Tornen les dutxes a la costa catalana... però no a tots els municipis

Després de més de dos anys marcats per l'emergència hídrica, Catalunya comença a deixar enrere les restriccions que van afectar tant l'àmbit urbà com al turístic. Una de les mesures més visibles per a la ciutadania va ser el tancament de les fonts ornamentals i les dutxes de platja, instal·lacions que ara poden tornar a funcionar gràcies a la recuperació del nivell dels embassaments, que actualment freguen el 70% de la seva capacitat.

A Barcelona, l'Ajuntament ja ha activat un pla progressiu de reobertura de fonts, les proves de les quals van començar el passat cap de setmana. Cal destacar que totes elles compten amb sistemes de recirculació d'aigua, la qual cosa facilita la seva reobertura sense grans riscos de desaprofitament. Quant a les 76 dutxes de platja de la capital, ja estan operatives des de l'estiu de 2024, quan es va aixecar la fase d'excepcionalitat.

La Costa Daurada, sense restriccions gràcies al proveïment de l'Ebre

En municipis de la Costa Daurada, com Cambrils, Tarragona o Vila-seca, el servei de dutxes torna a estar completament disponible. Aquesta zona del litoral mai va arribar a entrar en estat d'emergència, ja que el seu subministrament depèn del minitrasvase de l'Ebre gestionat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

De la mateixa manera, localitats del Garraf i el Barcelonès, com Vilanova i la Geltrú, Sitges, Montgat i Badalona, han donat llum verda a l'ús complet d'aquestes instal·lacions, malgrat que Cubelles encara valora la seva decisió.

Mesures intermèdies per a fomentar l'estalvi

En contrast, altres poblacions han optat per fórmules intermèdies. El Vendrell estudia obrir únicament la meitat de les dutxes, buscant un equilibri entre el confort del visitant i el compromís ambiental. Calella, al Maresme, seguirà una línia similar: reduirà a la meitat les instal·lacions obertes i amb això espera evitar l'ús de més de 2 milions de litres d'aigua, segons fonts municipals.

A més, localitats com Lloret de Mar, Calonge i Sant Antoni de Calonge (al Baix Empordà) contemplen limitar l'horari o ús nocturn per a fomentar un consum més racional. Encara que el Pla Especial de Sequera permet ja l'obertura generalitzada, l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) recorda que dutxar a casa pot suposar un menor consum total.

La consciència ecològica guanya terreny

Hi ha ajuntaments que han anat un pas més enllà. A l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) i Roses (Baix Empordà) han optat per mantenir tancades les dutxes de manera permanent. En el seu lloc, oferiran únicament llavapeus, un servei que consideren més eficient des del punt de vista ambiental. Aquestes decisions, encara que minoritàries, responen a una reflexió a llarg termini sobre l'ús sostenible de l'aigua en un context de crisi climàtica.

“El canvi climàtic ens obliga a replantejar hàbits. No es tracta només de respondre a l'emergència, sinó de canviar el model de consum”, argumenten des del consistori de l’Ametlla. Una visió compartida per Roses, on s'insisteix en la necessitat d'actuar amb prudència malgrat la millora dels nivells hídrics.

Un estiu entre la normalitat i la cautela

Encara que el mapa general indica un retorn a la normalitat, la consciència col·lectiva sobre l'escassetat de l'aigua ha calat en diversos municipis. Des de l'entitat Aigua és Vida s'ha fet una crida a no abaixar la guàrdia, fins i tot ara que els embassaments han recuperat la seva capacitat.

Així, aquest estiu serà testimoni d'un panorama mixt a les platges catalanes: en la majoria, les dutxes funcionaran amb total normalitat, però en unes altres es prioritzaran criteris de sostenibilitat i estalvi.

Una mostra més que l'aigua, encara que ara torni a fluir, continua sent un recurs valuós que requereix una gestió responsable i previsora.