Wendy Guerra fabula sobre el món de la moda a “La costurera de Chanel”

Chanel és un nom que constitueix una referència inexcusable en el món de la moda perquè identifica a la dona famosa que, elevar des d'uns orígens familiars molt modestos, es va consagrar com la modista que va revolucionar durant el passat segle la imatge femenina. Però evoca també el record d'una persona complexa, amb trets plens d'anfractuositats i no poques contradiccions. L'escriptora cubana Wendy Guerra crea en la seva novel·la “La costurera de Chanel” (Lumen) un paral·lelisme entre la Gabrielle/Coco real i la Simone Leblanc imaginada, una modista de Arcachon que hereta la capacitat creativa de la seva mare i de la seva àvia i a la qual l'atzar aparella amb la gran modista parisenca en una associació en bona part gratificant, però alhora no exempta de complicacions i enfrontaments. És un món essencialment femení en el qual entren també Teresa, l'antiga assistenta i dona de confiança de Simone, i la seva filla Wina, per la qual cosa als homes correspon ocupar un lloc secundari o vicari, tal qual els ocorre al comte Alexander Lubowski o a les parelles de Coco (Boy Capel, el duc de Westminster, el baró alemany Hans Gunther von Dincklage)

“La costurera de Chanel” descriu els ambients selectes de França des del període anterior a la guerra europea fins a l'etapa posterior a la segona guerra mundial, un temps en el qual les dues amigues imposen una nova i revolucionària visió de la moda femenina que trenca amb l'imperi de la cotilla i aposta per, entre altres novetats revolucionàries, els pantalons. Tot això en un procés creatiu en el qual l'autora descriu les virtuts i qualitats dels teixits seda, llana, mussolina, lli, cotó) i els associa amb les olors, de tal forma que porta a Chanel a crear el seu famós perfum número 5 perquè “traduir la costura a l'aroma és com fer del poema una novel·la i cantar-la després en una òpera”.

Wendy Guerra utilitza un bell llenguatge literari que assaona amb imatges suggeridores que tracten d'induir al lector en la complexa personalitat femenina de les dues protagonistes, capaces de compartir el llit i els projectes creatius, però també de distanciar i, en el cas de Chanel, de destruir la seva pròpia obra abans que caigui en mans estranyes. Fidel al seu origen, l'autora condueix a Simone finalment Cuba, d'on vol que procedeixi familiarment la Teresa que forma part essencial de la seva vida familiar i personal amb el que rendeix tribut a la seva illa natal en aquesta novel·la que es llegeix de grat.