“Daddy cerca profe”, un recorregut novel·lat per la Barcelona gai
Xavier Inglada juga amb la peripècia d'un home madur que entre lliga i lliga pretén aprendre portuguès amb mètodes poc convencionals
La narrativa gai constitueix a hores d'ara tot un subgènere literari que ofereix successives novetats. Una de les últimes és “Daddy cerca profe” (Càntic), novel·la de Xavier Inglada que es desenvolupa a la Barcelona contemporània i, més exactament, al voltant d'alguns dels seus locals d'ambient gai més caracteritzats.
Una precipitada consulta a les xarxes informa que un “daddy” -un papi- és un home gran amb atractiu sexual i carisma que combina elements com la confiança, l'experiència i la saviesa. Aquest és més o menys el perfil de Jordi, un “gai madur de comarques” com el defineix Inglada, que viu a la Barcelona contemporània no se sap ben bé de què, perquè dedica la major part del seu temps a lligar ia aprendre portuguès.
El personatge és sens dubte interessant perquè planteja el difícil repte que ha d'assumir en el context de les seves relacions sentimentals, afectives i/o sexuals una persona madura, sigui homo o hetero. Es podria dir que és més complicat encara en el primer supòsit, en què el culte a l'atractiu físic i la joventut resulten gairebé sempre dominants. No és el que li passa al protagonista de ”Daddy busca profe” perquè el tal Jordi ha de ser, malgrat aproximar-se perillosament a la seixantena, tot un bollycao capaç d'emportar-se de carrer una llista interminable de lligues a qui més jove: Hugo , Dani, Tassos, Fernando, César, Aitor… És clar que la relació més excitant és la que sorgeix amb un dels seus dos professors de portuguès, el brasiler Paulo, del qual rep classes molt particulars i amb qui practica l'idioma a la terrassa de casa identificant les diverses parts del cos nu del seu mestre en la llengua de Camoens. Un exercici pràctic que, tot cal dir-ho, no sol fer-se a les escoles convencionals d'idiomes.
Real com la vida mateixa? Bé, és una novel·la i l'autor té plena llibertat per deixar volar la seva imaginació, encara que la literatura disponible -i la realitat?- sol oferir un panorama menys excitant per als gairebé seixanta anys (i no diguem per als que superen aquesta barrera d'edat ) Dit tot això el text d'Anglada no deixa d'oferir aspectes dignes de menció. Ben referits a les pràctiques sexuals, no gaire detallistes, però prou explícites, que inclouen trets d'humor com la pràctica del sexe entre dos fanàtics del futbol que esperen ansiosos la mitja part per desfogar la seva passió, cosa que a vegades els provoca el disgust de perdre's un gol de Messi a l'inici de la segona part. Bé per la toponímia de la Barcelona gai, qüestió en què Inglada demostra un excel·lent coneixement, cal suposar que per ciència pròpia, amb complerta referència de locals, operatius uns i desapareguts altres, tots ells acuradament ressenyats tots al final de la novel·la.
La lectura de “Daddy prop profe” ofereix un al·licient suplementari: aprendre una mica de portuguès. I així saber que "gaudir" significa el mateix que en espanyol i que el més excitant de tot pot ser "mollar o biscoito" o "afogar o periquito"… Detalls importants del llenguatge que els llibres per a l'ensenyament d'idiomes no solen atendre degudament .
Escriu el teu comentari