L'heroi anònim de la riuada a Lleida: el radioafeccionat que va salvar vides amb la seva alerta

El 7 de novembre del 1982, fa exactament 42 anys, una devastadora riuada a Lleida va causar 22 morts a les conques dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Cinca i va deixar danys materials incalculables. Tot i això, a la ciutat de Lleida, l'alerta primerenca d'un radioafeccionat, Ramon Escudé, va permetre salvar nombroses vides. Escudé, veí de la Seu d'Urgell, es va adonar de la inusual crescuda del Segre i va donar avís al Govern Civil, cosa que va permetre l'activació d'un dispositiu d'emergència que va evitar una catàstrofe.

Un avís crucial: el poder de la coordinació

El diumenge 7 de novembre, Escudé, alarmat pel soroll de l'aigua i l'augment del cabal del riu, va anar a veure el Segre i es va adonar que el riu havia arrasat zones properes. Sense dubtar-ho, va donar la veu d'alerta. Aquest avís va permetre al llavors alcalde de Lleida, Antoni Siurana, activar un operatiu d'emergència que va coordinar la Guàrdia Urbana, els bombers i els radioaficionats a tota la ciutat. A les quatre de la tarda, l'operatiu començava amb missatges d'advertiment en emissores de ràdio locals, aconseguint que la gent evacués els habitatges abans de la inundació.

Dilluns a les primeres hores, amb una avinguda d'aigua que va arribar als 3.600 m³/sa Lleida —més del doble del cabal registrat a la recent DANA de València—, l'operatiu va continuar evacuant llars, especialment als barris de Cappont, Pardinyes i l'Horta. Josep Maria Llop, aleshores director d'Urbanisme, assenyala que "el comandament únic i la coordinació van ser clau per evitar víctimes mortals a Lleida", destacant l'esforç conjunt dels radioaficionats que van formar una xarxa d'emergència que seria el germen de l'actual REMER ( Xarxa d'Emergències de Protecció Civil).

Un desplegament únic de radioaficionats i la Xarxa d'Emergències

Emili Nadal, que va coordinar els radioaficionats, recorda aquells tres dies intensos: “Muntem una oficina en un primer pis i col·loquem antenes a la teulada; els veïns ens van donar electricitat i, durant tres dies, ens vam dedicar exclusivament a seguir la riuada”. Aquesta xarxa de comunicació va permetre donar informació a temps real, amb estacions instal·lades en punts clau com l'ajuntament de la Seu i la presa d'Oliana, creant una cobertura que resultaria essencial per a la seguretat de la població.

Gràcies a aquest esforç ia la coordinació dels radioaficionats i cossos d'emergència, Lleida va superar una de les pitjors riuades de la seva història sense víctimes fatals a la ciutat. L'exemple del 1982 continua sent recordat com una fita en gestió d'emergències i demostra el paper crucial de l'alerta primerenca i la coordinació en situacions de desastre.