Jaume Collboni: "M'agradaria ser l'alcalde de tothom"

Nascut al Baix Guinardó, també ha viscut als barris de la Teixonera, el Gòtic, el Poble Nou i l'Eixample. Després d'un acord signat amb Barcelona a Comú després de les eleccions municipals del 2019, va ser designat primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ocupant-se de les àrees d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda des d'on ha impulsat tot el que aquesta legislatura a Barcelona ha donat de si.

--¿Com se sent el candidat del PSC a tres mesos de les eleccions?

-- Em sento guanyador i crec que tenim per primera vegada en més de deu anys no només enquestes a favor que ens donen com a primera força, sinó també el retorn de la gent amb qui parlo que ens veu amb un peu dins de l'alcaldia . En aquest sentit, molt content i molt motivat després de 8 anys d'una carrera de fons.

-- T'estàs dedicant a parlar amb tothom ia explicar el projecte que teniu per a Barcelona. Què t'està dient la gent?

-- La gent vol un canvi a Barcelona. Els ciutadans volen un alcalde que s'ocupi dels problemes quotidians de la gent i que faci que la ciutat funcioni bé. Volen tornar a la política de les solucions, de les coses concretes, girar full de les polítiques negatives de la confrontació de tots aquests anys, un lideratge que integri, que sumi. La gent demana un alcalde que una, i sobretot, lideri la ciutat i els faci tornar a estar orgullosos de ser de Barcelona.

--El PSC ha format part del govern de coalició barceloní, quina part de responsabilitat teniu sobre el que està passant?

--Vull recordar que nosaltres vam fer aquesta coalició per evitar que hi hagués un alcalde independentista . Evitem la deriva que hi havia a tot Catalunya, només demano que es faci la reflexió que hagués passat si Catalunya tingués un alcalde independentista a Barcelona, mirant què ha passat a l'altra banda de la plaça Sant Jaume aquests últims mesos.

-- Què hauries fet diferent en aquesta legislatura?

-- Hem estat en un mandat en què més de la meitat s'ha desenvolupat en pandèmia, un moment en què no era moment de marcar diferències sinó de sumar. És veritat que en els darrers mesos o el darrer any s'han plasmat les diferències que tenim amb els nostres socis de govern perquè som partits diferents, però hem aconseguit coses que sense el PSC no hauríem aconseguit, per començar, la pròpia estabilitat política. El PSC és un partit central que dóna estabilitat i que no dóna sorpreses. Per primera vegada hem tingut quatre anys de pressupostos expansius que han permès fer moltes més inversions a la ciutat , com ara augmentar la plantilla de la guàrdia urbana en 1.000 membres, o que l'MWC s'estabilitzi a Barcelona. Encara que nosaltres hem d'assumir el que és bo i el que és dolent d'aquest mandat, és obvi que si la gent fes una valoració molt negativa no estaríem al capdavant en moltes enquestes.

--Deies que la gent està a favor del canvi i en contra de les polítiques que no els donen respostes, ¿creus que aquesta manera populista de governar la ciutat ha fet mal a Barcelona i als barcelonins?

-- Crec que quan no governes pensant a tot el món ni fent pactes i governes pensant en un sector en concret, fas mal a la ciutat i fas mal a la resta. Pots estar a favor de la sostenibilitat i fer-ho compatible amb el creixement econòmic, i això no impedeix que, per exemple, en projectes com el de l'aeroport, tinguis una postura coherent i diguis que el creixement s'ha de fer per tenir una ciutat més connectada.

A Catalunya hem viscut anys de dosi de populisme que ens ha perjudicat amb una societat més dividida i insatisfeta. En aquesta nova etapa que jo vull encapçalar ha de tornar la política que uneix la gent i la política dels grans pactes de ciutat.

--Parlant dels últims quatre anys en què has governat a la ciutat més important de Catalunya. Què has après? De què et sents més orgullós? Què no tornaries a repetir?

-- He après de la complexitat de la ciutat. Governar una ciutat com Barcelona requereix molt coneixement i no es pot improvisar. Per dirigir-la l'has de voler de debò, no et pots creure que Barcelona és un instrument o un camp de proves. Quan prens la ciutat per formar part d'un projecte que la supera, com és el projecte independentista, la ciutat pateix.

"Quan he posat la ciutat per sobre de tot, Barcelona ha respost"

--¿Et penedeixes de no haver marcat més perfil propi dins del govern?

-- Amb dos anys i mig de pandèmia no m'he pogut diferenciar. Ens hem dedicat a salvar vides, llocs de treball, construir hospitals i donar ajuts a les pimes. Hauria estat una irresponsabilitat atacar en els pitjors moments del govern com ha fet el PP a Espanya. La gent no ho vol, en situacions excepcionals s'espera unitat, cooperació i resoldre el repte. Un cop instaurada la normalitat, van començar a aparèixer les diferències amb el govern, ja que anteriorment l'emergència era el més important. Hem tingut diferències, com ara l'aeroport, la construcció de l'Hermitatge, el model de creixement econòmic, en urbanisme o en mobilitat.

