Jordi Sierra i Fabra recupera el fulletó amb “La verdad oculta”

Jordi Sierra i Fabra és un autor prolífic i exitós, sempre de lectura amena i capaç de sorprendre els seus nombrosos lectors per varietat de raons. En general, perquè la seva obra literària gairebé té sempre un component detectivesc o policial. I la seva darrera obra, titulada “La veritat oculta” (Rocaeditorial), no n'és una excepció.

Hi ha a les seves pàgines una estructura narrativa configurada al voltant de dos moments concrets de la nostra història recent: 1959 i 1992. El primer és quan s'inicia el fil argumental amb l'arribada a Barcelona de Celia, una jove i maca noia de poble, desplaça a la gran ciutat per servir com a assistenta a la família Miramón formada pel matrimoni i dos fills. Obligada a un treball extenuant, s'ha d'enfrontar en aquella urbs on la toponímia urbana lluïa als seus rètols una avinguda del Generalíssim o una plaça de Calvo Sotelo, a la impudícia dels dos homes, pare i fill.

Aquest, aclaparat pel despertar d?una sexualitat adolescent i l?altre, per una incontinència madura i insaciable, desorientada després de l?abandonament de la seva amant. Una situació que gira sobre la noia de poble precisament en el moment que aquesta descobreix l'amor net i sincer en un jove complidor del servei militar, circumstància que dóna lloc a una sèrie de fets que desembocaran en una tragèdia que el segon any esmentat el detectiu Eduardo rep de l'encàrrec de resoldre. I no expliquem més perquè no desitgem privar el lector del nus de la narració que condueix indefectiblement a un final inesperat.

La lectura ”La veritat oculta” ens va sorprendre perquè no aconseguiem trobar l'element indispensable propi de l'obra literària de Sierra i Fabra: el misteri a resoldre. Cert que hi havia pel mig dos personatges desapareguts, però què s'amagava després de la recerca que li havien encarregat? Bé, de l'autor fa dir a un dels seus personatges “el pitjor de les famílies són els secrets, les falses proteccions sobre els fills, evitar que sàpiguen alguna cosa perquè, segons nosaltres, això els pot fer algun mal” amb la qual cosa es col·legirà fàcilment que , en efecte, a la narració hi havia un factor a discernir, a interpretar i això com a resultat d'un homicidi.

Tenint en compte que la mort es produeix en el context d'unes relacions que antany resultaven espúries, condemnables i per això, necessàriament ocultes, amb l'additament d'una inesperada bastardia, tenim amb això els elements precisos per adjectivar aquesta novel·la de fulletó” (novel·la de caràcter melodramàtic i gust popular” segons la RAE) com a resultat del to melodramàtic que hi impera, cosa que constitueix d'alguna manera una mostra que no és aquest gènere tan oblidat com podria semblar.