'Herencia', una imaginativa volta a l'inici de la transició

El cinquantenari de la mort de Franco no només ha inspirat al govern l'organització de nombrosos actes per portar la memòria dels espanyols actuals aquell moment decisiu en la història del nostre país, sinó que també pel que sembla comença a servir de motiu d'inspiració als escriptors. Jesús Gallego fa amb la seva novel·la Herencia (Rocaeditorial) una aposta arriscada: fabular sobre el que hauria pogut passar si hagués passat aquells dies posteriors a la mort del generalíssim de manera diferent de com es van desenvolupar realment.

Innecessari és a dir que la mort de Franco va suposar un canvi d'època, però també una experiència que va ser amb tota seguretat viscuda de manera força diferent per tots i cadascun dels espanyols. L'autor imagina com ho van poder fer diversos protagonistes dispars: així l'excombatent carlí Jaime Llopis-Bofill -que per cert, ens ha recordat a un personatge històric real-, integrat en el sistema, encara que més aviat partidari que la successió hagués culminat en un altre candidat, la parella de modestos treballadors formada per Francisco i Manuela, aquesta filla d'un poble directe la cerimònia de l'enterrament del generalíssim, el jove José Luis Murillo, fill de “coreans” -nom despectiu que van rebre els emigrants “maquets” al País Basc de la postguerra- però que acaba seduït pel messianisme homicida d'ETA i la família Elorza, de fona arrelament nacional. Situacions peculiars, fins i tot contradictòries, però amb què l'autor tracta de reflectir les diverses reaccions produïdes a nivell personal per aquell fet biològic destinat a canviar la història del nostre país.

Gallego utilitza nombroses cites dels textos periodístics o radiofònics de l'època per contextualitzar adequadament el seu relat i inclou a la seva novel·la nombrosos personatges històrics, entre ells ia més dels principals, que era impossible eludir, altres que imbrica en la mateixa trama narrativa com els comissaris Conesa i Ballesteros o el tristament famós torturador policial.

El lector avisat advertirà possiblement algunes llicències històriques, com la inversemblant peripècia dels dos soldats desertors d'un dels Exèrcits que acaben sent gairebé herois al mateix bàndol o el divertit flirteig entre el general Pinochet i Imelda Marcos en ple funeral de Franco. Audàcies literàries que, en tot cas, enriqueixen el valor narratiu d'una novel·la com aquesta que té a més una mica de thriller i fins i tot una curiosa i imaginativa sorpresa final.