La identitat de partit

"Estem embolicats en una voràgine d'acord amb els interessos dels governants que avancen els comicis"
|
Europapress 5231525 personas votando santander 1 1600 1067

 

No acabem de sortir d'unes eleccions quan entrem a unes altres. Com que això és gairebé continu, resulta esgotador també per als electors. Estem envoltats d'una voràgine, una dinàmica precipitada, d'acord amb els interessos dels governants que avancen els comicis; no sempre amb bon ull. En qualsevol cas, quedem sotmesos a un tòxic rotllo demagògic. Aquest diumenge votarem per tenir representants al Parlament Europeu. Pocs polítics ens parlen d'Europa, sinó que ens aboquen un xapapot de projeccions nacionals.

'Ens sentiran', diuen els de Vox, i Jordi Cañas, de Cs, postil·la que més que parlar haurien de treballar, al·ludint a l'escassa activitat dels eurodiputats d'aquesta formació, en què l'energia se'n va per la boca propagant exabruptes i pèssimes maneres. I pensar que fa anys quan a Vox no li corresponia tenir espais de propaganda als mitjans públics, ja que no tenia representació, va ser el president Sánchez qui va voler i va aconseguir que apareguessin als debats televisius; un pacte simbiòtic en què gairebé ningú no repara. Passa que ni tan sols en aquesta campanya al Parlament Europeu podem sortir del cercle viciós i tediós de Sánchez, Feijoo, Puigdemont, Díaz, Rufián o Buxadé.

Parlem de les ideologies. Aquestes, ha dit el professor Ricardo Moreno, presten als qui no disposen d'idees el mateix servei que les perruques als calbs; és a dir, els serveixen per tapar les mancances més elementals. El concepte d'ideologia, però, té diversos sentits i prové de l'entorn de la Revolució Francesa. Per a la interpretació de la realitat social, hi ha un repertori d''ideologies' que analitzen l'ocultació i la revelació dels interessos que configuren una societat. Hi ha unes quantes variants, però més enllà de l'àmbit de les tribunes intel·lectuals, impliquen una altra cosa quan arriben a la gent corrent.

Com es comprova diàriament, els polítics es dirigeixen als ciutadans de mala manera. Els repeteixen apassionades cantarelles i frases fetes, ajustades a un patró alienador, que impedeix connectar amb la pròpia raó (aquesta no és altra cosa que la pròpia vida de cada ciutadà assimilant el que troben tal com el troben, no com se'ls diu que deuen veure). De manera sistemàtica, se'ls inocula percepcions errònies i se'ls discapacita per revertir-les; es menyspreava la voluntat que poguessin desplegar per recompondre el seu sistema d'idees i corregir judicis mal fundats. Amb aquestes accions, la gent queda atrapada per idees equivocades, incapaços de reconèixer la part de debò que pugui contenir un altre punt de vista.

Seguint aquest pendent, s'arriba a l'apogeu dels extremismes ia deixar dividida la societat en blocs antagònics. És la situació en què ara som a Europa, amb ultres de pelatge diferent encoratjats. Assistim a l'escenificació d'un teatret de pimpampum; un panorama molt pobre i regressiu.

Davant d'un panorama desolador, cap on mirarem primer: cap a les ideologies o pels qui les representen? En qui podem confiar, al missatge o al missatger? Podem de debò reconèixer sense biaix ideològic si estan treballant molt, poc o res pel bé comú? Sabem interpretar les cares, els gestos, les veus? És fonamental captar l'autenticitat de qui tenim davant i la intensitat de la seva realitat; guardant memòria tant de l'una com de l'altra. Si procedíssim d'aquesta manera, es podrien donar bolcades sorprenents a les urnes, en votar els que han estat dictaminats pels poders com a 'desnonats'. De debò es podria? En primer lloc, caldria la presència de polítics valuosos i coherents, amb personalitat. Un demana avui crèdit: “seguir a Europa per tornar a començar”.

Un bon polític necessita el suport de bons equips organitzats, que facilitin la tasca específica que desenvolupen i promouen (en programes a curt, mitjà i llarg termini), així com la millor difusió dels seus esforços i èxits. Hi ha partits, certament, que han quedat delmats i apareixen molt difuminats, però podrien refer-se i convindria que fos així, atès l'elenc de les formacions que dominen avui l'escena política.

Sempre hi ha els qui anhelen decidir per nosaltres, anul·lant la nostra personalitat perquè no pensem i no puguem fer o dir alguna cosa diferent del que es deu, del que ells volen. Seria esperançador tenir consciència d'aquests atropellaments i rebel·lar-se, ni tan sols íntimament. No només és magnífic “unir els esforços de ments divergents”, tal com suggeria el liberal Tocqueville, és una necessitat social.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA