Una mina del segle XIX, la inesperada solució per a portar aigua fins a Vilanova i la Geltrú

La crisi hídrica que afecta Catalunya ha portat molts municipis a replantejar el seu model de proveïment d'aigua. En aquest context, Vilanova i la Geltrú ha decidit mirar enrere i rescatar una mina d'aigua construïda en 1861 com a resposta innovadora i sostenible als reptes del present. La idea: restaurar i modernitzar aquesta infraestructura centenària per a reforçar el subministrament amb recursos propis i reduir la dependència dels cabals externs que gestiona Aigües Ter-Llobregat (ATL).

Recuperar l'antic per a afrontar el nou

Malgrat la seva antiguitat, la mina segueix avui en funcionament, encara que la seva aportació al sistema és molt limitada. Actualment, només representa el 5% del consum total dels 75.000 habitants de la ciutat. No obstant això, l'Ajuntament ha llançat una ambiciosa intervenció de millora, valorada en 200.000 euros, amb l'objectiu de duplicar el cabal actual i aconseguir els 20 m³/hora.

El regidor de Serveis Urbans, Gerard Llobet, ha detallat que els treballs se centren a optimitzar l'eficiència de la conducció subterrània, les galeries de la qual a penes aconsegueixen els 1,60 metres d'alt i menys d'un metre d'ample. Unes dimensions que, unides a la falta d'impermeabilització en les parets, dificulten enormement les tasques de neteja i rehabilitació.

Una obra de precisió sota terra

L'equip tècnic que lidera l'actuació s'enfronta a un repte considerable. Les arrels, sediments i obstruccions naturals eleven el nivell de l'aigua, provocant pèrdues a través de les parets de la mina. Per això, cada obstacle ha de ser retirat manualment, sense l'ús de maquinària pesant. Només eines bàsiques, com a destrals o pales, poden entrar en joc en aquest entorn tan estret i delicat.

Marc d'Arias, gerent de la Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú, recorda que aquesta actuació no és fruit de la improvisació:

“Abans de l'última sequera ja estàvem treballant en projectes de millora per al proveïment local. Aquesta mina forma part de la nostra estratègia per a fer de Vilanova una ciutat més autosuficient en termes hídrics”.

Menys dependència, més resiliència

L'objectiu final és clar: que Vilanova i la Geltrú depengui el menys possible de ATL, especialment en situacions d'emergència com les viscudes recentment. Amb aquesta iniciativa, es busca alleujar la pressió sobre els recursos compartits de l'àrea metropolitana i reforçar la resiliència hídrica del municipi.

Aquesta recuperació històrica es converteix, així, en una aposta estratègica per la sostenibilitat, alineada amb els desafiaments climàtics actuals i la necessitat d'adaptar a un futur on l'aigua serà un recurs encara més preuat.

Una obra silenciosa amb impacte real

Encara que els treballs s'allargaran diversos mesos, des del consistori asseguren que la inversió valdrà la pena. Si tot avança segons el que es preveu, aquesta mina del segle XIX tornarà a jugar un paper clau en el present de la ciutat. Un exemple de com el patrimoni i la innovació poden anar junts per a construir un model més autònom, eficient i respectuós amb l'entorn.

En plena era de l'emergència climàtica, Vilanova i la Geltrú llança un missatge clar: el futur també es construeix recuperant el millor del passat.