Dra. Cristina Capdevila: "Bellvitge intenta avançar-se a les malalties"

Dirigir un hospital de proximitat de referència a la comarca del Baix Llobregat i part del barceloní es planteja com una tasca difícil i de molta responsabilitat. Cristina ha estat també l'encarregada de bregar amb la crisi de la Covid-19 .

Quan de temps fa que exerceixes de directora de l'Hospital de Bellvitge?
Jo vaig començar a dirigir l'hospital l'abril del 2016, ara ja fa sis anys i mig que exerceixo el càrrec. Tot i això, ja portava una trajectòria en la direcció de diferents àrees del centre des del 2005. Vaig seguir tots els passos necessaris, començant com a coordinadora a l'àrea ambulatòria, després com a subdirectora ambulatòria, vaig deixar l'hospital durant un temps i me'n vaig anar a Mollet a treballar i posteriorment vaig tornar com a directora del centre.

Quins reptes planteja adreçar un hospital?

És molta responsabilitat, perquè tens l'obligació, com a hospital de proximitat de donar resposta a la teva població de referència, que són l'Hospitalet i el Prat. Som la rereguarda, Bellvitge és l'hospital on s'atén la màxima complexitat del territori, per tant, arriben tots els casos complexos, que requereixen més tecnologia i més ajuda. Al final aquí has de resoldre aquests problemes, cosa que genera molta responsabilitat i cal estar completament preparat per quan arriben aquest tipus de casos. A més, competint també amb donar resposta a les necessitats que té la població.

"Som un hospital de proximitat per a la població i complex per al tractament d'alguns casos"

Aconseguir donar resposta a aquestes dues necessitats és una gran responsabilitat i un dels nostres reptes principals.

En quins camps teniu més dificultats?

Jo crec que la gestió de persones, tant els pacients com els professionals. A Bellvitge hi treballen 5.200 persones només a l'hospital, però com que treballem coordinats, amb l'atenció primària són 5.000 persones més. Tanta gent amb necessitats diferents és una de les grans dificultats de qualsevol hospital. Has d'ajustar les expectatives a nivell professional, i de vegades és difícil donar resposta a tot allò que el món vol.

Com ha evolucionat l?hospital?
Quan Bellvitge es va crear, malgrat que dóna la percepció que l'estructura continua sent la mateixa, el centre realment ha crescut molt. Hem hagut d'incorporar noves àrees, més enllà de l'assistència, donant molta importància al diagnòstic. El diagnòstic és molt important, de manera que les parts laboratori, anatomia patològica, urgències i moltes més han crescut molt. Al pacient cal atendre'l en diferents moments, no només des de la seva hospitalització, sinó també des de l'àrea ambulatòria i coordinadament amb la resta d'hospitals del territori.

"S'ha convertit en un hospital que intenta avançar-se a les malalties buscant respostes per evitar tenir una patologia aguda"

A quin punt es troba actualment l'hospital?

Estem en un projecte increïble que juntament amb la col·laboració amb altres centres i professionals del territori, ha elaborat un pla estratègic conjunt que hem pogut seguir a l'hospital i que ara s'obren grans oportunitats. La nostra ubicació està en un lloc estratègic al sud de Catalunya, a prop de l'aeroport, un campus universitari que també t'ajuda a avançar-te a les patologies i trobar tractaments.

S'ha avançat en el càncer per exemple, tenim molts projectes i és una oportunitat molt bona, fomentada també amb els fons Next Generation, que han estat una injecció econòmica per desenvolupar projectes. Hem de veure què passa en els propers anys però hem pogut créixer en assistència i en projectes que milloraran els serveis i la qualitat dels nostres pacients.

Com valoreu el servei sanitari que presteu?

El nostre centre busca donar qualitat als nostres pacients sent referents dins del sistema sanitari. Tenim tota la tecnologia necessària i el coneixement. Els diferents projectes també van orientats a fer que els nostres professionals estiguin estimulats i així incorporar gent amb aquestes capacitats que millorin la qualitat del servei, buscant introduir l'experiència del pacient en les nostres decisions. L'ajuda assistencial que podem donar és molt bona, però donar resposta a allò que els pacients volen i necessiten és allò que nosaltres volem aconseguir.

