Catalunya en perill potencial: 60 municipis no tenen un pla davant d'inundacions

El Síndic de Greuges ha avisat que uns 60 municipis de Catalunya no tenen un pla d'emergències per inundacions "malgrat el risc existent" , segons un estudi que ha elaborat per analitzar la situació d'aquests plans al territori català.

En un comunicat, l'organisme assegura que les inundacions són dels fenòmens meteorològics que produeixen més danys i insisteix en la necessitat de mesures de planicació perquè considera que amb el canvi climàtic augmentaran els "fenòmens meteorològics extrems".

DESEMBRE HA LLOC A PROVA DIFERENTS CCAA, ENTRE ELLES CATALUNYA

Una xarxa d'estratègies de prevenció esdevé encara més necessària durant aquest darrer mes de desembre, en què les condicions meteorològiques han empitjorat considerablement. 12 Comunitats Autònomes, entre elles Catalunya, activaran aquest proper dilluns una alerta per neu, pluja, onatge i vent.

Concretament al territori català, el 112 ha rebut més de 1.593 trucades pel fort vent i la neu.

521 MUNICIPIS CATALANS REQUEREIXEN UN PLA OBLIGATORI DAVANT INUNDACIONS

En l'àmbit local les emergències per inundacions es regeixen pels plans de protecció civil, que queden recollits al Document únic de protecció civil municipal (Duprocim): actualment hi ha 521 municipis catalans on és obligatori el Duprocim; 241 on és recomanable i 185 municipis on és prescindible .

La síndica, Esther Giménez-Salinas , s'ha mostrat preocupades per les afectacions que pot tenir el canvi climàtic a Catalunya, "especialment a les zones inundables", abans les que va iniciar una actuació d'oci el 2023.

D'aquesta actuació d'oci s'ha pogut conèixer que dels 521 municipis que haurien de tenir obligatòriament un pla d'emergències per inundacions "només en tenen 206" (el 39%); que 60 municipis, on viuen 700.000 persones, no disposen d'aquests plans i que hi ha 17 municipis amb un risc molt alt d'inundació i no en tenen.

Els municipis sense pla d'emergències i amb risc d'inundació alt són Badalona, Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Olesa de Montserrat, Palafolls, Rubí, Sant Fost de Campsentelles, Sentmenat, Vilassar de Mar (Barcelona), Bellver de Cerdanya, Bossòst , Pont de Suert, Vall de Boí (Lleida), Castelló d'Empúries, Puigcerdà (Girona), Creixell i Tivenys (Tarragona).

Dels municipis que han de tenir el Duprocim obligatori, gairebé la meitat (255, el 49%) el tenen caducat o pendent de revisió , i d'aquests n'hi ha 77 (el 30%) que el tenen caducat des de fa més de deu anys, com Vilanova i la Geltrú, Cunit (Barcelona), Lloret de Mar (Girona), Tortosa (Tarragona) i Alins (Lleida), entre d'altres.

LA FISCALIA ADVERTEIX SOBRE ALGUNES ZONES DE BARCELONA

Pel que fa a la província de Barcelona, la Fiscalia ja ha alertat que "hi ha zones urbanitzables que es poden inundar" perquè quan van ser calicades es va concloure que la possibilitat que es veiessin afectades per una riuada era baixa.

Així ho ha expressat el fiscal delegat de Medi Ambient i Urbanisme a Barcelona, Antoni Pelegrín, que ha explicat que el criteri per considerar una zona com a inundable es regeix per "un criteri molt ampli" i que hi ha zones catalogades com a urbanitzables que probablement patiran inundacions de manera més freqüent com a conseqüència del canvi climàtic.

La llei durbanisme obliga a donar una qualificació de no urbanitzable de forma obligatòria a determinats terrenys, entre els quals sinclouen els espais naturals, els que tenen un pendent superior a un 20% o els inundables, entre altres.

"La pregunta del milió és: Què es considera per zona inundable? Pot ser que un lloc amb una riuada cada 500 anys no es consideri inundable, però amb el canvi climàtic i l'augment de la temperatura de l'aigua del mar sembla que cada vegada passi més" , ha dit Pelegrín.

El fiscal ha posat el focus a les desembocadures dels rius Besòs i Llobregat , on es continua edificant, tot i que ha dit que “és de sentit comú” pensar que en algun moment hi pot haver una inundació, però que, en les seves paraules, actualment amb la llei a la mà es pot edificar.

LA GENERALITAT ESTÀ PENDENT DE REVISAR ELS SEUS MECANISMES DE PREVENCIÓ

Davant la catàstrofe de la DANA, la Generalitat afirmava en una roda de premsa el mes d'octubre passat que revisaran i reforçaran Protecció Civil de la Generalitat, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) mecanismes per prevenir inundacions a Catalunya .

Van explicar, d'altra banda, que les inundacions sobtades són perquè a Catalunya hi ha una orografia desfavorable i uns cursos uvials "molt curts i amb gran pendent", amb poca aigua i que creixen de forma sobtada.

Davant d'aquesta situació, la Generalitat ha afirmat que estan treballant per canviar els llindars de pluja; afegiran un nou avís per alertar de pluges intenses que poden durar fins a 3 hores, i preveuen renovar els 4 radars tecnològics per millorar les prediccions meteorològiques , començant pel de Vallirana (Barcelona) a finals del 2025.

VALÈNCIA, JA EN MARXA PER EVITAR UNA ALTRA CATÀSTROFE

Centenars de veïns afectats per la DANA ja s'han unit a l' Agrupació Ciutadana Tots a una Veu , que pretén oferir, precisament, una “sola veu, imparcial i molt nostra” per aconseguir dos objectius bàsics: que es realitzin les infraestructures necessàries perquè una catàstrofe d'aquestes dimensions no torni a succeir i que s'activi un protocol automàtic davant d'aquest tipus d'emergència .

Així ho ha explicat el seu portaveu, Fernando Catalán, a la presentació als mitjans desenvolupada aquest dimecres a la localitat de Picanya, una de les arrasades per la barrancada .

D'altra banda, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ja ha plantejat la nova integració al govern de perfils capacitats i especialitzats per recuperar les poblacions arrasades per la DANA.