Una descobriment a Lleida podria canviar el futur de l'aigua a Catalunya

Els primers treballs del nou Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE) han tret a la llum dos descobriments sorprenents a la comarca del Segrià (Lleida): una enorme massa d'aigua subterrània de més de 80 quilòmetres quadrats i la confirmació que la zona va albergar una gran xarxa fluvial prehistòrica fa més de 25 milions d'anys.

Un aqüífer gegant ocult en el subsòl del Segrià

Segons publica el periòdic Segre, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha identificat un aqüífer massiu de 81,62 km², batejat com Planas de Raimat-Monreal. Els seus extrems se situen a Alfarràs, Alcarràs, Raimat i El Pla de la Font, formant una estructura triangular de 30 quilòmetres de longitud en el seu eix nord-sud.

Fins ara, es desconeixia per complet l'existència d'un aqüífer d'aquestes dimensions en la zona occidental del Segrià. Aquest descobriment el converteix en una de les quatre noves masses d'aigua subterrània localitzades en els últims anys, juntament amb les de Selgua, Montesusín-Lanaja i El Torollón-Sariñena.

Una troballa amb moltes incògnites

Encara que els experts han identificat la seva ubicació, l'informe inicial assenyala que encara no hi ha suficient informació sobre les seves característiques ni sobre els riscos que s'enfronta. Serà en el cicle de planificació hidrològica 2028-2033 quan s'estudiïn més a fons les seves condicions.

No obstant això, s'ha determinat que la major part de l'aqüífer es troba sota els municipis de Gimenells i El Pla de la Font (38,4%) i Almacelles (35,8%), amb aportacions en altres localitats com Alfarràs, Almenar, Alguaire, Lleida i Alcarràs.

La seva recàrrega prové de la pluja i de l'aigua de reg, i es descarrega a través de manantials perifèrics i la xarxa fluvial, especialment cap al riu Clam Amarga, que al seu torn desemboca en el riu Cinca.

Vestigis d'un gran riu prehistòric

Un dels aspectes més cridaners de la troballa és que l'àrea on es troba l'aqüífer va formar part d'un gegantesc sistema fluvial prehistòric.

📌 Fa més de 25 milions d'anys, durant l'Oligocè, la zona va ser modelada per una dinàmica tectònica de compressió, que va provocar la formació d'estructures plegades i falles. En aquell temps, l'àrea tenia elements típics d'una plana d'inundació, amb rius trenats d'origen pirinenc que fluïen per la regió abans que es formés la xarxa fluvial actual.

Aquest descobriment confirma que el Segrià no sempre va ser un paisatge sec i estepari. Durant milions d'anys, grans rius van fluir per la zona, deixant dipòsits fluvials que ara formen part del subsòl de l'aqüífer.

Amenaces per a l'aqüífer

Malgrat el seu aïllament d'altres masses d'aigua, els experts han detectat abocaments urbans i industrials que afecten la seva qualitat. Encara que l'impacte és moderat en un 91,9% del volum de l'aqüífer, en algunes àrees la contaminació ja està present.

Aquest descobriment planteja la necessitat d'implementar mesures de conservació per a protegir aquesta important reserva d'aigua, que podria ser clau per a la gestió hídrica del futur a Lleida.

 Què segueix?

En els pròxims anys, la CHE durà a terme estudis detallats per a comprendre millor la magnitud de l'aqüífer, la seva capacitat i la seva possible explotació sostenible. A més, s'analitzarà com aquesta troballa podria transformar la gestió de l'aigua a la regió, assegurant el seu ús responsable i evitant la seva degradació.

Aquest descobriment no sols redibuixa la geografia del Segrià, sinó que també podria jugar un paper clau en la gestió de l'aigua en els pròxims anys. Podria aquest aqüífer convertir-se en una font de proveïment clau per a la província? Només el temps i les investigacions podran respondre aquesta pregunta.