L'algorisme que li va robar la veu a Scarlett Johansson

Tot i la seva evident popularitat, l'eina d'intel·ligència artificial generativa ChatGPT no deixa de generar polèmica. Des que el seu ús va conèixer una difusió massiva fa uns dos anys, el producte de l'empresa OpenAI no ha estat exempt de crítica, des dels que rebutgen que sigui una altra cosa que un cercador de luxe per a feines de final de curs, fins als que la veuen com una amenaça per a nombroses professions o els que l'acusen de saltar-se els drets de propietat intel·lectual, la veritat és que sempre ha estat al punt de mira de l'opinió pública. L'últim episodi d'aquesta història ha estat protagonitzat per l'actriu Scarlett Johansson, que acusa la companyia d'haver utilitzat la veu sense permís en una nova demo de l'aplicació anomenada Sky.

Per comprendre la relació de Johansson -de la seva veu més aviat- amb la intel·ligència artificial cal retrocedir el 2013, any en què s'estrena la pel·lícula Her de Spike Jonze. El film explica la història d'un home, encarnat per Joaquin Phoenix, que s'enamora perdudament del seu assistent virtual femení, el suggeridor del qual parla és el de l'actriu, que, per cert, no arriba a aparèixer en pantalla. El plantejament d'aquesta obra de ciència ficció és la possibilitat que en un futur proper els humans arribem a establir relacions afectives correspostes amb ens artificials generats per uns i zeros.

Tornant al tema que ens ocupa, la veritat és que a mitjans de maig OpenAI va presentar una demo d'una versió de ChatGPT que incorporava una veu molt sexy que recorda moltíssim la del personatge -l'altaveu intel·ligent- interpretat per Scarlett Johansson a Her. Fins aquí tot podria haver estat una coincidència. En aquest camp són molt comuns els biaixos de disseny, o el que és el mateix, els prejudicis que injecten els propis dissenyadors a la intel·ligència artificial de la mateixa, de manera que és normal que els chatbots d'atenció al públic tinguin una veu femenina, portant al pla tecnològic el rol estereotipat de la dona com a assistent, com a recepcionista, o com a empleada d'atenció al client. No és, per tant, estrany que els creadors de la demo hagin optat per triar una veu femenina atractiva.

Tot i això, la possibilitat que fos una coincidència va començar a dissipar-se quan Sam Altman, director executiu d'OpenAI, va escriure a la xarxa social X, la que abans es deia Twitter, l'escarni missatge “her”. I es va dissipar del tot en el moment en què la mateixa Scarlett Johansson va difondre un comunicat denunciant que Altman es va posar en contacte el setembre passat per tal de contractar la seva veu per a ChatGPT 4.0, a la qual cosa ella no va accedir després de considerar-ho detingudament. Segons explica la mateixa actriu, dos dies abans del llançament de l'aplicació, l'empresa s'hi va tornar a posar en contacte demanant que reconsiderés la seva postura. La seva sorpresa va ser majúscula en reiterar la negativa i trobar-se poc després que la veu de l'eina era en excés semblant a la de la seva interpretació a Her. Finalment, a través de la interpel·lació del seu equip legal, Johansson ha aconseguit que canviïn la veu a l'eina, i, en el seu comunicat, reflexiona sobre la necessitat que hi hagi un marc legal que protegeixi els nostres drets individuals.

El cas de Scarlett Johansson és el d'un robatori flagrant, però el problema és que els models basats en la intel·ligència artificial generativa s'han d'alimentar de milions de dades que troben a la web per obtenir resultats cada cop més precisos. El problema és que bona part d‟aquesta informació no és lliure i està protegida per drets d‟autor, i abunden les disputes entre els artistes i altres generadors de continguts i les empreses d‟intel·ligència artificial sobre el valor de la creativitat humana. Hi ha empreses, com ara Stability AI, acusades de copiar milions d'imatges subjectes a copyright, en aquest cas la demanda ha estat cursada pel banc d'imatges Getty Images. Com es resolguin aquests temes als tribunals pot determinar en gran mesura la capacitat de desenvolupament d'aquesta tecnologia.

Els propietaris dels models amplis de llenguatge, com ChatGPT, confien a tenir l'accés il·limitat a tota la informació de la web per garantir el seu funcionament òptim i, de fet, el mateix Sam Altman ha arribat a protestar per haver de pagar per utilitzar contingut aliè, ja que considera que això limita la rendibilitat i l'escalabilitat del sistema. Per això, encara que cridaners, casos com l'abús comès amb Scarlett Johansson per part d'OpenAI potser no siguin el que ens hagi de preocupar més de l'activitat d'aquest tipus d'empreses, sinó el seu ús indiscriminat de tota mena d'informació protegida per drets.