Martín Códax i la música dels trobadors peninsulars

Resulta curiós que una personalitat que ha arribat fins a la nostra època d'una manera tan fosca i difusa com la del trobador Martín Códax hagi pogut aportar tant coneixement sobre la lírica galaic portuguesa del segle XIII i, en general, sobre la música dels trobadors peninsulars. La veritat és que pràcticament no sabem res de la seva vida, a banda de la seva relació amb Vigo, atès que aquesta ciutat l'esmenta a sis de les set cantigues seves que coneixem. La seva obra és un dels grans monuments de la música trobadoresca ibèrica i, per això, resulta reconfortant escoltar-la en una versió tan viva i fresca com la que ha presentat Aquel Trovar en el seu nou llançament discogràfic.

Es tracta del sisè títol a la discografia del grup, que per a l'ocasió ha recuperat la veu de la soprano Delia Agúndez ja que els dos discos anteriors, Dancerías (2021) i Dels sones i els instruments (2023), eren completament instrumentals. Es tracta d'un conjunt format el 2017 que ha centrat els seus repertoris fins ara especialment a la música medieval i renaixentista.

La figura de Martín Códax es coneix des d'una data relativament recent, concretament, a finals del segle XIX. El primer esment a aquest trobador va venir de la mà del periodista i historiador Teodosio Vesteiro Torres, autor de l'obra Galeria de gallecs il·lustres (1875), per mitjà d'un article publicat a les pàgines 345-348 a El Heraldo Gallego de Orense a juny de 1876. La següent pista que ens porta fins a Martín Códax va ser l'obra Cancioneiro portuguez da Vaticana (1877) de Teòfil Braga, que realitza grans aportacions al voltant dels orígens de la lírica de la península ibèrica.

El problema era que encara que es coneixien cada cop més textos de les cançons dels trobadors gallec portuguesos del segle XIII, no se sabia amb certesa com havien sonat en el seu temps. I, en aquestes, el 1915 va ser descoberta una veritable “pedra Rosetta” de les cantigues: el Pergamí Vindel. El llibreter i antiquari Pedro Vindel, en desenquadernar un volum que contenia una edició de l'obra de Ciceró D'officiis , va topar amb un document amb set rètols o rotllos de cantigues d'amic compostes per Martín Códax, que incloïen la notació musical de cada peça . Aquest tipus de suport per als intèrprets de les cançons mai no s'havia vist mai, però es coneixia de la seva existència perquè apareixia en les miniatures i il·lustracions dels còdexs medievals. La troballa de Vindel va permetre conèixer de primera mà aquests rotllos i confirmar-ne l'existència.

Precisament, les set cantigues d'amic que presenta el disc Ondas do mar són totes les que contenia el pergamí, i, al capdavall, tota l'obra que es coneix de Martín Códax. Les cantigues d'amic, a diferència de les d'escarni que eren obertament mordaces, són un gènere líric de tall malenconiós que va tenir gran èxit a la Castella del tercer quart del segle XIII. Solen estar protagonitzades per una donzella que lamenta l'absència del seu estimat en primera persona. Presenten una forma retroenca, és a dir, una estrofa monorrima amb tornada monorrima.

Aquell Trovar ha realitzat una recreació rigorosa i cuidada de les set cantigues, però alhora ha sabut acostar la música de fa vuit segles a l'orella actual de manera que sona atractiva i propera. A més de Delia Agúndez , al disc han participat el flautista Antonio Torralba , el laudista José Ignacio Fernández i Daniel Sáez Conde interpretant instruments de corda fregada.