La Diputació de Barcelona impulsa que les dones facin esport als seus municipis

El 48% de la població de la demarcació de Barcelona de més de 16 anys practica esport en alguna de les més de 4.500 instal·lacions esportives o al medi natural en un context de gran potència del teixit associatiu, amb més de 10.000 entitats esportives i més de 60 federacions.

L'esport implica beneficis socials i psíquics més enllà dels beneficis físics lògics, convertint-se en una eina clau per a la millora de la qualitat de vida de les persones. Dit això, el biaix de gènere és una realitat: hi ha menys llicències esportives femenines, hi ha una participació menor de la dona en estructures esportives professionals (el 24% enfront del 76% que ocupen els homes) i l'enquesta sobre activitat física i esportiva en Catalunya mostra que les dones en un 40% no practiquen cap activitat física respecte dels homes.

Davant d'aquest escenari, la Diputació de Barcelona assisteix, acompanya i coopera amb els ajuntaments per millorar la qualitat de vida de la ciutadania impulsant la pràctica esportiva i mantenint una bona xarxa d'equipaments esportius i apostant per la innovació als serveis esportius municipals.

En clau de gènere, un projecte rellevant és el programa Dones i Esport , una línia d'actuació que la Diputació de Barcelona destina en aquest mandat a impulsar programes d'activitat física continuada i lluitar contra el sedentarisme, al llarg de tota la vida de les dones.

Incorporant la perspectiva de gènere, pretén aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes, tant pel que fa a l'increment de l'activitat esportiva com a la incorporació de les dones a les estructures directives professionals de l'ecosistema esportiu.

RECURSOS A DISPOSICIÓ DELS AJUNTAMENTS

El programa aporta als municipis recursos econòmics, tècnics i materials. S'ofereixen ajuts als municipis per organitzar activitats esportives prioritàriament per a dones. S'ajuda tècnicament per a l'elaboració de documentació obligatòria per als municipis: el pla d'igualtat de gènere a l'activitat física i l'esport local, i el protocol per abordar violències masclistes en equipaments esportius municipals.

També s'hi aporten recursos materials de suport a l'organització d'esdeveniments esportius per a dones. A més, es fan diferents jornades formatives i diferents seminaris i cursos.

En els darrers mesos s'han treballat àmbits com la incorporació de la diversitat afectiva, sexual i de gènere a la pràctica esportiva local, la incorporació de la perspectiva interseccional a les polítiques esportives del mateix àmbit o les estratègies per a la implementació d'un pla de prevenció de la violència sexual a l'esport.

Finalment, s'ha creat un banc de bones pràctiques per promoure la millora i la innovació als governs locals amb la difusió d'experiències, la reflexió i l'intercanvi de coneixement sobre polítiques locals.

L'ESPORT HA MILLORAT LA VIDA D'AQUESTES SIS DONES

Luisa Huidobro: "L'esport em va ajudar a superar parts de la malaltia"

La santboiana Luisa Huidobro amb 14 mesos va patir poliomielitis i des d'aleshores es mou en cadira de rodes, però això no l'ha aturat mai. Va estar a punt de participar als Jocs Paralímpics de Barcelona del 1992 a bàsquet, però la cita va coincidir amb el seu embaràs. Tot i això, està orgullosa d'haver portat la torxa paralímpica. Va començar a practicar ball esportiu quan era mare de dos fills. Amb el seu marit s'ha proclamat diverses vegades campiona de Catalunya i Espanya de ball amb cadira de rodes, i ha participat en competicions europees. Ella practica ball esportiu amb cadira de rodes.

Isabel Navarlaz: “He tornat al futbol amb 38 anys”

Isabel, mare de dues filles, té 38 anys i és de Sant Adrià del Besòs. Sempre havia jugat a futbol, ​​però des de fa un any és jugadora i ajudant d'entrenadora del primer equip federat de noies gitanes d'Espanya, el Club de Futbol Tramuntana de la Mina.

Pel seu talent i carisma, ha esdevingut una de les referents de l'equip. Afirma que el futbol és un refugi al bell mig d'un entorn difícil. Tothom coincideix a dir que els nens estan millor a dins que a qualsevol altre lloc. Isabel diu que s'ha fet camí i que la visibilitat de l'equip els està ajudant a superar moltes barreres, però encara s'han de vèncer molts prejudicis.

Aida Cortés: "Quan faig esport és el meu dia preferit de la setmana"

Aida sempre havia estat esportista, però amb l'embaràs va haver d'aparcar les activitats habituals. La matronatació li va permetre fer comunitat amb altres dones a la mateixa situació.

Realitzar activitat física a l'aigua per a les dones embarassades a l'últim trimestre de gestació permet treballar la flexibilitat i elasticitat de la musculatura pèlvica, la respiració, la coordinació i la capacitat aeròbica. A més, suposa una millora física i mental, els ajuda a descansar millor a la nit i regula la hipotèrmia.

El projecte dissenyat per les llevadores de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva és un èxit i en pocs mesos han passat pel programa prop de 100 participants en cinc grups.

Ramona Sanz: "Practicant tir amb arc he tornat a ser jo mateixa"

Ramona va patir càncer de pit, i per la rehabilitació de l'operació li van recomanar la pràctica del tir amb arc, ja que ajuda a combatre una de les seqüeles més freqüents: l'acumulació de líquid al braç, que s'infla i fa mal. Però els beneficis van anar més enllà: després de l'operació Ramona se sentia poc útil, som si no fos ella mateixa. Practicar tir amb arc el va fer sentir novament a una persona vàlida i apoderada.

Mari Carmen Carbó: "L'esport és una manera de sortir de casa i tenir un espai propi"

El programa de Gimnàstica dirigida a Cornellà de Llobregat fa dotze anys que està en marxa i Mari Carmen hi és des dels seus inicis. S'interessà per l'esport després de jubilar-se, i ja no ha parat. Tot i ser inicialment poques persones, van fer una bona difusió i actualment són 625 participants.

Mari Carmen, guardonada el 2017 amb el premi Dona i Esport per l'Ajuntament de Cornellà, destaca que els beneficis de les trobades al parc són físics, però sobretot emocionals: alliberament de la rutina, fer noves relacions, sortir de casa i de les tasques domèstiques.

Judith Sánchez: "Les dones hem de fer esport per nosaltres, per tenir el nostre moment"

La Judit és metgessa de professió, i va començar a fer esport en un moment de molt estrès laboral i familiar. L'activitat de defensa personal li permet conciliar i serveix per alliberar tensió, tot i no haver estat mai massa esportista. El principal benefici que troba és poder dedicar-s'hi una estona.

“Les dones no hem de fer esport perquè ningú no ens ho digui, ho hem de fer per nosaltres: és el nostre temps, el nostre moment”.

Contingut ofert per la Diputació de Barcelona