Ernest Maragall: "La ciutat de Barcelona ha perdut dignitat"

Cal recordar que la seva carrera professional va començar en la dècada de 1960 quan va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona presidit per l'alcalde franquista José María de Porcioles i molts anys més tard va ser diputat en les VII, IX i XII legislatures del Parlament de Catalunya i europarlamentari. A més, ha exercit de conseller d'Educació i d'Acció Exterior a la Generalitat.

Ara es torna a presentar per segona vegada com a alcaldable per ERC a l'Ajuntament de Barcelona. CatalunyaPress l'ha entrevistat per a conèixer com és el seu projecte per a la ciutat barcelonina en contraposició a l'actual.

Com afrontes aquest segon intent per aconseguir l’alcaldia de Barcelona?
L’afronto carregat de raons i espero que carregat de raó. Amb un aprenentatge afegit. Aquests quatre anys han sigut no de govern i responsabilitat però sí de responsabilitat cívica i política, de trepitjar Barcelona, escoltar-la i conèixer-la millor, per tant, aprenentatge en aquest sentit. Barcelona és una ciutat infinitament rica d’aprenentatge, inquietuds, viure-les de prop i anar-les assumint i també afrontar un procés de debat i contractes com són unes eleccions.

En tot aquest temps has pogut parlar amb molts barcelonins, entitats i empreses ¿Què li han dit?
Domina una sensació de disgust i distancia. Hi ha una demanda de bon govern, és una demanda no satisfeta en aquest moments i ha anat creixent la insatisfacció i la distancia. És evident que hi ha la evidència compartida i generalitzada que no sap ben bé cap a on va Barcelona i cap a on apunta. Hi ha problemes i no es resolen o es resolen malament, és un anar fent, anar improvisant, anar fent meravelles suposades més aviat tàctiques que no pas de fons. No hi ha a Barcelona una transformació i en canvi hi ha un creixement de la desigualtat molt evident. Hi ha una barreja de capacitats i talents que la ciutat genera però encara ens falta més i no sabem donar-li projecció a aquest talent. Arrosseguem dependències i monocultius econòmics que acaben generant precarietat, desigualtat, incertesa i inseguretat. Una barreja que cal fer-li front. Tenim la ciutat al cap, sabem què farem, què volem fer, què proposarem i què contrastarem amb la ciutadania. Hi ha masses circumstancies noves, els efectes de la pandèmia, entre d’altres, una nova situació geopolítica, inflació, com ens abastim, produïm... tot està canviant i necessita govern.

Vostè ha afirmat que Ada Colau té un projecte de ciutat obsolet
Tenia un conjunt de raons inicials al 2015 més reactius que propositius contra una deriva econòmica i social. Aquesta reacció no l'ha sabut convertir en accions i en un projecte. Ha dominat la ideologia per sobre de la governació. Ha dominat les bones intencions per sobre la solvència i la responsabilitat institucional. Ha anat conjugant més adversaris que creant complicitats. Exercir el lideratge a través de complicitats, és en el que basem el nostre projecte. Complicitat vol dir proximitat amb la ciutadania, no declarar ningú enemic i poder compartir, saber trobar l’adequada combinació positiva de polítiques públiques i privades. Capacitat d’iniciativa que il·lusioni i empenyi tots aquells actius que estan a la ciutat i que estan desconcertats.

Què pensa de la política d' habitatge actual de la ciutat?

Diràs la manera de NO FER HABITATGE PÚBLIC. A més, aquest govern local ha dissuadit la inversió d’habitatge privat que també és necessària. Ha aconseguit paralitzar el mercat immobiliari.

En relació a la Zona de Baixes Emissions quin és el parer de ERC a l'Ajuntament?
És una iniciativa correcta que té sentit que es tingui en una projecció molt més amplia a l’estrictament una ciutat. No s’ha construït la governació metropolitana que és necessària. Es van afegint els municipis quan la primera decisió ja hauria hagut de ser metropolitana. Aplicar aquest criteris a una zona concreta em sembla insuficient. Hi ha una insuficiència que és la injustícia relativa en la seva aplicació respecte als nivells de renda i a qui està afectant això, hi ha una mancança d’altres elements addicionals d’estímul per reduir la contaminació que no només han de provenir de l’ajuntament. 
 

