Polèmica a la Costa Brava: Ecologistes intenten frenar la construcció de 88 habitatges a Llançà

La Costa Brava torna a ser escenari d'un enfrontament entre el desenvolupament urbanístic i la conservació del medi ambient. A Superfener, Llançà, han començat les obres per a edificar 88 nous habitatges en un sòl que fins ara no havia estat consolidat. No obstant això, la iniciativa ha deslligat les crítiques dels ecologistes, que denuncien l'impacte que tindrà sobre el paisatge i l'ecosistema de la zona.

Un projecte avalat per l'Ajuntament i la Generalitat

El pla urbanístic de Superfener es remunta a l'any 2002, quan es va contemplar en el pla general del municipi. Més tard, en 2014, es va aprovar el projecte de reparcel·lació, la qual cosa va permetre donar llum verda a noves construccions en la zona.

El Departament de Territori de la Generalitat ha recolzat l'edificació en considerar que compleix amb els requisits establerts en el Pla Director de la Costa Brava. Segons Francesc Guisset, regidor d'Urbanisme de Llançà, el projecte respecta la normativa i cerca consolidar la infraestructura viària i dotar la zona d'equipaments essencials.

"El Pla Director estableix que han de definir les zones verdes, però confirma el caràcter residencial del sector", ha explicat el regidor a 324 . 

SOS Costa Brava denúncia l'impacte ambiental del projecte

Malgrat el suport institucional, els ecologistes han iniciat una campanya per a paralitzar les obres. La plataforma SOS Costa Brava va organitzar aquest dijous una acció reivindicativa en la zona, exigint que es realitzi una avaluació ambiental abans de continuar amb la construcció.

Eduard de Ribot, advocat de la plataforma, ha advertit del perill que suposa aquesta expansió urbanística en primera línia de mar:

"Si no deixem d'urbanitzar, i no els detenim, aquest vessant quedarà completament destruïda."

El projecte afectarà unes vuit hectàrees, i els ecologistes insisteixen que no respon a les necessitats reals del municipi, sinó que contribueix a la saturació del territori.

L'Ajuntament es defensa: "Tot està perfectament planificat"

Des de l'Ajuntament de Llançà, asseguren que el procés ha seguit totes les normatives i controls previs, inclosos els informes paisatgístics, de control d'incendis i mediambientals.

Francesc Guisset ha mostrat la seva sorpresa davant l'oposició ecologista:

"Coneixien aquest pla des de fa 17 anys, i ara vénen a dir que atenta contra el medi natural. Tot està perfectament planejat i aprovat."

Més projectes urbanístics a la Costa Brava sota la lupa

Superfener no és l'únic desenvolupament urbanístic a Llançà que ha generat polèmica. Molt prop d'aquesta urbanització, estaven projectades altres 80 habitatges en dos sectors pròxims a la mar:

Sector Roses 2: Preveia la construcció de 40 habitatges.

Sector Perpinyà: Contemplava 38 habitatges, encara que encara està en fase inicial.

El Pla Director de la Costa Brava ha reduït aquestes xifres a la meitat, reconeixent l'impacte paisatgístic que suposarien.

Des de IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Naturalesa), el seu portaveu, Josep Ciurana, critica que l'Ajuntament es nega a revisar el planejament municipal, permetent un creixement "insostenible, irracional i dispers" en el territori.

Els ecologistes insisteixen que aquests terrenys, situats en el límit del Parc Natural del Cap de Creus, no haurien de ser urbanitzables, sinó preservats.

L'Ajuntament assegura que l'entorn està protegit

Per part seva, Francesc Guisset ha defensat que el Pla Director ha reduït la densitat de construcció en aquests sectors, assegurant que el nou plantejament respecta els corredors mediambientals i la migració d'ocells.

"La preservació de l'entorn està garantida, encara que revisarem els projectes que encara no s'han executat", ha afirmat.

Fre a la urbanització o desenvolupament necessari?

La batalla entre urbanisme i ecologia segueix oberta en la Costa Brava. Mentre l'Ajuntament defensa que aquests projectes responen a un creixement planificat, els ecologistes alerten d'una nova amenaça per al paisatge i la biodiversitat de la zona.