Illa, el guanyador, es pot quedar sense la Generalitat gràcies a Junts i ERC

Algunes persones recordaran quan abans, no fa gaires anys, les persones que arribaven a un acord, s'estrenyien les mans i no calia signar cap document. La paraula donada era “sagrada”, es complia en arribar a l'acord. Ara, els acords s'han de redactar, signar i no sempre es compleixen, tot i estar plasmat en un paper, fins i tot amb algun testimoni davant.

Aquests dies, la tensió política a Catalunya ha anat pujant de to després que aquest dimarts, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rul, convoqués el ple de la cambra tot i saber que no hi havia candidat. D'aquesta manera, esgotava els terminis legals i activava el rellotge per a unes possibles eleccions. Ho feia per ordre del seu cap, Carles Puigdemont, que està fent diverses voltes de rosca al president Sánchez per aconseguir més del que preveu el pacte signat amb els representants de Junts i del PSOE en dos vessants que al final conflueixen: pacte d'investidura i pacte per a l'aprovació de la llei d'Amnistia. Alguns afirmen que el segon ja estava inclòs en el primer, però Puigdemont sempre en vol més, i això de les firmes per a ell no té validesa i molt menys l'encaixada de mans amb foto inclosa. Deia l'humanista francès Gustave Le Bon que “governar és pactar, pactar no és cedir”.

En vista de l'opinió pública, per a desgràcia del govern i del PSOE, els canvis d'opinió de Junts, “on vaig dir dic, ara diuen Diego”, no són més que un abús, una presa de pèl. És el regateig dels compradors en un basar turc. Cosa que molesta molt i s'interpreta com un toreig permanent, o el que és el mateix, un xantatge. Es pot permetre aquest joc tan perillós? Doncs no. La situació, només comporta més conflicte amb la resta de CCAA que se senten menyspreades. Cosa que no estan disposades a consentir.

Mentre Junts segueix tensant la corda, ERC no es vol quedar enrere, màxim amb el problema intern que tenen al seu partit. No recolzaran Illa perquè sigui president. Se la juguen també a les properes eleccions que previsiblement seran a la tardor. Illa, el guanyador de les últimes eleccions, es pot quedar per segona vegada sense la presidència de la Generalitat si en aquests gairebé dos mesos no arriba a un acord amb els republicans. Amb Junts és clar que no, Puigdemont vol ser president i d'aquesta burra no se'n baixa. Deies Mario Benedetti: “Però, en definitiva, què és de Lo Nostre? Per ara, almenys, és una mena de complicitat davant els altres, un secret compartit, un pacte unilateral.”

La situació a Catalunya es pot traslladar a la política nacional, on les coses també estan revoltes després de la signatura del PSOE i el PP per a la renovació del CGPJ, signatura i document que ha assegut francament malament als partits que estan donant suport al govern de Pedro Sánchez, Se l'han empassat sense voler-ho fer. Segons ells, Sánchez no els ha consultat, no han proposat noms de magistrats i l'acord es pot interpretar com un avís per a navegants.

Ni ERC ni Junts no poden demanar més ia canvi el que fan és complicar la vida al president, que tant ha fet per ells i per normalitzar la situació a Catalunya.

Els socialistes han refet ponts amb l'altre partit majoritari, el PP, i, com és lògic, els grans acords s'han de pactar, cosa que ha passat en aquesta ocasió, que no serà l'única.

“Concloem, doncs, que el pacte no pot tenir cap força, sinó per raó de la utilitat, i que, suprimida aquesta, se suprimeix ipso facto el pacte i queda sense valor”, deia Spinoza. Doncs això és el que hi ha. Seguirem informant, què es diu.