Hi ha molt d'enrenou al voltant de les superilles a Barcelona. Quina és la seva opinió ?
Les superilles s’han convertit en una marca més que en una realitat. L’experiència de les que ja tenim ens parlen d’un equilibri discutible entre el cost i el benefici. Segur que hi ha perjudicats i beneficiats. No està clar que el benefici sigui positiu. Recordo i reitero que no volen aquest tecnicisme. El que és segur és que no és un model per la ciutat. Són experiències però que estan generant inferns molt propers. Una ciutat amb aquest tipus de desequilibris tan explícits no té massa sentit. Nosaltres posarem models molt més aplicables. Això no és un model, son solucions puntuals o respostes puntuals però que generen efectes secundaris que son contraproduents respecte l’objectiu inicial. La ciutat no ha de fer de trinxera dels que venen, la ciutat és mobilitat i s’ha de governar aquesta mobilitat. Això no vol dir renunciar a la pacificació i reducció de contaminació. Per això necessitem aliances amb altres institucions, inversions en transport públic…

Maragall: "El que és segur és que les superilles no és un model per la ciutat. Son experiències que están generant inferns molt propers"

Quin model té al cap per Barcelona, senyor Maragall?
Faré moltes coses en tots els terrenys. Trauré rendiment a tots els actius de la ciutat. Donar-li impuls des de la complexitat i un punt de vista creatiu. Necessitem canviar de model econòmic. Tenim excessiva dependència del turisme. Amb manca d’una bona governació genera efectes molt explícits i evidents que cal compensar. No només compensar la massificació o els costos de desgast de l’espai públic. Es tracta de generar un model econòmic que generi ocupació, salaris més alts que redueixin les desigualtats. El model actual impulsat des del socialisme. Es dona importància a què hi hagi feina, però és també molt important que la feina sigui d’una determinada qualitat i dignitat. La ciutat ha perdut dignitat i es bastant bipolar. Tenim una part de la societat, empoderada, amb coneixement, talent, molt moderna, gent molt preparada, serveis molt avançats... i tenim una societat que sobreviu més que viu i això no pot ser. El nostre model es viure i treballar, i fer-ho amb les ciutats de l’entorn. Estimular, prioritzar en primer pla uns sectors i no uns altres, establir aliances útils amb el Govern. És el moment de sumar la potència d’una aliança energètica i això no s’improvisa. Governar no és només manar i tenir ideologia. Has de partir d’unes concepcions però també tenir capacitats, treballar conveniències i les relacions amb tothom.

La seguretat a Barcelona és un tema que preocupa i molt. Què creu que cal fer ?
En aquest assumpte manca una barreja d’eines noves, que no s’estan actualitzant o no prou bé. Eines i un ús millor de la Guàrdia Urbana i la relació amb els Mossos. Aquí hi ha tot un terreny de millora molt evident. Hi ha les funcions que, com a mínim, són importants i altres qüestions, per exemple, en recerca i investigació, en coordinació internacional de delinqüència organitzada i màfies consolidades. No hi ha prou amb els esforços de dins de la ciutat perquè el que passa dins molts cops es decideix fora de la ciutat. Necessitem eines internacionals.

També mai parlem de justícia quan parlem de seguretat. No tenim la justícia que cal per abordar el tipus de seguretat que plantegen les grans ciutats. Acció immediata, agilitat, resposta judicial propera i immediata que coneix la realitat i compta amb els veïns que permet distingir el ciutadà que lluita per sobreviure del que ha sigut una peça d’un entramat. Tot això requereix molta governació. La seguretat pot ser una derivada de la okupació, la cultura, la diversitat... és molt més del que es veu. Abordar expressament determinats territoris, ocupació, dignitat, habitatge, oportunitats, sistema educatiu... Aquesta és la millor recepta perquè és la preventiva i perquè és la manera de construir. La millor recepta és l'equitat per evitar la inseguretat.

Ernest Maragall: " La millor recepta per evitar la inseguretat és l'equitat"

La ciutat de Barcelona està bruta?
És una part bàsica de la ciutat. La ciutadania s’ha de sentir segura en un espai net, per moure’s i compartir i intercanviar idees. Barcelona necessita governació i no només administració. Cal mantenir la ciutat en unes condicions per poder ser viscuda és un concepte bàsic. Barcelona està bruta en relació a com podria estar. Fa quasi un any que ha començat un nou contracte i seguim tenint problemes i evidències i veïns molt enfadats amb raó. Hi ha una qüestió de responsabilitat institucional. El contracte ha d’estar ben definit i que es respecti. La ciutat ha d’estar neta. Una ciutat neta admet que s’embruti més fàcilment i també fomenta el civisme. És la administració qui ha de trencar aquest cercle viciós i fer l’esforç per poder exigir als ciutadans cooperar per mantenir aquest projecte de civisme.