--¿Si no hi hagués hagut pandèmia, les diferències haurien aparegut abans?

-- Probablement sí. Miquel Puig d'ERC, en el seu discurs de comiat va dir que “no he vist mai una coalició amb dos partits que pensin tan diferent i que tot i així segueixin junts”. La gràcia de les coalicions és aquesta unitat, i justament allò que espera la ciutadania. El que no pot ser és el que va fer Junts per Catalunya al Govern. trencant i deixant llençada la governabilitat del país, amb tot el que això comporta. Cal destacar que tot ha tirat endavant gràcies a la generositat i la visió del PSC amb els pressupostos del 2023.

--Quins són els projectes que portes al teu programa? Quina Barcelona com a ciutat tens al cap?

-- Vull una ciutat que funcioni i de la qual els seus habitants se sentin orgullosos. Ha de ser segura, neta i que els serveis públics estan ben gestionats. El principal problema actualment és el preu de la vivenda, amb uns lloguers que expulsen la gent jove. Cal donar més oportunitats i per això plantegem generar nous espais d'oportunitat econòmica, la nova fira o la Sagrera, tot buscant que es puguin instal·lar més empreses i crear nous llocs de treball.

--¿Molta gent se'n va de Barcelona pels alts costos, que proposeu en matèria d'habitatge?

-- Estan plantejades la construcció de 20.000 nous habitatges, no com a proposta meva sinó un plantejament que s'ha fet a Barcelona. Seran un 60% a preu assequible i per tant la meva prioritat serà crear aquest habitatge assequible, perquè crec que és el problema més gran que tenim. Habitatge sobretot per a gent jove.

--¿Quins projectes creus que cal rectificar a Barcelona perquè no han funcionat?

- Hi ha una gran fal·làcia respecte a la superilla que no és certa . El que s'ha fet durant aquest mandat són 3 projectes de pacificació de carrers, dos dels quals Via Laietana i Girona estaven previstos des de fa 15 anys i el nou que és el de Consell de Cent. Per això a parlar d'impossibilitar la mobilitat de l'Eixample crec que hi ha un pas i que no passarà. A més, en aquest sentit jo estic d'acord amb pavimentar carrers, en aquest mandat no hem de fer res més a l'Eixample, tret de guanyar verd a l'interior de les illes.

Volem recuperar el que Cerdà havia previst per tenir espais verds dins la ciutat que és fer jardins dins les illes. Durant l'etapa socialista se'n van recuperar 42 i tenim 30 nous espais més platejats que es van paralitzar durant l'època de Trias. La meva proposta és que quan sigui alcalde, si tinc la confiança de la gent, és recuperar aquest pla d'interiors d'illes i recuperar per a la ciutat 63.000 m2 d'espais verds que equivalen a 7 camps de futbol.

Jardins interiors oberts a tot el món. Cerdà quan va plantejar que les illes tindrien jardins, després amb l'arribada del franquisme es va fer especulació i es van ocupar, però amb alcaldes socialistes des de Maragall es van anar recuperant per fer jardins o per fer equipaments com a escoles bressol. Hem de recuperar aquest pla que és el que genuïnament permet recuperar verd sense tocar la mobilitat del voltant.

--¿Com s'imagina el PSC la mobilitat?

--La mobilitat és un dels reptes que tenim. Hem de cuidar el principal mitjà de transport que utilitzen els barcelonins que ningú no s'imagina quin és.

--¿Caminar?

-- Exacte. Una de les grans virtuts d'aquesta ciutat és que es pot caminar i hem d'aprofitar i per tant protegir el vianant i que la ciutat sigui caminable . En segon lloc, el transport públic, més transport públic. S'han d'aprovar uns pressupostos de la Generalitat que millorin les estacions i allarguin les línies de metro. La mobilitat metropolitana del futur passa més pel metro, al meu punt de vista, que pel ferrocarril. Totes les grans ciutats modernes tenen connexió amb metro. Per últim, electrificar la ciutat i permetre la mobilitat individual que per mi és un dret.

-¿Poder moure's és un dret?

-- Sí poder moure's i poder moure's en un vehicle particular és un dret quan has garantit poder anar a peu i tens un transport públic que connecta bé la ciutat.

--¿No és incompatible llavors?

