El comte Taccoli i la música genovesa per a corda de finals del XVIII

A cavall entre el Barroc i el Classicisme, el disc In copisteria del Conte ofereix una variada panoràmica de la música de corda a la Gènova de la segona meitat del segle XVIII. El projecte ha sorgit fruit de la iniciativa del violoncel·lista genovès Jacopo Ristori i recorre les obres d'una sèrie de compositors, alguns de tan coneguts com Luigi Boccherini, i d'altres més foscos, però igualment interessants, com Michele Gallucci o Carlo Ferrari. El nexe d´unió que associa totes les peces de l´àlbum és la figura del comte Taccoli i el seu taller de copisteria, d´on procedeixen tots els manuscrits de les mateixes.

Ristori és un professional independent que treballa amb diversos ensembles europeus de gran prestigi, com són Concerto Köln, l'Orquestra Barroca d'Amsterdam, dirigida per l'afamat teclista Ton Koopman, Les Musiciens du Prince, Apollo Ensemble i Nieuwe Philharmonie Utrecht. El 2021 va quedar com a finalista al concurs internacional Beethoven in seiner Zeit, al costat de la pianista Anastasiya Akinfina, i va rebre una menció especial.

Els objectius que ha perseguit el violoncel·lista amb aquest enregistrament són bàsicament dos: donar a conèixer a creadors del segle XVIII la fama dels quals a penes ens ha arribat, i, també, esbossar una fresca del que hauria pogut ser la cultura musical genovesa de finals del set-cent . Per això, Jacopo Ristori ha triat articular el seu treball al voltant del comte Federico Taccoli, que va dirigir un negoci de copistes de partitures des del 1751 fins als primers anys del segle XIX. Tota la música interpretada al disc procedeix de partitures copiades al taller del comte. Així, l'obra presenta peces de Michele Gallucci, Gasparo Arnaldi, Emanuele Barbella, Carlo Ferrari, Pietro Nardini i Luigi Boccherini.

El nom de Federico Taccoli està fortament unit als teatres genovesos, és a dir, a la música escènica. Fill d'un coronel del regiment de cavalleria estacionat a Mirandola, va néixer a Mòdena cap al 1727. El seu pare havia adquirit el marquesat Sant Possidoni i construït allí un impressionant edifici com a residència de la família. El 1743 Federico s'estableix a Gènova, probablement per allunyar-se de les disputes al voltant dels béns familiars que sorgeixen després de la mort del progenitor el 1738. Un cop allí prova sort amb diferents i variades formes d'obtenir beneficis, des del comerç de cavalls i instruments musicals, fins al lloguer d'apartaments i el préstec de diners. D'alguna manera, acaba dedicant-se a la copisteria i exercir d'apuntador del Teatre da Sant'Agostino. I és aquesta orientació professional la que el porta a gestionar una copisteria per satisfer les nombroses sol·licituds de la noblesa genovesa al voltant de la música escrita i les necessitats creixents de partitures dels teatres de la ciutat.

Durant molt de temps el comte Taccoli no va tenir el monopoli de la col·laboració amb els teatres genovesos, i no és fins al 1794 quan rep aquesta prerrogativa per ordre dels Residents del Palau, és a dir, els senadors que assistien administrativament al dux. En qualsevol cas, durant gairebé seixanta anys, Taccoli va dirigir un negoci florent.

In copisteria del Conte està íntegrament compost per manuscrits pertanyents als fons que va deixar Taccoli, que al segle XIX van ser assumits per l'escola de música d'Antonio Costa, convertida un segle després al Conservatori Estatal de Gènova. Sens dubte el nom de més fama del disc és el de Boccherini, present a través de dues sonates per a violoncel. La relació del compositor de Lucca amb Gènova està associada a dues visites que va realitzar a la ciutat, una al costat del seu pare el 1765 i una altra en solitari dos anys més tard. Pel que sembla, l'única còpia que es conserva de la Sonata G.579, inclosa en aquest enregistrament, és la pertanyent als manuscrits del comte Taccoli.

Menys conegut pel gran públic és Pietro Nardini, que va ser deixeble de Giuseppe Tartini, i al seu dia considerat com un dels millors violinistes d'Europa. Encara que tradicionalment li van ser atribuïts a Gènova -en concret, als fons de Taccoli- els dos quartets que apareixen al disc, hi ha sospites que el veritable compositor dels mateixos va ser Franz Anton Hoffmeister. Per la seva banda, Carlo Ferrari va ser un violoncel·lista i compositor sobrenomenat el Zoppo di Piacenza (el Coix de Piacenza) que va treballar com a músic a la cort de Felip I de Parma entre 1749 i 1765, aproximadament. Els seus dos duos de violoncel a l'enregistrament porten el títol gara, que en italià pot significar “contesa”, cosa que podria indicar que es tracta de proves de destresa amb l'instrument.

També inclou aquest àlbum dues sonates per a violí del napolità Emanuele Barbella, alumne, entre d'altres, de Leonardo Leo i primer violí al Teatre Nuovo de Nàpols, a més de membre de l'orquestra del Teatre San Carlo. Jacopo Ristori reconeix a les notes que acompanyen l'enregistrament que no ha aconseguit trobar pràcticament res d'informació dels dos últims compositors, Michele Gallucci i Gasparo Arnaldi. No obstant això, del primer ha seleccionat dels arxius del comte una sonata per a violoncel i baix, mentre que del segon una altra sonata per a violí, violoncel i salteri.

Val la pena submergir-se en les peces que integren In copisteria del Conte per assaborir de prop l'exquisidesa de les formes musicals de la música instrumental de la Gènova de finals del segle XVIII.