“Els meravellosos núvols”: el desamor en la relació de parella vist per Françoise Sagan

És curiós constatar amb quina rapidesa emergeixen, triomfen, s'imposen i acaben desapareixent i oblidant-se fenòmens que al seu moment van ser considerats rupturistes i innovadors. Com va ser el cas de la novel·la vague francesa que va suposar una onada de renovació al món del cinema i va tenir també la seva expressió literària però ha quedat gairebé en l'oblit. L'escriptora Françoise Sagan va ser una de les seves icones i va aconseguir en el seu moment trencar estereotips i assolir èxits de vendes amb la seva primera novel·la Bonjour tristesse (Bon dia, tristesa), que va tenir la seva versió cinematogràfica ia la qual van seguir catorze títols més.

Ediciones Invisibles en recupera un, Els meravellosos núvols, que és d'alguna manera reflex de la personalitat de la seva autora i l'univers en què va desenvolupar la seva vida i va conèixer a fons: el d'una societat burgesa, acomodatícia i acomodada, superficial, desaferrada de convencionalismes i amb una sexualitat menys encotillada que la tradicional, preludi sens dubte de la libèrrima que arribaria anys després. En aquest cas es reflecteix en la peripècia que viuen el nord-americà Alain casat amb la francesa Josée, la vida del qual com a matrimoni en pateix pel desencant quan s'adona que la seva permanència amb l'home del qual, malgrat tot està enamorada, el priva de al·licients vitals. Intenta buscar la solució tant a la comissió d'infidelitats -primer amb un mariner anònim, després amb Marc, un antic amant- de les que informa puntualment el seu marit, com en el recurs a la fugida de la seva companyia. Un ardid que resulta inútil perquè Alan travessa l'Atlàntic a buscar-lo fins a retrobar-lo a París on intenta recuperar la seva atenció dedicant-se amb èxit a la pintura. El problema radicava que “el que era dolent era que ja res no tenia emoció”, és a dir que la relació havia derivat en la pura inèrcia. Una situació insoluble perquè, com apunta l'autora, ella “no contemplava la idea de deixar-ho i encara menys la de continuar vivint amb ell”. En fi, per utilitzar una refrany castís, allò de “ni amb tu, ni sense tu”.

A Els meravellosos núvols Sagan descriu els ambients que va conèixer per ciència pròpia: les relacions socials en el món literari, artístic i periodístic del París dels anys seixanta fetes d'amistats dubtoses, fidelitats insegures, xafarderies i maledicències i èxits efímers. Retaule d'una època potser no tan diferent de l'actual.