Un francès va voler autoproclamar-se emperador del Sàhara a principis del segle XX

L'autor sahrauí Bava Busswaia novel·la la asendereada i increïble -però molt real- peripècia del francès Jacques Lebaudy, pertanyent a una acomodada família d'industrials del sucre que a principis del segle XX i sense cap coneixement del país i de les seves gents, va decidir navegar des de Madeira i Gran Canària a la costa occidental d'Àfrica per a crear un imperi del qual seria el seu monarca. “Era -diu l'autor- un home amb grans aspiracions, però amb un coneixement limitat del desert i dels seus habitants”. No seria arriscat afegir que, més que limitat, nul. Perquè d'haver conegut la psicologia dels homes del desert, poc inclinats no ja a qualsevol poder forà, sinó fins i tot a qualsevol presència humana estranya, i més encara a la dels qui no eren musulmans, s'hagués abstingut prudentment d'emprendre la seva insensata la seva aventura.

Bava desenvolupa convincentment l'inici de la bogeria de Lebaudy, que va recalar en dos punts de la costa. En el primer, Tafraut, va decidir instal·lar Troja, que hauria de ser la capital del seu imperi, i va deixar desembarcats com avançats a cinc dels seus mariners, ràpidament segrestats per les tribus limítrofes, mentre que en el segon punt va voler fundar una altra ciutat, Polis i va pretendre deixar també així mateix a altres mariners, propòsit que es va frustrar per la rotunda -i molt encertada- negativa dels seleccionats a romandre en terra.

A partir d'aquest moment, el desenvolupament narratiu dedica major atenció a la peripècia dels segrestats que a l'activitat de Lebaudy i l'entrellaça amb la història de les pretensions del nadiu Mbarek -que hauria après anglès amb les gents de Mackenzie quan escocès va caminar per aquests pagaments- per l'amor de Maryam, en competència amb un tal Alwaer. Atenint als testimoniatges historiogràfics disponibles, tal sembla que Bava endolceix el tracte que reben els presoners, ja que la pràctica habitual era o bé la seva execució immediata o bé la seva esclavitud, en aquest cas sense perjudici de poder acceptar el seu bescanvi a títol de rescat però, en qualsevol cas i en l'endemig, havent de patir durant el seu segrest un tracte degradant. Això no obstant, la novel·la està en línies generals ben documentada i correctament desenvolupada i li llegeix amb interès.