El fulgor de Francesco Geminiani a la música anglesa del segle XVIII

Amb aquest volum dedicat a Francesco Geminiani, l'ensemble italià Accademia Bizantina tanca la trilogia que va iniciar el 2022 dedicada al concerto grosso . La primera entrega recollia els Concerti Grossi Op. 3 i Op. 6 de Georg Friedrich Händel, mentre que la segona va estar dedicada als que integren l'Op. 6. d'Arcangelo Corelli. Segons comenta el director de la formació, Ottavio Dantone , l'elecció de Geminiani per tancar el cicle dedicat a aquest gènere barroc va estar clara des del principi pel seu talent i versatilitat com a compositor i com a violinista. Aquest disc ha estat gravat a la Chiesa di San Girolamo a Bagnacavallo.

Accademia Bizantina és un grup especialitzat en la interpretació dels sons dels segles XVII i XVIII, i, el seu projecte The Exciting Sound of Baroque Music (L'excitant so de la música barroca ) busca la recreació del poder expressiu de la música d'aquell període , intentant reflectir en la interpretació les intencions i els efectes que va pretendre aconseguir el compositor. D'altra banda, la iniciativa té una dimensió divulgativa que persegueix treure la música dels auditoris i teatres per oferir-la a un públic més ampli i divers, reduint la distància entre la música antiga i l'oient contemporani. Tot i això, Accademia Bizantina en paral·lel treballa repertoris més moderns, com la recent incursió en el Romanticisme primerenc que va dur a terme en el seu disc precedent dedicat a les simfonies de Mendelssohn i Schumann.

L'elecció de l'obra de Francesco Geminiani per part de l'ensemble no és fútil, ja que va ser una de les figures més excel·lents del panorama musical londinenc de principis del segle XVIII, una escena decididament oberta a Europa en què brillaven altres estrelles no britàniques de la talla de Giovanni Bononcini, Giuseppe Sammartini o el mateix Händel. En aquest moment idoni aterra un Geminiani de vint-i-vuit anys fent gala d'un virtuosisme tal com violinista que li obre les portes als salons de l'aristocràcia -va rebre el patrocini del baró de Kielmansegg a qui va dedicar la seva primera publicació, dotze sonates per a violí- , fins i tot, a la cort de Jorge I, davant de qui actua acompanyat al teclat per Händel.

Nascut a Luca el 1687 -ciutat de la Toscana on més de cinquanta anys després veurà la llum Luigi Boccherini-, Francesco Geminiani va estudiar violí amb Arcangelo Corelli a Roma i, més endavant, composició amb Alessandro Scarlatti a Nàpols, on va exercir de solista de l'orquestra de l'òpera des de 1711 fins a la seva partida a les illes el 1715. Anglaterra es va convertir a casa seva, si bé també va passar temporades a Dublín on es va convertir en un prestigiós mestre de música, i on també va obrir un saló de concerts per actuar-hi. El fet d'haver estat alumne del grandíssim Corelli, admirat a tot Europa, va ser sens dubte una de les raons del seu ràpid èxit britànic. A més del seu treball com a compositor, Geminiani va ser un important teòric de l'època i va arribar a publicar fins a sis llibres cap al final de la seva vida sobre interpretació i execució en diversos instruments: Rules for playing in True Taste (1748), A Treatise of good Taste in the Art of Musick (1749), The Art of Playing on the Violin (1751), Guida Armonica (1752), The Art of Accompaniament (1754) i The Art of Playing the Guitar of Cittra (1760).

Francesco Geminiani ha passat a la posteritat especialment pels seus concerti grossi, quaranta-dos en total, dividits entre els seus opus 2, 3 i 7. No obstant, són els que integren les op. 2 i 3 els que més popularitat van collir al seu moment i els que li van valer la fama europea de gran compositor. El concerto grosso és una versió primigènia del concert barroc en què un grup d'instruments solistes, el denominat concertino , s'enfronta a la resta de l'orquestra, denominada en aquest context ripieno o tutti . El concertino normalment estava compost per dos violins i un baix, ja fos una viola de gamba, un violoncel, un llaüt o un clavicordi, mentre el ripieno estava integrat per quatre violes (més endavant seran dos violins, viola i violoncel), sostingudes per el baix continu o viola dóna gamba.

Accademia Bizantina presenta en aquest treball l'enregistrament dels sis concerti grossi que integren l'op.3 de Geminiani, que a més inclou una transcripció en forma de concert de la coneguda sonata de Corelli La Folia . Aquest tipus de transcripcions era una activitat molt estesa a principis del segle XVII, i, de fet, Francesco Geminiani va fer diverses de la seva pròpia obra, a part de les alienes. Com acostuma aquest grup, l'enregistrament ens és presentat amb tot luxe en una caixa que conté, a banda del disc, un nodrit llibret bilingüe amb abundant informació sobre el compositor, l'obra en qüestió i els detalls de l'enregistrament.

El volum que ens ocupa suposa una oportunitat excel·lent de conèixer el més granat de l'obra de Geminiani en una interpretació rigorosa i cuidada. És aquest un compositor que, a més d'haver llegat una obra d'excel·lent qualitat, ha d'haver guiat encertadament el gust musical britànic de principis del segle XVIII, haver impulsat l'estudi i el coneixement de l'obra d'Arcangelo Corelli, i el haver contribuït decisivament a la formació duna escola anglesa de violinistes i compositors. Un home que va deixar escrita a la seva obra A la seva rotunda opinió sobre la interpretació: “tocar amb bon gust no consisteix en la freqüent ornamentació, sinó a expressar amb força i delicadesa la intenció del compositor”.