“Operació filisteus”, un thriller polític centrat en la inauguració de la Vall dels Caiguts

Recordo molt bé haver sentit de petit el nom de Quico Sabaté, el temut bandoler anarquista que, després d'anys d'haver protagonitzat accions amb total impunitat, va ser abatut a Sant Celoni per un membre del sometent. Pertanyia a aquella nissaga de personatges coneguts amb el nom de maquis que sota el segell de la lluita contra el franquisme van atemorir, quan no van terroritzar, bona part de la població durant un llarg període posterior a la guerra civil i fins al moment en què la oposició al règim a l'exili va decidir, valorant la seva ineficàcia, renunciar a la lluita armada a favor de l'esvoranc del règim des de l'interior. Una decisió, dit sigui de passada, que es va revelar a la llarga molt més eficaç.

Doncs bé, Quico Sabaté apareix en alguna mesura de forma una mica secundària però no per això menys eficaç a la novel·la “Operació filisteus” (Almuzara), un thriller polític d'Antonio Ruibérriz de Torres l'eix narratiu del qual gira al voltant de l'organització de l'atemptat que hauria de destruir la basílica de la Vall dels Caiguts (avui de Cuelgamuros) el dia de la seva inauguració per Franco. Amb l'anarquista català hi ha també altres personatges reals, com ara director general de Seguretat Carlos Arias o el comissari Quintela, ferotge perseguidor d'oponents al règim, ja aleshores jubilat.

Innecessari és subratllar l'eficàcia d'aquesta estratagema literària en què un autor entrellaça personatges històrics amb altres de ficció, tasca que Ruibérriz executa amb habilitat per configurar un relat imaginatiu en què descriu una acció amb finalitat política que es pot llegir com una novel·la policíaca. Resulta curiós observar com l'autor posa l'accent a la figura del dinamiter noruec Kjell en funció de personatge principal d'aquesta acció terrorista, i així ni les seves característiques físiques, ni pel seu desconeixement total d'Espanya i de la llengua espanyola sembla ser la persona més adequada per dur a terme una missió d'aquest tenor, tenint en compte la impossibilitat de passar desapercebut una vegada hagués travessat la frontera dels Pirineus, com passa així. D'altra banda, l'autor descriu al llarg de la narració el desenvolupament d'una acció subversiva que utilitza mètodes de treball aparentment caracteritzats per l'amateurisme, la manca de mesures de seguretat i fins i tot la manca de serietat amb què els implicats locals executen les fases preparatòries del projectat atemptat, cosa que constitueix sens dubte un factor fonamental en el fracàs del seu propòsit.

D'altra banda, “Operació filisteus” és també una història d'amor, un element necessari en qualsevol ficció narrativa. En aquest cas, el sorgit entre el noruec Kjell i l'espanyola Montse, una relació apassionada, efímera però amb conseqüències que van més enllà de la política, les úniques que resulten perdurables en aquell projecte fallit i estrambòtic.