Scaramuccia recupera una sonata perduda de Vivaldi

Pot semblar que a hores d'ara es coneix amb absoluta certesa l'obra d'Antonio Vivaldi, un dels noms més populars del Barroc italià per al gran públic. És per això que descobrir una peça nova d'aquest creador comporta una sorpresa sense precedents i desperta no poca expectació. Una cosa tan improbable en principi és el que han dut a terme Javier Lupiáñez i els membres de Scaramuccia , el grup que dirigeix: identificar una sonata per a violí del Prete rosso que havia estat erròniament atribuïda a un altre compositor.

A més del violinista Javier Lupiáñez, la formació Scaramuccia està integrada per Inés Salinas (violoncel i viola da gamba) i per Patrícia Vintém (clau). Format el 2013, el trio investiga i interpreta repertori instrumental europeu dels segles XVII i XVIII, cercant una interpretació històricament informada. Han actuat per tot Europa i tenen una discografia amb quatre títols de llarga durada, majoritàriament dedicats a compositors italians, a què se suma l'EP digital que ens ocupa, dedicat a la sonata perduda –i ara retrobada– de Vivaldi.

Com indica el mateix Lupiáñez a les notes que acompanyen l'enregistrament, aquesta troballa va ser un clar cas de serendipia, és a dir, un descobriment inesperat mentre s'està buscant o investigant una altra cosa. El cas és que a mitjans del 2023 l'ensemble es trobava imbuït en els treballs per desenvolupar un nou repertori per tocar i, examinant manuscrits de música barroca per a cordes, es van topar amb un volum a Viena titulat Violino è Violoncello. El contingut del llibre era una sèrie de sonates de diferents autors de l'àmbit de Bolonya, que, en paraules del director, eren tècnicament força accessibles per a qualsevol violinista. Totes excepte la que tancava l?obra, que, sorprenentment, resultava diferent i més complexa que les altres, i que a un expert com Javier Lupiáñez li va semblar que reflectia l?estil compositiu d?Antonio Vivaldi.

El manuscrit està integrat per tretze peces d'Aldrovandini, Marcheselli, Torelli, Mazzolini, Grimandi, Jacchini, Laurenti, Perti, Bernardi i Belisi. Curiosament, Aldrovandini signa la primera i la que ens ocupa, és a dir, la que tanca el volum. Tot i això, sembla que l'atribució d'aquesta última va ser deguda a un error del copista i als ulls dels experts quedava clar que Aldrovandin no era el compositor. Tant Lupiáñez com el professor Fabrizio Ammetto, especialista a Vivaldi, van concloure que aquesta partitura no podia ser altra que del Prete rosso. El veredicte de l'Institut Italià Antonio Vivaldi va confirmar aquesta opinió: érem davant d'una sonata fins ara desconeguda del músic venecià, que ha estat classificada a la seva obra amb la notació RV 829.

Per difondre mida troballa, el conjunt Scaramuccia va dur a terme l'enregistrament de la sonata recuperada a principis de l'any passat, que, com és lògic, suposa una exclusiva mundial. La peça s'inicia amb un arpegi al primer moviment seguit d'un allegro, mentre que el segon presenta un adagi i el tercer un altre allegro. Sembla que aquest arpegi que obre el moviment implica una demostració de destresa amb el violí, cosa que cobra molt sentit si tenim en compte el caràcter d'aquesta obra. Perquè els experts que l'han analitzat van concloure que és una sonata “atípica” de Vivaldi perquè està creada com una “targeta de visita”, una carta de presentació amb què mostrar els seus dots com a instrumentista.

Gràcies al treball dels membres de Scaramuccia, tant a la recerca com a l'enregistrament de l'obra, podem gaudir per primera vegada d'aquesta meravellosa i lluminosa música d'Antonio Vivaldi.