Polèmica a Lleida: El menjador municipal exclou el porc i només servirà carn amb certificat Halal
El contracte públic de 54.670 euros exclou el porc i exigeix carn sacrificada segons la llei islàmica, despertant crítiques sobre l'ús de criteris religiosos en un país laic
L'Ajuntament de Lleida ha desfermat la polèmica després d'adjudicar un contracte de 54.670 euros, amb diners públics, per a la gestió del menjador municipal del carrer La Panera amb una sorprenent condició: tota la carn subministrada haurà de comptar amb certificat Halal i se n'exclou el porc dels menús, segons ha publicat Segre .
El contracte, adjudicat el 20 de gener a la cooperativa Lleure Qualia SCCL per un període de tres mesos, estableix de manera explícita que els menús de dinar i sopar no podran incloure carn de porc ni els seus derivats. A més, exigeix que tota la carn provingui d'establiments amb certificació Halal, és a dir, que compleixi els preceptes de la llei islàmica, cosa que implica un sacrifici ritual en què l'animal ha de ser degollat mentre es pronuncia el nom d'Al·là.
Neutralitat religiosa o imposició de criteris islàmics?
El fet que un contracte municipal exclogui certs aliments per raons religioses ha generat controvèrsia en una societat que es defineix com a laica. Mentre que l'ajuntament justifica aquesta mesura assegurant que respon a la “diversitat cultural i social” dels usuaris del menjador, algunes veus alerten sobre una possible discriminació en imposar un criteri confessional en la gestió de recursos públics.
Des del consistori argumenten que l'exigència del certificat Halal respon a la necessitat "unificar el subministrament" i evitar recórrer a proveïdors diferents, garantint que tots els usuaris siguin atesos sense distinció. No obstant això, el plec de condicions no esmenta altres dietes religioses o preferències alimentàries de col·lectius diferents del musulmà, cosa que aixeca dubtes sobre la suposada igualtat de tracte.
El certificat Halal: una pràctica religiosa imposada en un servei públic
El certificat Halal no és només un distintiu de qualitat alimentària, sinó un requisit vinculat a la llei islàmica. Perquè un producte sigui considerat Halal, l'animal ha d'haver estat criat amb una dieta vegetariana, sense hormones i sacrificat sota un ritual específic, cosa que exclou automàticament la carn de porc, els productes amb sang i l'alcohol.
Aquesta imposició en un servei públic ha generat un debat intens sobre fins a quin punt les institucions han d'adaptar les seves polítiques a criteris religiosos en un país on la separació entre Església i Estat és un principi constitucional.
Una polèmica que reobre el debat sobre la laïcitat a Espanya
Aquest cas no és el primer en què l'aplicació de criteris religiosos en la gestió de recursos públics genera controvèrsia. La decisió de l'Ajuntament de Lleida posa sobre la taula la qüestió de fins a quin punt és legítim destinar diners públics a contractes que imposen restriccions basades en la fe, i si això vulnera el principi de neutralitat de l'Estat.
Un servei municipal ha de seguir normes religioses en un país laic? El debat està servit.
Escriu el teu comentari