RNE, 75 anys al servei de Barcelona

Dir que el 6 de juny és una data històrica és una cosa coneguda a tot el món perquè va ser precisament en aquesta data de l'any 1944 quan es va produir el desembarcament de Normandia, un dels quatre grans eixos de la victòria aliada a la segona guerra mundial, juntament amb dos desembarcaments més, els d'Àfrica i Itàlia i una gran ofensiva, la soviètica sobre Alemanya i Centreeuropa. Però el 6 de juny va ser també una data històrica per a la petita història de Barcelona perquè cinc anys després del que va passar a Normandia, és a dir el 1949, es va produir un altre fet molt més grat i, sobretot, longeu, la inauguració dels estudis de Ràdio Nacional d'Espanya al carrer Bruc.

Es compleix aquest any per aquest motiu el setanta-cinquè aniversari de l'inici de les emissions de què s'ha convertit per dret propi en la segona emissora més antiga de la ciutat comtal després de Ràdio Barcelona. Fet que va recordar molt oportunament a la trobada dels Veterans Julio Herrero, un dels components de l'equip fundador que va estar format per un total de 36 persones, entre els quals figuraven alguns que van ser després grans protagonistes i figures a la ràdio o en altres sectors de la vida. Així Jorge Arandes, Juan Viñas, Juan Manuel Soriano i Federico Gallo als micròfons (i l'últim, també en la política del tardofranquisme i la transició) Amb ells, els que es van distingir en diferents tasques com l'actriu Montserrat Carulla, el diplomàtic Raimundo Bassols o el polític Agustí de Semir.

Quan vaig ingressar a Ràdio Nacional d'Espanya el 1976 encara romanien als seus llocs alguns dels fundadors i puc recordar els noms d'Eduardo Berraondo, José Blesa, Domingo Esparza, Maria Victòria Lucio, Juan Poch, Lucas Raya, Pablo de Sárraga o José María Tavera , companys entranyables que van fer possible, amb tots els qui vam anar venint després, la consolidació de la presència de Ràdio Nacional d'Espanya en aquesta comunitat autònoma i, entre altres èxits no menys importants, el funcionament de Ràdio Peninsular, el naixement de Ràdio 4, la primera emissora amb programació íntegrament elaborada en llengua catalana i la integració de Radiocadena Espanyola (l'antiga Ràdio Joventut-La Veu de Catalunya, de l'antiga REM-CAR)

Que una fita com aquesta hagi passat desapercebuda resulta prou incomprensible pel que no estarà de més deixar-ne constància per recordar tots els que ho van fer possible i ja no ens acompanyen -Juliol és potser l'únic supervivent- però també perquè mereix figurar amb lletres d'or a la història de la ciutat. I aprofitem l´oportunitat per suggerir a la discreció de l´alcalde Collboni la pertinència que l´Ajuntament no desaprofiti l´oportunitat de valorar adequadament aquesta fita en forma adequada.