Així serien els candidats a l'alcaldia a Barcelona si visquessin al carrer

El dret a la plena ciutadania té a veure també amb el dret a presentar-se com a candidat o candidata a unes eleccions, poder fer propostes polítiques i incidir a la societat; però, t'imagines que un candidat o candidata visqués al carrer? L'Associació Arrels ha transformat alguns candidats de les principals formacions que es presenten a l'alcaldia de Barcelona per evidenciar com és d'inversemblant el fet que una persona sense llar pugui transformar-se en un actor polític de pes.

En concret, han adaptat els cartells de campanya d'Ernest Magarall, Ada Colau, Jaume Collboni i Xavier Trias, transformant les imatges dels candidats i candidates i els seus missatges i lemes electorals, portant-los a una situació de sensellarisme, en una acció que s'hi inclou a la campanya #nadiessindrets que des d'Arrels impulsen aquests dies durant la campanya electoral. Els cartells que ara presenten representen quatre candidats i candidates, però el missatge s'adreça a totes les persones candidates. Han realitzat aquesta transformació mitjançant intel·ligència artificial; han elegit els candidats i candidates de les formacions que actualment tenen més representació al consistori.

Segons Arrels, "necessitem polítiques transformadores que lluitin contra el sensellarisme a l'àmbit municipal i visibilitzar el fet que les persones sense llar estan excloses, a la pràctica, del dret a la plena ciutadania: no podran presentar-se com a candidates a unes eleccions, fer propostes polítiques i incidir en la societat; moltes vegades, tampoc no tenen dret a vot".

“Quan vivia al carrer, jo no votava tot i ser ciutadà europeu. Per començar, hi va haver un moment en què no tenia documentació perquè me l'havien robada. A més, no estava pendent de si hi havia eleccions o no; no és una cosa que sàpigues quan vius al carrer. Si t'assabentes que hi ha eleccions, és perquè hi ha més controls policials al carrer”, explica Giorgio, que interpreta el paper del cap de llista de la candidatura d'Arrels.

Només el 32% de les persones que viuen al carrer a Barcelona podran votar

La llei estableix que a unes eleccions municipals poden votar les persones amb nacionalitat espanyola, les persones comunitàries i les persones extracomunitàries de quinze països concrets amb què l'Estat espanyol té un conveni recíproc. A més, han de tenir documentació i estar empadronades.

La majoria de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona no poden tenir aquests requisits. Entre elles, 7 de cada 10 són persones migrades. Un 27% ha nascut a altres països de l'Europa comunitària, un 43% ha nascut a països extracomunitaris i un 28% ha nascut a l'Estat espanyol. Destaca el fet que 1 de cada 4 persones (26%) diuen que no estan empadronades enlloc, la majoria dels quals (62%) perquè no tenen documentació.

A partir de l'enquesta d'Arrels de juny del 2022 , van calcular que només un 32% de les persones que viuen al carrer podrien votar a Barcelona en aquestes eleccions. Són persones empadronades a la ciutat (el 53% del total), però que, a més, tenen nacionalitat espanyola o una de les nacionalitats dels quinze països no comunitaris amb un conveni recíproc amb l'Estat espanyol per votar a les eleccions municipals. El 38% de les persones empadronades tenen nacionalitats extracomunitàries (i de les quals només un 4% té alguna de les quinze nacionalitats amb conveni). La resta de persones tenen nacionalitat sense conveni (91%) o no sabem quina nacionalitat tenen (4%).

“El fet de viure al carrer implica que tens molts problemes i que en el dia a dia pots arribar a no percebre la manca de drets a què estàs exposat. Al llarg de la història diversos col·lectius han estat desposseïts del dret a vot, un dret que estableix l'accés als espais de decisió on es marquen les regles que condicionen la vida de tota la societat. Les persones sense llar, a la pràctica, estan excloses d'aquests drets”, afirma Ferran Busquets, director d'Arrels.

El padró, un tema clau pel que fa a l'accés als drets

Les persones que viuen al carrer veuen els seus drets vulnerats, inclosa la possibilitat d'empadronar-se al municipi on viuen. A Barcelona, moltes persones sense llar estan empadronades sense domicili fix, tot i que el tràmit és complicat i hi ha persones que no aconsegueixen empadronar-se.

En altres municipis, les persones sense llar troben encara més dificultats per empadronar-se, ja que els ajuntaments els ho neguen, incomplint així la llei. En teoria, tots els municipis de l'Estat estan obligats per llei a empadronar els seus veïns i veïnes , tinguin o no una llar; però a la pràctica, els ajuntaments incompleixen sistemàticament la llei.