-- És clar, no és incompatible i per això la tercera mesura és l'electrificació de la ciutat per garantir la mobilitat sostenible individual amb cotxes i motos elèctriques. Seguirem apostant pel pla que hem posat en marxa de posar punts de càrrega, a pàrquings i superfícies. Ara en tenim 600 i l'objectiu és arribar a 3.200 l'any 2027. Som la ciutat d'Espanya amb més punts de recàrrega elèctrica, però hem d'anar més ràpid perquè el principal obstacle en l'electrificació són els punts de recàrrega . Probablement això ho hauria de fer el govern de Catalunya perquè al final és política energètica i industrial però com que no ho fan ja ho farem nosaltres i garantirem la mobilitat a partir de l'electrificació de la ciutat.

--I passar d'una ciutat poc amigable amb els cotxes a una ciutat amigable amb les noves energies...

-- El tipus de mobilitat al final, la decisió de com moure't d'un punt a un altre depèn que és més ràpid, més eficient i més ecològic i per tant el meu departament va posar en marxa l' APP "SMOU" que permet al ciutadà escollir quin és la manera més ràpida eficaç i sostenible de moure's d'un punt a un altre de Barcelona i tenir totes les opcions. I aquestes opcions us portin al final al mètode més ràpid, barat i ecològic que és el transport públic però no sempre ho permet. Hi ha una mobilitat obligada que és la mobilitat individual que afecta per exemple el 25% de les persones que treballen fora de Barcelona. Un de cada quatre barcelonins treballa fora de Barcelona i molts treballen en polígons de Montornès, el Baix Llobregat o Mataró i la comunicació no és eficient i obliga a agafar el cotxe.

Hem de treballar perquè hi hagi transport públic que ho garanteixi i si no està que la mobilitat individual es pugui donar perquè aquí sembla que qui agafa el seu cotxe li encanta estar contaminant en comptes d'estar en un bus. Doncs no, la major part de la gent agafa el cotxe perquè no té millor alternativa i, per tant, això s'ha d'explicar amb més respecte. Sense oblidar que tenim una gran indústria automobilística i que per tant cal ser cautelós a l'hora de parlar segons quins sectors com pot ser Seat que dóna menjar a més de 100.000 famílies a Barcelona ia Catalunya.

"Hi ha una mobilitat obligada. Per exemple 1 de cada 4 barcelonins treballa fora de Barcelona i han d'agafar el cotxe per desplaçar-se i això s'ha d'explicar amb més respecte"

-¿Què pensa de la col·laboració publicoprivada?

-- Forma part de la personalitat de Barcelona. Totes les grans transformacions i projectes que s'han fet a Barcelona, iniciatives culturals, científiques, històricament s'han fet amb col·laboració publicoprivada i evidentment l'ajuntament de Barcelona ha de defensar l'interès públic i fer un garbell dels sectors privats de qualsevol àmbit i de vegades autogestionar algunes polítiques com és el cas de la promoció turística o molts dels esdeveniments culturals que estan gestionats per la col·laboració públic privada. Crec que enriqueix la ciutat i no sóc dels que creu que la presència 100% del públic en les coses garanteix millor resultats. El transport públic és evident que ha de ser 100% públic però les iniciatives científiques o culturals poden ser publicoprivades. Per què no? Si moltes vegades el talent i la creativitat estan fora del sector públic i al sector privat.

--Ara ens trobem davant del canvi climàtic que està creant problemes reals. En aquesta situació, necessitarem tots?

-- L'administració ha de tenir la capacitat d'anar a cercar el talent, la innovació, la investigació, els millors on sigui. Jo sempre he dit que els propers anys la gran batalla que haurà de lliurar Barcelona per ser una ciutat de referència mundial i tenir qualitat de vida serà la batalla pel talent i el talent moltes vegades aquesta al sector privat, les innovacions contra el canvi climàtic totes les innovacions per millorar la tecnologia de suport a la gent gran i en totes aquestes innovacions hi ha el talent i són al sector privat. Cal ser amable perquè aquest talent i aquest tipus d'empreses i centres privats vinguin a Barcelona.

"La col·laboració publicoprivada és necessària i cal ser amable perquè el talent vingui i es quedi a Barcelona"

-Has donat una sorpresa a la teva llista fitxant Lluís Rabell. Quines altres sorpreses ens esperen en aquesta campanya electoral?

--No sé si és una sorpresa. Crec que és força coherent amb el que el PSC és i el que la meva candidatura vol ser. Jo vull liderar un govern plural ideològicament . És una candidatura progressista però que serà plural. Un govern que vol recuperar l?ambició i el pla barris, que és un símbol dels governs d?esquerres a Catalunya i Barcelona.

Com posem els barris que tenen menys renda enganxats a la locomotora del progrés que ha de fer la ciutat i no quedar enrere per desigualtats socials, ni desigualtats d'accés a l'habitatge ni a la digitalització. Per això cal fer una política específica sobre el terreny de millora urbana, d'equipaments i programes millors que garanteixin la cohesió social. Això és el Pla de Barris i és el que Lluís Rabell simbolitza i pot fer millor que ningú a aquesta ciutat.

