Erik Harley denuncia l'especulació urbanística a Espanya (“Pormishuevisme”)

Harley posa en solfa els noms més destacats de l'especulació urbanística que hi ha hagut a Espanya a l'últim mig segle i detalla alguns dels seus “pelotazos” més significatius.

|
20240205102034

 

Permishuevisme

 

Erik Harley és un urbanista de poc més de trenta anys que va inventar el terme “pormishuevisme” per denominar un “fals moviment artístic que busca transcendir allò real mitjançant l'impuls constructiu de l'absurd i irracional”. Una cosa que s'ha entestat a denunciar amb una intensa activitat periodística i literària de què el llibre que porta com a títol aquest mateix terme (“Porsmishuevismo”, Blackie Books) constitueix un bon exemple.

 

"Entre urbanitzable i no urbanitzable només hi ha dues lletres i una bona comissió" diu l'autor com a expressió de com es poden executar alguns, no pocs, gegantins cops de pilota que han danyat el paisatge i la qualitat de vida moltes ciutats i pobles del nostre país. I ho exemplifica amb els noms d'una sèrie de responsables d'aquests desgavells, entre els quals hi ha una nodrida representació de les activitats més diverses. Per descomptat i en primer lloc, els mateixos tècnics, alguns, com Calatrava “arquitecte i enginyer, però sobretot un esteta que defensa la negació absoluta del funcionalisme” i “el millor artistes permishuevista que va existir”, autor de 39 ponts, tretze de ells a Espanya; Frank Gehrry, Rafael Moneo, Zasha Hadid o Norman Foster, servidors dòcils de l'obsessió de productors de vins per cellers arquitectònicament monumentals” o el cubà Argilagos, autor del museu Balenciaga de Getaria en connivència amb la seva parella, l'alcalde Camio del PNB.

 

Cita nombrosos polítics, tal Consuelo Ciscar, responsable de tres desgavells: la Biennal de València, la Ciutat d'Arts Escèniques de Sagunt i la pitjor dècada de l'Institut valencià d'Art Modern, ia la qual qualifica d'excèntrica, grollera, visceral, ambiciosa i unes quantes coses més (i critica pels cabells tenyits de vermell”, que no obstant reconeix que no va ser una de les causa de la seva condemna per prevaricació i malversació...).

 

Per descomptat hi ha molts empresaris i promotors: José María Ruiz Mateos, “pare indiscutible de la performance pormishuevista del nostre país”, del qual recorda els seus nombrosos pilots econòmics i ressenya la seva intervenció a les Torres de Jerez/Colón de Madrid; el barceloní Jesús Ger, creador de Marina d'Or i un balneari sense aigües termals ia qui la crisi del 2008 va deixar amb un deute 540 milions d'euros; Jesús Gil "patró indiscutible del tripijoc nacional", el projecte del qual d'estadi Wanda Metropolitano va ser "conseqüència d'un pelotazo urbà" per a la construcció de 3.400 habitatges i del qual suggereix la sospita que la seva mort va ser simulada; o Paco el Pocero, el promotor de 13.500 habitatges a Seseña, el projecte del qual va quedar paralitzat a menys de la meitat per la crisi i per la seva mort.

 

No hi falten altres projectes fantasiosos, com els que hi ha hagut a Extremadura: l'intent de crear una marina a l'embassament de Valdecañas, malgrat ser reserva de la natura i l'Elysium City, pretès macroespai d'oci a La Sibèria pacense; oa Castelló, amb un aeroport construït sense permís per a la navegació aèria.

 

També incorpora Harley alguns noms que mereixen la seva aprovació: el mallorquí Josep Ferragut, arquitecte municipal de Pollença, que es va negar a compatibilitzar la seva tasca de funcionari amb la d'arquitecte particular i va signar dos projectes rellevants: la restauració de la Porciúncula o “Església de Cristall ” i la seu central de GESA, però l'executòria de la qual va quedar retallada pel seu fosc assassinat. I també Benidorm, “la “ciutat amb més gratacels per habitant del món” de la qual “tampoc cal pensar que és la panacea de l'ecologisme, però no gosaria mai afirmar que es tracta d'un municipi lleig” i del principal promotor, durant molts anys alcalde Pedro Zaragoza, diu que va ser “algú que va saber anticipar-se i entendre de forma magistral la relació entre relat, turisme i economia”.

 

Punt final amb la reivindicació de la primera espanyola que es va atrevir a lluir públicament un biquini. Va ser Beatriz Ledesma la foto del qual, per desgràcia massa petita, inclou Harley al seu llibre.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA