Només l’1,9% de la població de Palau va participar de la consulta popular per triar el model de gestió de l’aigua. Amb tot, el govern local ha aprovat passar a la gestió directa, que tot apunta que es farà mitjançant l’empresa GIACSA, del consorci CONGIAC, sense concurs públic.

El Supremo considera fraude de ley el sistema de remunicipalización del agua de CONGIAC

En la seva intervenció el PSC ha recordat que es contempla un increment de la tarifa i ha posat d’exemple Vila-rodona, on GIACSA presta el servei d’aigua, i on la Junta Rectora del CONGIAC ha aprovat un increment del 55% de la tarifa d’aigua, sense passar pel Ple, amb la consegüent pèrdua de sobirania municipal.

El Ple de Palau-solità i Plegamans celebrat aquest dijous, 30 de juny, ha aprovat (amb els vots d’ERC i Junts) el canvi de forma de gestió del servei públic d’abastament d’aigua. Segons el govern municipal, es dóna així resposta a la voluntat popular, recordant que al procés participatiu celebrat entre el 10 de maig i el 3 de juny més del 86% va donar suport a la gestió directa. Ha estat l’oposició, encapçalada pel PSC, i també Ciutadans, qui ha recordat que la participació al procés no pot, en cap cas, ser representativa de la voluntat popular: només van participar 282 persones en un municipi de 14.917 veïns; l’1,9% de la població.

El PSC ha posat de manifest diverses irregularitats en tot el procés de municipalització del servei d’aigües, una decisió purament ideològica del govern encapçalat per ERC que ja estava presa des de l’inici del mandat, òbviament abans del propi procés participatiu de fa uns dies. Així ho ha reconegut Sergi Plaza, d’ERC: “nosaltres no diem que CASSA [l’actual concessionari] no sigui eficaç i no hagi prestat bé el servei durant els últims anys: municipalitzar el servei és només un tema polític”.

El PSC ha recordat al Ple municipal les errades i falta de rigor de l’informe CAPIOL, encarregat pel govern per analitzar les avantatges i inconvenients dels models de gestió de l’aigua, així com la modificació del mateix informe en plena consulta popular. I és que, després de la denúncia de les errades a l’informe, l’Ajuntament va publicar una nova versió corregint algunes de les dades que hi contenia. Però en cap cas es va aturar el procés participatiu.

EL GOVERN LOCAL AFIRMA QUE NO ES RESPONSABLE DE LA MANCA DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’alcalde, Oriol Lozano, ha responsabilitzat l’oposició del fracàs de la consulta, acusant-los de no incentivar el vot. “No sé de què us queixeu en relació a la participació”, ha dit. Per la seva part, el regidor d’Economia, Serveis Municipals, Innovació i Eficiència Energètica, Sergi Plaza, ha tret pit, declarant que “ha estat un dels processos amb més participació”. “Si la ciutadania no participa, ja no és culpa nostra: el govern arriba on arriba”, ha sentenciat.

GIACSA NOMÉS TÉ 21 TREBALLADORS PER DONAR SERVEI A 27 MUNICIPIS

“El procés ha estat la crònica d’un fiasco anunciat”, ha dit Marc Sanabria, regidor del PSC. “El servei d’aigua s’ha prestat de forma pública fins ara, perquè és i serà sempre un servei públic, i el concessionari l’ha gestionat de forma excel·lent i així ha estat valorat per la ciutadania”, ha afegit. I ha alertat que GIACSA no té estructura suficient per prestar un servei de qualitat a Palau: “només té 21 treballadors per donar servei a 27 municipis”, ha alertat Sanabria. “Els experiments, a casa i amb gasosa. Amb l’aigua dels veïns i veïnes no es juga”, ha sentenciat.

Els socialistes a més han denunciat que l’informe encarregat a l’empresa CAPIOL contenia errades greus, referents a les inversions de millora de la xarxa (que el propi Ajuntament ha reconegut i que, amb la correcció, baixen en 200.000 euros) o despeses no contemplades, com ara de personal de guàrdia o d’energia elèctrica. També ha recordat que amb el model de gestió directa desapareix el cànon, que es tradueix en menys ingressos per a l’Ajuntament. Fins i tot s’ha denunciat que el propi document de CAPIOL incloïa, en alguns casos, “XXXX” a l’hora de referir-se al municipi, “una prova més que aquest informe és simplement un “copia-enganxa” d’informes d’altres municipis, sense analitzar amb detall el cas de Palau”, ha explicat Marc Sanabria. 