Jo crec que anteriorment l'hospital se centrava en ajuda assistencial, ara volem escoltar el pacient i la família per veure entre tots com continuar. Aquest és un dels grans eixos que tenim.

Què té Bellvitge que no tenen cap altre hospital?

Tenim una posició estratègica i un gran coneixement com a institut de recerca. L'hospital també té un orgull de pertinença molt gran i compromès amb el sistema de salut, i dóna una resposta a la població. Ens sentim molt integrats dins de la nostra ciutat. Sempre intentem tenir els millors professionals per donar resposta a aquesta necessitat. Aquest sentiment de pertànyer a la ciutat i cerca de professionals crec que ens fa únics.

També tractem que els professionals se sentin orgullosos de la seva professió i no vinguin a l'hospital amb un sentiment de només anar a treballar. La majoria de gent que treballa en sanitat hem de tenir aquesta professionalitat que ha d'anar més enllà de treballar.

Quins han estat els millors i pitjors moments com a directora?

El millor moment ha estat aquest 2022, perquè estem celebrant el 50è aniversari. També estem sortint de la pandèmia i ja portem un temps a la direcció. Aquesta continuïtat en els projectes és important i comencen a donar fruits. Aquest any ha estat molt bo com a hospital perquè també hi ha hagut aquesta injecció de fons i ha coincidit amb la finalització de projectes molt importants i la celebració dels 50 anys.

El pitjor moment, traient la pandèmia, va ser quan vam començar a la direcció. En el moment d'agafar la gerència ens vam trobar gent molt desmotivada i reticent al canvi de directiva, pensant que ni duraríem al càrrec. Convèncer els teus companys va ser molt dur. També coneixies molta gent i tenies por de fallar-los.

Com s'ha viscut a l'hospital la pandèmia?

La pandèmia va ser un moment molt dur. En un hospital hem viscut les diferents onades, poder combinar la gestió i continuar operant i alhora donar resposta a les onades era difícil perquè els professionals estaven molt cansats i no vèiem el final del túnel. Ara ens hem acostumat que el cóvid conviurà amb nosaltres i estem recuperant la nostra activitat. Caldrà estar alerta perquè aquestes coses poden tornar a passar.

Heu recuperat la normalitat hospitalària?

Sí, nosaltres el 2021 i després del pas de la 1a onada, vam pensar que malgrat la gravetat del que estava succeint, seguia havent-hi gent amb problemes molt greus més enllà del Covid, per la qual cosa ens vam posar com a obligació donar resposta tant a la patologia Covid com a la no Covid. La gent segueix tenint ictus, patologies digestives que necessiten resposta, per això nosaltres seguim desenvolupant projectes i donar serveis amb l'objectiu fins i tot de millorar els números que teníem abans de la pandèmia.

Quins creus que són els reptes actuals?

Seguir mantenint el ritme davant dels grans reptes que tenim a la societat com la transformació digital i la innovació. Un projecte molt important és el soterrament de la Gran Via, que permet millorar la manera de relacionar-se dels professionals del campus. Tot plegat ens ajudarà a donar un millor servei.

Explica'ns alguna anècdota viscuda aquests anys a Bellvitge

Una de les coses que més m'ha agradat va ser el sopar del 50è aniversari, al qual van venir molts professionals. Jo sóc de l'Hospitalet i conec molta gent de moltes àrees i sóc molt amigable. Al sopar érem més de mil, veient que venia tanta gent, vaig intentar saludar tota la sala i només vaig poder a la meitat perquè ens posàvem a recordar vells records amb cadascuna de les persones muntant sopars paral·lels amb els convidats que no acabarien mai. Això mostra la gran complicitat i companyonia que teníem tots. La gent que hi havia al sopar eren els meus companys de tota la vida.

Mira tota la història de l'hospital de Bellvitge al següent document: