Samuel del Campo, el diplomàtic xilè que va salvar la vida de més de 1.200 jueus polonesos

Va existir durant la segona guerra mundial una callada tasca humanitària desenvolupada per iniciativa pròpia, i en general al seu risc, que va anar a càrrec de certs diplomàtics de diferents països -alguns espanyols- horroritzats davant les deportacions massives de jueus organitzades pels nazis , i que van desplegar les seves eines professionals per tal de procurar-los empara i evitar-los tan trist destí. Entre ells ocupa un lloc d'honor el xilè Samuel del Campo, cònsol general i encarregat de Negocis a Bucarest que, després de la invasió alemanya de Polònia i havent accedit Xile a representar els interessos d'aquest país a Romania, aleshores aliat de l'Alemanya nazi, va haver de desplegar totes les seves capacitats per tractar d'atendre els nombrosos polonesos refugiats -es calcula que més de 350.000-, entre els quals hi havia una important colònia jueva a la qual va atorgar la seva empara. Moltes dècades després recupera la memòria d'aquesta meritòria tasca el també diplomàtic xilè Jorge E. Schindler a “Més enllà de la diplomàcia. La inèdita història de Samuel del Campo” (Renaixement).

Segons relata Schindler, que ha investigat als arxius de la cancelleria xilena i aporta nombrosos documents, el seu govern va mantenir durant aquells anys una obstinada neutralitat en la contesa mundial -es va resistir molt de temps a declarar la guerra a Alemanya- i va aplicar una política molt restrictiva pel que fa a l'emigració basada en prejudicis racistes, antisemites i religiosos, cosa que va repercutir directament sobre els centenars de milers de persones que fugien de la barbàrie nazi. “Davant aquest drama humanitari --conegut per les autoritats de tres governs diferents (un d'ells del Front Popular)-, resulta insòlita l'aplicació a Xile de criteris d'exclusió i selectivitat similars a la legislació nacionalsocialista, cosa que constitueix un capítol poc conegut de la nostra història molt difícil de comprendre considerant el signe democràtic dels governs de lèpoca”.

Transgredint les normes que rebia de Santiago de Xile, Del Campo va auxiliar nombrosos ciutadans polonesos, molts d'ells d'ètnia jueva, refugiats a Bucovina -llavors agregada a Romania amb Bessaràbia- que van estar amenaçats de deportació a Transnistria com a pas previ al seu destí a camps de concentració. Va designar un representant consular a la regió que va expedir nombrosos documents en nom seu i fins i tot va aconseguir del govern romanès col·laboracionista que les normes dictades contra els jueus romanesos no s'apliquessin als estrangers, cas dels polonesos. El posterior establiment de la Gestapo al país va dificultar la seva activitat i fins i tot va suposar la retirada pels agents alemanys dels documents xilens havia facilitat, però tot i així es calcula que va aconseguir salvar de la deportació més de 1.200 jueus.

La ruptura de relacions de Xile amb Romania el 1943 va suposar el terme d'aquesta tasca i el trasllat de Del Campo a Suïssa. Però llavors va ser denunciat per la tasca realitzada a Bucarest: se li va retreure haver ocupat l'edifici de la Legació de Polònia, utilitzat els fons d'aquesta -per auxili als nacionals d'aquest país- i fins i tot venut el cotxe de l'ambaixador de Varsòvia , acusacions que, arribades a l'orella de Berna, van suposar que se li negués el plàcet en el seu nou destí i finalment la destitució. Del Campo no es va reincorporar a les tasques diplomàtiques i fins i tot no va tornar mai a Xile, però al cap dels anys Israel li va agrair la seva salvífica tasca i li va concedir el títol de “Just entre les Nacions”. Schindler ara li fa justícia recuperant també la seva memòria.