“Els Ajuntaments que volen passar a la gestió directa encarreguen, sempre, un informe a CAPIOL; l’empresa de Leonard Carcolé, l’artífex de la privatització d’ATLL, que sempre conclou que la millor opció és prestar el servei a través del sistema CONGIAC-GIACSA”.

El PSC també ha recordat al Ple que el document de CAPIOL contempla un augment de la tarifa de l’aigua a partir del 5è any. En aquest sentit, ha volgut posar de manifest que a Vila-rodona, CONGIAC acaba d’aprovar un augment del 55% de la tarifa de l’aigua al municipi el segon any de gestió del servei i que s’ha fet sense ni tan sols passar pel Ple. A més aquest increment s’ha produït només 3 anys després que el consistori vilarodoní afirmés que “amb GIACSA el preu de l’aigua seria el millor possible”.

La decisió del govern municipal de passar a la gestió directa mitjançant el sistema CONGIAC- GIACSA també l’ha enfrontat amb els partits de l’oposició. “El servei d’aigües s’ha de gestionar amb solvència, i la proposta del govern és optar per un operador que ens transmet poca confiança”, ha dit Sanabria, tot recordant la sentència del TSJC (que diu que GIACSA és una societat mercantil) o l’opinió del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que acusa de frau de llei la gestió del servei d’aigua a través d’aquest consorci. “Fins i tot l’Autoritat Catalana de la Competència ha acusat GIACSA d’empresa municipal fantasma”, ha exposat Sanabria.

El grup municipal de Ciutadans ha denunciat la manca de transparència de tot el procés i ha recomanat al govern portar la decisió de passar a la gestió directa al seu programa electoral de 2023. “Terrassa va trigar 3 anys en culminar el procés: és impossible que Palau ho porti a terme en 6 mesos”.

ELS VEÏNS PREOCUPATS PER LA DUBTOSA REPUTACIÓ DE CONGIAC EN LA GESTIÓ DE L'AIGÜA

Aquesta decisió ja la denunciaven algunes associacions de veïns i veïnes de Palau, com l’AV de Can Cortés, que als seus flyers informatius explicaven que la CONGIAC “és un consorci de dubtosa reputació que ja ha estat condemnat per frau en algun ajuntament que han volgut fer el mateix, com el de Collbató, en presentar-se com una empresa pública -per eludir la competència- quan en realitat és una societat mercantil pública subjecte a dret privat, com han demostrat els jutges del TSJC”.

Tal com alguns veïns van denunciar, el procés ja va néixer envoltat de polèmica: el Consistori va compartir informació clarament a favor d’una de les opcions de la consulta, la de gestió directa. Un dels fulletons que es va repartir per totes les llars incloïa dades que no s’ajustaven a la realitat, amb una clara intenció de desacreditar el model de gestió indirecta, ja que indicava que aquesta és poc transparent i propera, comporta tarifes d’aigua més elevades o no realitza les inversions necessàries, entre d’altres. Aquesta falta d’objectivitat i d’equanimitat a l’hora de presentar les diverses alternatives, que el poder públic hauria d’exercir en un procés participatiu, es va viure també en la sessió informativa presencial, on no es va permetre participar a l’empresa concessionària actual ni tampoc a cap professional que defensés el model de gestió indirecta, però sí que es va comptar amb l’experiència de l’Ajuntament de Terrassa (que fa 4 anys va decidir municipalitzar el servei de l’aigua) i Leonard Carcolé, fundador de CAPIOL, l’empresa encarregada de realitzar l’estudi sobre els models de gestió de l’aigua a Palau i autor de tots els informes dels municipis que volen passar a gestió directa, a més de consultora de capçalera de l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP).

Malgrat les nombroses denúncies d’irregularitats en tot el procés, així com la falta de consens -tant entre la ciutadania com al mateix Ple-, l’Ajuntament ha decidit tirar pel dret i aprovar en canvi de forma de gestió del servei d’aigües amb els únics vots dels dos partits del govern (ERC i Junts) i els vots en contra de PSC i Ciutadans.