Una onada d'ocupacions il·legals a Mataró genera tensió entre els veïns

La ciutat de Mataró, en la comarca del Maresme, es troba sumida en una creixent preocupació a causa de l'augment d'ocupacions il·legals en els seus barris més vulnerables, especialment a Cerdanyola. Malgrat els esforços i promeses de les autoritats, la problemàtica persisteix, generant tensió i inseguretat entre els residents, segons informa el mitjà local Capgròs. 

Incidents recents

El passat 28 de febrer, veïns del barri de Cerdanyola van alertar a la policia sobre l'entrada de diverses persones a un immoble buit propietat d'un banc, situat al carreró Marathon. Els Mossos d'Esquadra van acudir al lloc i, després de contactar amb l'empresa de seguretat responsable, van permetre que els ocupants romanguessin en l'immoble degut a la presència d'objectes personals que indicaven residència habitual.

Aquesta mateixa nit, a uns 200 metres, un altre immoble al carreró Rosselló va ser objecte d'ocupació. Encara que els Mossos van aconseguir desallotjar als intrusos, aquests van tornar durant la matinada, reinstal·lar en l'habitatge i generant indignació entre els veïns per l'aparent impunitat.

Intents d'ocupació frustrats

Durant el cap de setmana, es van registrar almenys dos intents addicionals d'ocupació en la zona. Un d'ells A un pis de propietat municipal, on la ràpida intervenció de la Policia Local va evitar la consolidació de l'ocupació. En un altre cas, els intrusos van intentar accedir a un habitatge trencant un vidre, fet que va posar en risc la seguretat dels veïns, encara que finalment no van aconseguir entrar-hi.

Segons, la ciutat figura com una de les més afectades pel fenomen de l'ocupació a Catalunya, amb un 69% més de pisos ocupats que la mitjana catalana.

Mesures adoptades

En resposta a aquesta situació, l'Ajuntament de Mataró ha implementat diverses estratègies, com la creació de la Unitat de Civisme i Convivència de la Policia Local en 2017, enfocada en la identificació d'ocupants i l'assessorament a afectats. A més, s'ha establert un protocol d'actuació que inclou mediació, col·laboració amb subministradores de serveis i, quan és necessari, desallotjament per riscos estructurals o de salubritat.

Malgrat aquests esforços, les administracions competents no han respost favorablement a les sol·licituds de reformes legislatives que permetin agilitar els processos de desallotjament i atorgar majors competències a les policies locals. Aquesta falta de resposta ha portat al consistori i al Col·legi d'Advocats a oferir suport legal a les comunitats afectades, buscant solucions efectives per a garantir la convivència i seguretat en els barris afectats.