“Monte de Sancha”: l'amor impossible durant la nostra darrera guerra civil (Renacimiento)

Hi ha personatges que desmunten estereotips fermament assentats. Aquest és el cas de l'advocada Mercedes Formica que, havent estat vinculada durant la seva etapa d'estudiant als inicis de la Falange, va desenvolupar després una tasca intensa en la defensa dels drets de la dona, sobretot en casos de dissens matrimonial, al punt que, gràcies a la seva influència, es va aconseguir canviar la legislació espanyola sobre aquesta qüestió. Formica, que malgrat els seus orígens ideològics no va ocupar cap càrrec durant el règim anterior, es va dedicar exclusivament a la seva professió jurídica i va tenir temps per desenvolupar una altra de les aficions: la literatura. I d'aquesta manera va ser autora de diverses novel·les que van aconseguir situar-se com a finalistes en certs premis literaris, com va ser el cas de Monte de Sancha, que va quedar amb aquesta posició als premis Ciutat de Barcelona.

Renaixement/Espuela de Plata recupera aquest text i l'enriqueix amb un estudi de la vida i l'obra de Formica de Miguel Soler Gallo i un pròleg d'Elvira Roca Barea. Diu Soler que “Formica fuig de sentimentalismes i utilitza elements que situen l'obra en un altre estil narratiu: naturalisme tremendista, espais desolats, silenci ambiental, olors nauseabundes, empremta de destrucció i mort” I és ben cert tot això. Situada l'obra a la Màlaga dels anys republicans, l'autora reflecteix la situació d'enfrontament que seria el brou de cultiu del dramàtic conflicte bèl·lic. “La revolució –diu– anava sent un fet cada vegada més imminent”. Tot això en el context opressiu d'una ciutat molt provinciana on compartien espais diferenciats col·lectius que no es barrejaven entre si més que accidentalment: d'una banda, una classe aparentment acomodada, però en molts casos vinguda a menys, i resident al barri de La Caleta que “continuava sent un paradís, és cert, però ja era un paradís perdut. Dins les seves viles, abarrotades de porcellanes, de restes de plata antiga, de mobles refinats, existia una mitjania econòmica, certament dissimulada”. De l'altra, un proletariat assentat a barris empobrits com La Trinidad on “els cartells de propaganda havien augmentat. Ja no es limitaven a demanar la mort dels feixistes en general. Ara assenyalaven l'extermini de molts amb noms complets”.

Margarita Bradley és “caletera” i pertany a aquell món teòricament satisfet malgrat que viu amb estretors, però l'atzar vol que s'enamori d'un noi de la seva edat, però de l'altra zona urbana, l'escultor Miguel García, germà de qui, quan es produeix la insurrecció de juliol de 1936, s'erigeix com a president del comitè de Salut Pública del qual depenen vides i hisendes. La relació que s'estableix entre tots dos joves provoca la gelosia violenta de Victòria, que pretén el mateix home, per la qual cosa aprofita el fracàs de la insurrecció a la ciutat per prendre complerta venjança.

Explicitats aquests elements narratius no seria, tanmateix, just reduir a “Monte de Sancha” a la mera condició de novel·la romàntica. Que també ho és, però no només això, perquè constitueix també una descripció molt encertada de l'ambient que va precedir en una ciutat espanyola com tantes altres a l'esclat de la guerra civil. I Formica ho fa des de la seva perspectiva, certament, però sense els maniqueismes de tantes altres novel·les anàlogues. La seva recuperació per Renaixement sembla, per tant, molt pertinent.