Parlant de civisme, vostès han presentat un Pla de Civisme aquest legislatura.
Hem posat sobre la taula proposicions per donar eines en aquest govern i per a que les utilitzi, però no ho ha fet adequadament. Ho ha fet prou malament. Hem donat batalles que hem guanyat puntualment però ni molt menys. Estem guanyant la batalla de l’oci nocturn i l’ús indegut de l’espai públic a determinades hores, la defensa del dret al descans dels veïns. Estem buscant l’equilibri amb el dret al lleure i l'oci.

En un escenari desprès d'eleccions, quins pactes es plantegen i amb qui per governar Barcelona?
La nostra obligació és pensar a acabar en primera posició i amb prou claredat per tenir un marge real per constituir un govern estable i de gestió. Ara no hi ha un govern, sinó una coalició, hi ha una instrucció de poder i la víctima és Barcelona, que no té projecte, visió ni horitzó. Proposem un govern amb una visió de cap a on anem i què construïm. Això vol dir que té una força i un govern empoderat. Aspirem a ser els líders d’aquest govern i liderar amb claredat. Oferir a la ciutadania quatre anys de perspectiva. En aquests anys d’aprenentatge i contacte hi arribem molt ben equipats i molt ben connectats. Haurem de construir complicitats imprescindibles amb inversors i la societat civil. Això demana un govern fort. Això implica quedar primers, que sembla que pot ser. Estem tranquils i confiats, sabem com arribem, no estem improvisant, una part important de la feina està feta i hem aprés no només a mirar el present, sinó que estem mirant lluny i compartint aquesta mirada amb tothom.

" En aquests quatre anys hem aprés a mirar lluny i no estem improvisant"

8.000 treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària han fet vaga aquests dies. Quin projecte hi ha per aquest servei a ERC?
Els nostres regidors i regidores han estat molt a prop amb aquest sector. Coneixem això de molt a prop i molt a fons. Hi ha una voluntat i claredat de compromís en la dignitat i prioritat del que vol dir aquest servei. Tenim una realitat de gent gran que viu sola i de dependència que demana atenció. És molt important la dignitat de la professionalitat que s’ha d’aplicar. Hi ha una reivindicació de condicions laborals que entén perfectament a la qual hem d’afegir altres qüestions com la innovació, salut, educació i serveis socials per millorar la capacitat de potència d’atenció i els propis treballs. Hem de vetllar per a que el salari de ciutat tingui un reflex positiu en aquest sector.

Molts a la ciutat us acusen que en aquesta legislatura heu estat la “muleta del govern Colau”. Fins i tot l'alcaldessa us ha donat les gràcies públicament pel suport rebut. Què em diu d'això?
Hem sigut els millors representants de l’interès general. Hem contribuït a prendre les grans decisions, a prendre els pressupostos d’un abast molt explícit. És una evolució que no gaires administracions han pogut fer i que es necessita enfortir. Tenim una administració massa feble. L’Ajuntament de Barcelona gestiona només el 4% del PIB mentre a Europa es gestiona el doble. És una qüestió competencial en la qual hem estat per afegir capacitat i potència. La capacitat de Barcelona no s’ha utilitzat bé. El govern de socialistes i comuns no l'ha utilitzat bé. Som la primera força política de la ciutat, no podem simplement dedicar-nos al paper fàcil d'oposició crítica que només diu que no. Construïm una alternativa que constata que està més a prop de la ciutadania i transformar i fer un projecte.

"La capacitat de Barcelona en aquesta legislatura 

no s'ha utilitzat bé"

Quina opinió té de l'Ada Colau com a presidenta de l'AMB? 
Colau ha dinamitat l'AMB, s’ha refugiat a la plaça Sant Jaume, ha construït un búnquer. Allà no he escoltat mai alternatives reals. I a Colau això li toca en primer pla, és la presidenta i no exerceix la presidència.

Què els hi diria als barcelonins?

És important que la gent sigui conscient que tenim al davant una oportunitat i una exigència. Ara no tenim més remei que fer-ho bé. La ciutadania ha de treure consciència que tenim un període aquí i a Europa exigent que demana una governació conscient i transformadora que converteixi la exigència en virtut. Sense un govern fort no es podrà resoldre. ERC representa la recuperació de la ciutat, la confiança amb la institució. Jo vull posar-me a prova i que els ciutadans em diguin i em responguin en què m'equivoco. Estic en condicions perquè estic carregat de raó i que el que proposem es transformin en decisions adequades.