El que intento fer és un govern de gent que tingui la màxima capacitat i la millor gent per governar Barcelona. El Lluís és una persona que coneix perfectament el teixit associatiu, ja que va ser president de la FAVB. Segurament la sorpresa ve perquè no és una persona que procedeix del meu partit, però com he dit, el més important és estimar la ciutat. Estimar Barcelona és conèixer la ciutat i saber què vols per a la ciutat. Lluís té aquestes virtuts.

Sí, hi haurà més novetats perquè governar la ciutat requereix gent experta que conegui la ciutat i que tindrà sensibilitats diferents sempre dins l'àmbit progressista. Vull enviar aquest missatge de suma, de convidar la gent a sumar-se a un projecte i de pluralitat ideològica, evidentment allunyada del dogmatisme, dels populismes i d'aquestes ideologies que volen sotmetre la ciutat a altres projectes, com els independentistes.

--Fant una mirada cap a l'interior de l'Ajuntament, ¿com millorarà les condicions de les treballadores d'atenció domiciliària, les que atenen famílies vulnerables i atenen dones víctimes de violència domèstica que demanen millores dins de l'àrea dels serveis socials del consistori barceloní?

-- És cert que passa, no hauria de passar en una ciutat que té el rècord en inversió social per habitant. Una mica de fons no ha d'estar funcionant quan existeix aquesta diferència entre la inversió que fa l'Ajuntament de Barcelona, que jo defenso i de la qual n'estic orgullós, i un cert malestar que hi ha en certs col·lectius d'una àrea que no hem gestionat a l'Ajuntament .

És molt important tenir la capacitat d'escoltar els altres i asseure's a parlar. Hem tingut a la nostra part del govern conflictes laborals que sempre són temes de molta complexitat. És cert que hi ha una continuïtat en moltes d'aquestes protestes que no s'ajusten a l'esforç econòmic, i que per tant de fons hi ha d'haver una qüestió d'organització interna de l'Ajuntament que caldrà revisar.

Quan una política no assoleix els objectius que persegueix, cal corregir-la. No passa res. Es parla molt del cas del 30% de la reserva d'habitatge públic a la trama urbana consolidada. Si vols fer-ne el 30% i resulta que al cap de 4 anys només has fet 50 pisos i es fa la inversió privada, no està funcionant i s'ha de canviar.

En les polítiques socials crec que cal fer una anàlisi més acurada , però és evident que s'hauran de fer canvis en el sistema d'organització quan invertint la quantitat de diners que fa l'ajuntament s'està tenint tants problemes d'aquest tipus.

--¿Quin alcalde vol ser Jaume Collboni?

-- M'agradaria ser l'alcalde de tothom. M'agradaria que fins i tot aquells que no em votin sentin que sóc el seu alcalde i que els represento. Crec que és el que un governant que té al cap a la ciutat ha d'aspirar, em votin o no em votin. Vull que diguin, "aquest senyor, hi estaré més o menys d'acord, però em representa, ho reconec com el meu alcalde", perquè jo el dia que surti després de les eleccions i surti proclamat guanyador, com espero, el que diré és que vull ser alcalde de tothom i que Barcelona torni a tenir un alcalde de tothom, que no sigui només dels populistes ni tampoc dels independentistes.

"Vull ser l'alcalde de tots els barcelonins, m'hagin votat o no"

--¿Què diries als que encara no han decidit el seu vot perquè anessin a votar el 28 de maig vinent?

-- A la gent que jo demano el vot és perquè comencem una nova etapa a la ciutat, però amb garanties. És a dir, volem obrir una nova etapa. Aquests anys han estat molt complicats amb el procés, la crisi econòmica i la pandèmia. No tan sols l'etapa de la senyora Colau, sinó també l'etapa del senyor Trias. Crec que cal tornar a obrir aquesta nova etapa amb garanties. I la garantia és un alcalde socialista. Hi ha molta gent que està molt il·lusionada i molt entusiasmada que això torni a passar i altra gent que el mira amb molta més fredor. Jo a aquesta gent li diria que repassés la història de la ciutat i que vegin quina Barcelona vam tenir quan hi havia alcaldes socialistes i fins on vam arribar. És aquí on podem arribar en un futur i molt més enllà. També que mirin que és el PSC avui. És un partit central a Catalunya amb una gran capacitat per acordar amb tothom. Som el partit central de Catalunya i som un partit centrat a Barcelona. Vull ser molt clar, nova etapa, alcalde per a tothom, garantia d'aquesta nova etapa però sobretot amb les ganes de recuperar la il·lusió, l'autoconfiança i l'orgull de ser de Barcelona.