Un informe situa Girona com la província on més puja l'IBI després de la pandèmia

La majoria de capitals de província ha baixat després de la pandèmia l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), amb el qual els ajuntaments obtenen el 66% dels seus ingressos per tributs locals, però, en contraposició, Girona es situa com la ciutat on més ha pujat aquest impost (98 euros més).

Així consta en un estudi sobre el panorama de la fiscalitat local 2024 elaborat pel Registre d'Economistes Assessors Fiscals, òrgan especialitzat en fiscalitat del Consell General d'Economistes d'Espanya.

En l'informe, recollit per Europa Press, es compara la diferència de les quotes de l'IBI entre 2018 i 2023 per a habitatges amb un valor cadastral de 100.000 euros, situant Palma (95 euros menys), Barcelona (90 menys) i Oviedo (86 menys) com les que més han retallat aquest impost.

Les segueixen Ciudad Real (80 euros menys), Santander (59 menys), Madrid (54 menys) i Saragossa (53 menys). En concret, de les 46 capitals de província analitzades, en 24 ha disminuït i en 14 d'elles no s'ha modificat la quota.

Per contra, el rebut de l'IBI ha pujat a Girona (98 euros més), Jaén (50 més), Àvila (43 més), Càceres (30 més), Sòria (24 més), Lleida (24 més), Logronyo (10 més) i Múrcia (8 més) en comparació amb abans del coronavirus.

"No trobem un patró de comportament en els municipis pel que fa a la seva estratègia fiscal en l'IBI després de la pandèmia, si bé podríem afirmar que, de manera general, s'ha mantingut o reduït el tipus impositiu a la majoria de capitals de província", assegura l'estudi.

Les dades reflecteixen que el pagament de l'IBI per a aquest valor cadastral a Santander o Saragossa va suposar 400 euros, mentre que a Girona es van pagar 1.005 euros. Si el valor cadastral fos de 300.000 euros, la diferència de quotes va ser de 1.815 euros.

En la mateixa línia, l'informe destaca que mentre a Huelva es pagaven el 2018 uns 820 euros per una casa amb valor cadastral de 100.000 euros, el 2023 se'n pagaven 780 euros per la mateixa casa.