Maria Corina i Edmundo, una esperança per a Veneçuela

"¡Vull que el meu pare torni!", li deia un nen dels Andes Veneçolans. No són pocs els testimonis dels qui s'acosten a la líder per manifestar-li devoció; la il·lusió per ella és el conducte per a temps millors i el retorn de milers de veneçolans. L'afecte de la majoria del país per Maria Corina és increïble i indiscutible. És un clam de molta força. Aquesta dona ha aconseguit una cosa extraordinària: va sembrar esperança i l'està collint. És receptora del missatge poderós que envia la gent; han perdut la por i volen un canvi. Res més noble es pot oferir a una nació.

En aquesta oportunitat obre els cors de milions de ciutadans no només amb una plataforma política, sinó també amb la garantia que entén el que cal fer per treure el país del fang, frenar l'emigració i, per contra, sap que el més gran anhel de molts veneçolans és que els seus fills tornin a casa. La diàspora és una realitat i ella entén perfectament per què se n'han anat i quins són els incentius que hem d'oferir perquè molts fills d'aquesta pàtria tornin per donar el millor de si per aquesta terra d'origen.

Per a Veneçuela, el despreniment de María Corina, la seva vocació i el seu afany a aconseguir que acabi aquest període polític tan tràgic va deixar de ser un objectiu per convertir-se en una obligació de vida. Els veneçolans necessitem un canvi. Aquesta revolució no ha estat més que una maquinària de destrucció dels fonaments que forjaren aquesta nació. El canvi és una necessitat vital. L'aposta cap a un país vigorós és l'essència de la necessitat d'un nou projecte de país. El món occidental està conscient que Veneçuela va perdre el rumb i el seu canvi polític significa la reinserció de Veneçuela a la democràcia i als valors basats en la llibertat, el respecte dels drets humans i una economia oberta amb regles i institucions fiables.

Passem d´una nació amb prosperitat a un país amb moltes riqueses naturals però pobre. Des de fa anys s'han traçat els lineaments per a un pla de govern; s'ha deixat clar que ja hi ha una proposta robusta per restablir l'Estat de Dret, protegir la propietat privada, obrir els mercats, estabilitzar els serveis públics i abordar les necessitats socials dels sectors més vulnerables del país. Això és el que el país necessita. Un canvi de model, del model controlador al model de les llibertats, dels equilibris, del respecte a l'individu i de la lluita pels exclosos. Ni més ni menys.

També és evident per al món democràtic els excessos i les arbitrarietats que el govern ha fet per tancar-li la bretxa en la seva aspiració presidencial. No obstant això, amb el seu objectiu polític, el seu compromís i vocació pel país, va aconseguir revertir les juganeres del govern i les seves institucions còmplices. Al costat de la plataforma unitària, ha aconseguit que avui comptem amb un candidat presidencial d'alçada, que aconsegueix aglutinar aquest mandat espiritual que el país exigeix, un home d'estat, ben format, un intel·lectual honest que ha servit la seva nació no només com a diplomàtic de carrera, sinó com a lluitador sense treva pel retorn de la democràcia a Veneçuela.

Edmundo González Urrutia és el millor company per a aquesta lluita de les forces democràtiques i MCM. Serè, respectuós, honest i cautelós en la presa de decisions, com bé ho fa qui va passar la major part de la seva vida a la diplomàcia. El seu estil garanteix que passarem d'un govern que fa servir el crit i l'amenaça com a arma de guerra a un respecte, diàleg i consideració envers tots els ciutadans, independentment de la seva posició política, credo o raça. Un home de llibres i no d'armes, d'experiència davant de la improvisació i, sobretot, coneixedor de les complexitats d'un món globalitzat.

Les forces democràtiques compten amb dos veneçolans probos i entusiastes pel canvi. El país està davant de nous designis per a la història. Estem acostant-nos a una nova oportunitat com a nació per sortir de l'atzucac on ens trobem des del fatídic intent de cop d'estat d'Hugo Chávez el 1992. Som, sens dubte, davant d'un moment decisiu. És una tranquil·litat per a la nació comptar amb aquests veneçolans, Maria Corina i Edmundo, que estan davant el reptes més gran de les seves vides: donar tot per Veneçuela.