altament probable entre Cristian Ferdinand i Johann Sebastian, que van coincidir com a músics cortesans a Köthen entre 1717 i 1723.

Un Carl Friedrich Abel de vint anys va estar emprat com a músic de l'orquestra de la cort de Dresden des de 1743, coincidint allí amb el fill de JS Bach, Wilhelm Friedemann, que exercia d'organista. Cap a 1757 abandona la ciutat per la inseguretat derivada dels continus atacs que pateix per part de Federico el Gran de Prússia, i, a la temporada 1758/59, s'estableix a Londres, ciutat que es convertirà a casa seva per a la resta de la seva vida.

Sembla que Abel es va guanyar el públic britànic des del seu primer recital, que va tenir lloc el 5 d'abril de 1759, en què va interpretar majoritàriament composicions pròpies, tant amb la viola da gamba com amb el clavecí i amb un nou instrument batejat com a pentachord pel seu inventor, Sir Edward Walpole, el fill d'un polític de l'època. La seva carrera s'enlaira amb força el 1760 quan rep el privilegi real per publicar la seva música a Londres, i, també, quan entra al servei del germà del monarca, Edward Augustus, el duc de York. El destí torna a unir les famílies Bach i Abel, ja que a la capital anglesa entaula amistat amb Johann Christian, el fill menor de Johann Sebastian, i junts organitzen les sèries de concerts Bach-Abel , que constaven d'entre deu i quinze recitals any, la celebració del qual es va estendre entre 1765 i 1781.

L'obra de Carl Friedrich Abel inclou dues dotzenes de simfonies, a més de concerts, obertures i altres peces orquestrals, a la qual cosa cal sumar la música de cambra, com a quartets i tercets de cordes i sonates. La Spagna ha realitzat per a l'enregistrament una selecció de quatre dels concerts d'Abel per a diferents instruments -viola da gamba, clavecí i flauta travessera-, així com una simfonia i un ària, com a únic testimoni de la seva música vocal.

La simfonia que apareix al disc és la nº4 de les sis que integren l'Op. 10 d'Abel, que, curiosament, estan dedicades a William Young, governador de Dominica, cosa que ens indica que en el moment de la seva publicació el 1771 la obra del compositor ja era coneguda a les Amèriques.

Dels vint-i-nou concerts per a instruments en solitari, Between Two Worlds en presenta dos per a viola da gamba, un altre per a flauta travessera i un tercer per a clavecí. De fet, tant el Concerto Flauto Traverso Concertat en el meu menor com el Concerto a Cembalo obligat en re major són partitures inèdites que han estat gravades per primera vegada. Els solistes que apareixen al disc són el flautista Rafael Ruibérriz de Torres , el teclista Jordan Fumadó i el gambista Alejandro Marías, que a més dirigeix la formació.

Menció a part mereix l'ària Frena le belle llàgrim de l'òpera pasticcio Sifare per ser un dels escassos exemples de música vocal dins del repertori principalment instrumental d'Abel. Va ser estrenada al King's Theatre de Londres el març de 1767, i, pel que sembla, només va tenir aquesta representació. En aquesta ocasió, La Spagna ha comptat amb la veu de la soprano Jone Martínez en una interpretació bella i emotiva.

El valor de la música de Carl Friedrich Abel és que es converteix en l'engranatge de la transició entre l'últim Barroc i el Classicisme, i cal apreciar-la com a tal. Com indica amb encert Alejandro Marías, “ cal escoltar Abel amb les orelles perplexes del públic de Telemann, no amb les orelles condescendents del públic de Mozart. Només així se'n pot percebre la modernitat”.