'Catalan dream' o el somni barceloní d'un noi “de províncies”

Tot adolescent té uns somnis que tracta de convertir en realitat fins que s'adona que la vida és molt diferent del que s'havia imaginat i que hi ha una gran diferència entre allò viu i allò pintat. Aquest seria segurament el punt de partida de Joel C. Pineda en posar-se a escriure Catalan dream (Pagès editors), una novel·la curta sobre les aventures i les desventures d'un jove de la Catalunya interior, concretament del poble lleidatà d'Alcoletge -com el mateix autor - que emigra a la gran ciutat per obrir-se camí com a escriptor i guionista, encara que la necessitat de guanyar-se la vida el condemna a malviure emprant-se en un treball precari com a professor substitut de secundària, amb el consegüent pelegrinatge per a la cobertura de vacants temporals de Granollers a Parets del Vallès, passant per molts altres municipis dels voltants de la ciutat comtal.

Pineda podia haver escrit una obra dramàtica, però ha escollit un gènere molt més proper al lector: la sàtira dels modes de vida d'una generació amb educació superior, però alhora amb escasses perspectives de realització professional i personal i la vida dels quals es desenvolupa entre les diversions i goigs propis de la gran ciutat -l'enamorament de la qual, si bé crític, resulta palpable-, les amistats compartides, les gresques i, per descomptat, el sexe -practicat de forma desinhibida-, a més de les complicitats i els projectes il·lusoris, tot això contrasta amb una realitat diària prosaica i no exempta de dificultats. Tot això ho descriu de forma desllenguada i divertida, platejant situacions que poden resultar surrealistes si no semblaren prou properes i en el fons molt reals: així les festes que organitza la seva amiga Helena a la pròpia casa que el protagonista, Joan, comparteix amb la seva parella Sonia, a la visita a la seva entitat bancària -amb dos inenarrables retrats de la clienta vella i pesada i de l'empleat gris-; el relat d'un viatge de matinada a bord del cotxe pels carrers de Barcelona camí del centre de treball que li ha tocat en sort; les confessions del company docent enamorat de la seva alumna; o la pregunta capciosa de l'alumne ucraïnès que l'interroga sobre si encara és verge.

Hi ha episodis absolutament divertits -en realitat aquesta novel·la podria llegir-se com una successió de capítols independents amb entitat pròpia- com el sopar de la nit de Nadal passat a Madrid convidat per un possible productor i amb la companyia de l'impresentable avi Cheche. El Joan que vesteix calçotets verds i grocs de palmeres i es fa alegrement amb les seves amigues lesbianes, experimenta l'excitació sexual pròpia de l'edat, cosa que inclou aventures galants que no passen d'una mera il·lusió, com la de la veïna que li provoca a través de les finestres dels seus respectius habitatges sobre el celobert.

El que descriu Pineda no és, amb seguretat, només fruit de la seva imaginació, sinó fidel reflex dels modes de vida i els esquemes mentals d'una joventut que sent com a molt propera i que, com el mateix protagonista, està a punt d'arribar a aquell moment crític que suposa entrar a la trentena. A més, l'autor ho fa utilitzant un llenguatge real com la vida mateixa, infringint temeràriament les estrictes normes de la normalització lingüística i amanint el text amb nombrosos termes i expressions castellanes, moltes intraduïbles, però totes d'ús habitual, així com aportant algun curiós neologisme (tal fideguai ) Per acabar-ho d'adobar es permet suggerir la possibilitat que el noi d'Alcoletge somiï amb realitzar-se professionalment a Madrid, hipòtesi que, per molt literària que sigui, pot provocar una veritable alferia en certs sectors excessivament dogmàtics. Tot això fa que Catalan dream sigui una lectura summament recomanable per passar una estona molt divertida i… per desfer alguns mites.